Cascada del Gerber o Salt de Comials.webp
Viatges

La cascada més bonica del Pirineu: una excursió perfecta entre un bosc de conte, salt d'aigua de 125 metres i petits rierols

Un sender pràcticament pla al Pirineu de Lleida per caminar sota l'ombra de l'avetosa més extensa d'Espanya

També et pot interessar: El castell medieval espanyol que torna a la vida gràcies al senderisme: murs mil·lenaris, vistes d'infart i una gran gruta oculta a 803 metres d'altitud

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

El bosc embolcalla el camí quasi des del primer pas, i l'aigua mai deixa de sonar, un murmuri constant que acompanya sense imposar-se, barrejat amb l'aroma de resina i terra humida d'una avetosa centenària.

Caminar fins a la cascada de Gerber és, abans que res, una experiència sensorial completa.

Es troba al Pallars Sobirà, al municipi d'Alt Àneu (Lleida), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes. Amb 125 metres d'alçada, és el salt d'aigua més alt de tot el parc, i l'entorn que l'envolta compon una de les atmosferes més serenes del Pirineu de Lleida.

El bosc més gran de la Península

El camí travessa el bosc de Gerdar, la zona boscosa més extensa de tota la Península Ibèrica.

Caminar sota la seva ombra et protegeix de la calor i del vent durant gairebé tot el recorregut, cosa que fa que la ruta sigui agradable fins i tot els dies més calorosos de l'estiu.

El sender discorre en paral·lel al riu Bonaigua i a diversos rierols que es creuen pel camí, així que el so de l'aigua t'acompanyarà de principi a fi. És aquest murmuri constant el que converteix la passejada en quelcom summament relaxant.

Una ruta pensada per a tota la família

El recorregut és pràcticament pla, amb un desnivell d'uns 260 metres entre pujada i baixada, i una distància total de 6 quilòmetres anada i tornada.

El punt de partida és el Refugi del Gerdar, des d'on un camí senyalitzat amb estaques grogues condueix fins al peu de la cascada en aproximadament una hora i quart.

No està adaptada per a cotxets de nadó ni cadires de rodes, però sí que és apta per fer amb nens.

El pas pel Pla de la Dinada

Al poc d'iniciar, el sender travessa una zona sense arbres, desbrossada per les allaus de neu que baixen a l'hivern des de les vessants del Pui de la Bonaigua.

Després, el camí creua l'antiga carretera del port de la Bonaigua i arriba a una extensa prada coneguda com el Pla de la Dinada, un bon lloc per fer una pausa amb vistes obertes a l'entorn.

Cascada del Gerber o Salt de Comials 3.webp

Cascada del Gerber o Salt de Comials 3.webp

A partir d'aquí, el bosc torna a tancar-se i el paisatge canvia: apareixen exemplars de pi negre i bedoll, i el sòl comença a notar-se més humit, un senyal inequívoc que la cascada és a prop.

Les pinyes del pi negre, amb la seva curiosa forma d'eriçó, solen convertir-se en l'entreteniment favorit dels més petits durant aquest tram.

Cascada del Gerber o Salt de Comials4.webp

Cascada del Gerber o Salt de Comials4.webp

El tram final, una mica més exigent

Abans d'arribar, el camí creua alguns rierols per passarel·les de fusta que cal trepitjar amb cura, ja que poden estar relliscoses. Els últims 500 metres es tornen una mica més rocosos i exigeixen anar amb més atenció, tot i que sense cap dificultat real.

El so d'un petit rierol anticipa l'arribada imminent. Un darrer pendent condueix fins a una plataforma de fusta situada just sota el salt d'aigua, el punt d'observació més proper a la cascada.

Cascada del Gerber o Salt de Comials1.webp

Cascada del Gerber o Salt de Comials1.webp

El salt d'aigua que ho canvia tot

La cascada de Gerber es veu des de l'inici mateix del recorregut, però la seva imponent bellesa només s'aprecia de veritat tenint-la just davant. Amb els seus 125 metres, és un espectacle natural que, segons qui l'ha visitat, deixa sense paraules.

Com arribar-hi

El punt d'inici de la ruta és el Refugi del Gerdar, al municipi d'Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà (Lleida). L'accés es fa per la carretera que puja cap al port de la Bonaigua, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Convé portar repel·lent de mosquits, ja que la humitat del bosc afavoreix la seva presència, i calçat adequat per a terreny de muntanya.