El camí oblidat de l'Urgell: 10 quilòmetres de recorregut entre molins, camps daurats i un poble de 72 habitants

La muntanya, aquell lloc somiat pels excursionistes, comença a estar una mica massificada. Menys explorades són, en canvi, les velles rutes agrícoles que connecten petits nuclis rurals, travessen camps de secà i passen per llocs increïbles.

A la zona de l'Urgell, a Lleida, hi ha un d'aquests senders, que passa al costat d'antics molins en desús. Uneix Tàrrega amb un petit poble de només 72 habitants i ofereix una passejada per camps de conreu i vestigis històrics.

És cert que aquí els conreus de secà dominen el paisatge. Això fa de la passejada quelcom més cinematogràfic. Els camps de cereal recorden a Gladiator, encara que s'alternen amb ametllers i oliveres.

Tot comença des del centre de Tàrrega, lleugerament allunyat de la carretera L-310. No és el que un pensa, no és una ruta complicada. De fet, és una pista asfaltada curta i senyalitzada que condueix fins a La Figuerola.

Un poble que va perdre la seva independència

Aquest nucli medieval és un antic assentament que durant l'Edat Mitjana va funcionar com a enclavament amb característiques defensives i que avui passa desapercebut. Ara, perquè fins a mitjans del segle XX va mantenir entitat municipal pròpia.

La independència la va perdre l'any en què l'home va arribar a la Lluna, el 1969, quan es va decidir la seva incorporació a Tàrrega. Però qui va tenir, reté.

Com és La Figuerola

Al nucli encara es poden apreciar rastres d'aquella estructura històrica que el va convertir en poble. Es percep en la disposició del traçat urbà i del parcel·lari, més que en les restes monumentals conservades.

Algunes vivendes mantenen inscripcions a les seves façanes que es remunten al segle XVIII, testimoni d'una ocupació prolongada i continuada, encara que cada cop menor. El que domina aquí és la tranquil·litat i el silenci.

Hi ajuda el paisatge, que s'obre en una successió de camps daurats propis de l'agricultura de secà.

Són terrenys treballats des de fa generacions, travessats per camins de terra i grava compactada que permeten recórrer la zona a peu sense dificultat tècnica.

El camí

No és gaire difícil recórrer-los, almenys des de Tàrrega. No hi ha un desnivell superior als 400 metres i els pendents són molt suaus. Això sí, la senyalització és escassa.

Es tracta d'una ruta circular que parteix del centre de la ciutat i s'endinsa en direcció al nucli per l'est, continuant cap a Guissona.

El molí que va ser

El recorregut discorre entre bancals i camps delimitats per murs de pedra seca, una construcció tradicional encara present en alguns sectors del traçat.

Des de determinats punts elevats, com el turó del Molí de Vent, a l'oest del nucli, és possible observar bona part de la plana de l'Urgell. Gairebé no queda res del molí que li dóna nom, però la visibilitat en dies clars permet distingir nuclis com Tàrrega, Guimerà o Montmaneu.

Al centre del nucli hi ha una casa rural oberta al públic que figura en diverses plataformes d'allotjament. Però cal estar alerta: aquí no hi ha bars, botigues ni transport públic directe. El proveïment s'ha d'organitzar des de Tàrrega.

Tot i així, la ruta és apta per a totes les estacions, encara que els mesos de juliol i agost presenten temperatures elevades i al llarg de bona part del recorregut escasseja l'ombra.

Què hi ha

La zona, a més, no compta amb àrees de descans ni fonts habilitades. Algunes cases abandonades i antigues construccions d'ús agrícola es troben disperses al llarg del recorregut.

La majoria d'elles presenten sostres enfonsats i estructures deteriorades, encara que sense risc aparent si es manté una distància prudent.

Opció amb cotxe

Una altra opció és fer aquest recorregut en vehicle privat. Només cal agafar la L-310. De fet, els trams de pista asfaltada que condueixen al nucli són transitables amb turismes convencionals.

En qualsevol cas, en arribar a La Figuerola no hi ha un aparcament senyalitzat, però es pot estacionar al costat dels marges sense interferir en les entrades de les finques.