El poble espanyol perfecte per menjar un dels millors arrossos amb llamàntol: estil mariner, platges d’aigües turqueses i molt d’art
Es troba allà on els Pirineus moren al Mediterrani, però queda encaixat entre les muntanyes i el mar
També et pot interessar: La muntanya de Tarragona que es convertirà en cementiri: espai natural de 140.000 metres quadrats, santuari i rutes de senderisme
Hi ha qui diu que a Espanya es menja bé a qualsevol lloc. La realitat és molt diferent; per això cal saber on anar.
Sense anar més lluny, per menjar un dels millors arrossos amb llamàntol de tot Espanya cal anar a Cadaqués.
Aquí, al poble on es va criar Dalí, hi ha un restaurant que competeix amb els del Delta de l’Ebre per tenir una de les millors receptes. No revelen el seu secret, però qui el prova queda rendit.
Es tracta del restaurant Compartir, ubicat al costat del port i dirigit per tres xefs amb estrella Michelin: Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, que van assolir la fama gràcies al seu local de Barcelona, Disfrutar.
El plat estrella
Diuen els qui han tastat el seu arròs amb llamàntol que cada cullerada és una celebració de la tradició i del bon fer a la cuina.
La curosa selecció de llamàntol fresc, l’elecció d’arròs de la millor qualitat i la combinació equilibrada d’espècies i condiments fan que aquest arròs amb llamàntol sigui incomparable.
On menjar-lo
Pocs ho saben. La majoria dels amants de l’alta cuina coneixen el restaurant barceloní d’aquests xefs, però en aquest poble pescador per excel·lència Castro, Xatruch i Casañas tenen un menjador de cuina de proximitat excel·lent.
La seva fama, els premis i el seu compromís amb la frescor dels ingredients i la cuina popular el converteixen en un dels millors destins per degustar aquest plat i molts altres típics de la cuina catalana.
Carta del restaurant Compartir VISIT COSTA BRAVA
A més, es troba en un entorn idíl·lic. Amb poc menys de 3.000 habitants, Cadaqués s’ha convertit en un dels destins més emblemàtics de la Costa Brava i de Catalunya. Dalí el va posar al mapa i la seva geografia no és precisament senzilla.
Arribar a Cadaqués no és fàcil. Es troba allà on els Pirineus moren al Mediterrani, però queda encaixat entre les muntanyes i el mar, de manera que l’accés implica recórrer una llarga carretera de revolts. Tot i així, val la pena.
Un poble, una casa
I és que Cadaqués és molt més que les seves cases blanques, les seves contrafinestres blaves i els seus carrerons estrets. El seu entramat urbà és el d’un antic poble de pescadors carregat d’art. La localitat sempre s’associa a Salvador Dalí, però també posseeix un valor arquitectònic i estètic que explica l’apel·latiu de Santorini catalana.
Turisme de Cadaqués resumeix bé aquesta doble percepció: “Per a molts és una illa i per a altres és llunyà; per a qui hi viu tot l’any és part de la seva vida i per a qui ve de vacances és com casa seva”.
Què veure a Cadaqués
Dos esperits, un poble. En un extrem hi ha Portlligat, on es troba la Casa-Museu Dalí. A l’altre, el nucli històric, que va estar envoltat de muralles i s’organitzava al voltant de l’actual església de Santa Maria, situada a la part més alta del poble.
Des d’aquest punt es poden contemplar les vistes de la badia, de la illa d’Es Cucurucuc i del far de Cala Nans.
Dues dones esperen l’arribada del Papa a la Sagrada Família al carrer Rosselló
El visitant pot recórrer els carrers empedrats, on conviuen edificis històrics i petites places. Entre els llocs d’interès destaquen el Museu Municipal, l’Espai Cap de Creus i diverses galeries d’art.
També sobresurten construccions com la Casa de Don Octavio Serinyana, la Torre del Colom o el mateix far del Cap de Creus, a més d’escultures dedicades a artistes i intel·lectuals que van passar per la vila.
Platges que inspiren
Una tercera pota, no menys important, són les platges i cales de Cadaqués, un dels seus principals atractius. A la badia principal es troben Portdoguer, Sant Lluís i Ses Noues, amb aigües tranquil·les i transparents.
Ja a l’entorn immediat apareixen altres platges de petit format, com Ses Ielles o Sa Sabolla. Més apartades es troben cales com Culip, Portaló, Culleró o Francalús, on la roca del Cap de Creus adquireix formes capritxoses.
Els habitants han batejat moltes d’aquestes roques amb noms d’animals: el camell, l’àguila o la tortuga. Dalí també va trobar inspiració en aquest paisatge geològic, especialment en la roca de la cala de Culleró, que va servir de base per a la seva obra El gran masturbador.
Com arribar-hi
Per a molts, arribar-hi també forma part de l’espectacle. La carretera GI-614 és coneguda pel seu traçat serpentejant, un recorregut obligat per accedir a la localitat tant des de Girona com des de Barcelona.
En tots dos casos s’ha de prendre l’autopista AP-7 fins a Figueres. Després cal continuar per la N-II i la C-260 i, abans d’arribar a Roses, enllaçar amb la GI-614. Des de Barcelona el trajecte dura unes dues hores i vint minuts; des de Girona, al voltant d’una hora i vint minuts.
