El racó del Pirineu que va conquerir Ruiz Zafón: a 1.200 d'altitud envoltat de llacs, muntanyes i paisatges de novel·la
El municipi va viure segles de transformacions, des de la seva fortificació en temps medievals fins a la seva consolidació com un dels destins turístics més importants de Catalunya
Més notícies: La platja secreta de la Costa Brava: 100 metres d'aigües cristal·lines, cascades, coves i un mirador excepcional
Notícies relacionades
- El poble medieval ideal per recórrer a peu: 430 habitants i un impressionant castell-palau del segle XI
- Ni la catedral més alta del món ni la visita del Papa: aquest és el nou rècord que ostenta la Sagrada Família
- El poble del silenci del Pirineu: barrancs, fonts i muntanyes en un racó ocult de Catalunya
Tot i que hagi mort, el seu llegat continua. Carlos Ruiz Zafón és un dels autors més llegits en llengua espanyola. L'ombra del vent s'ha convertit ja en un clàssic de la literatura espanyola.
A la tetralogia dissenyada pel català, Barcelona té un paper clau a totes les obres, però no és l'únic racó de Catalunya que hi apareix.
Zafón es va enamorar d'un poble del Pirineu, avui convertit en ciutat, ple de llacs, muntanyes i paisatges de novel·la, que va voler incloure als seus escrits. Així, Puigcerdà és un dels escenaris de El Joc de l'Àngel.
En aquest llibre, el protagonista, David Martín, recorre els seus carrers, l'estació de tren i l'emblemàtic llac de la ciutat. Però abans que ell, van ser altres els que es van fixar en aquesta regió.
On és
Sobre un turó situat a 1.200 metres d'altitud, el municipi sembla més un poble que una ciutat. Sobretot, per la seva ubicació i el paisatge que l'envolta.
Puigcerdà ofereix vistes privilegiades a la vall de la Baixa Cerdanya, envoltada pel massís del Cadí i la frontera francesa, i compta amb una història de gairebé un mil·lenni, en què les llegendes es fonen amb els fets reals
Fortalesa
Per la seva ubicació estratègica, Puigcerdà va viure segles de transformacions, des de la seva fortificació en temps medievals fins a la seva consolidació com un dels destins turístics més importants de Catalunya. Tot això encara es respira als seus carrers.
Abans de ser la capital de la comarca de La Cerdanya (Lleida), Puigcerdà va ser un punt estratègic, un lloc fronterer tan disputat que es va veure obligat a emmurallar-se.
Puigcerdà CATALUNYA TURISME
Malgrat el pas del temps i de les diferents guerres que van acabar amb les fortificacions, el visitant encara pot recórrer la Ronda dels Torreons.
És cert: poc queda ja d'aquelles grans torres de defensa. Batalles, bombardejos i fins i tot terratrèmols van acabar amb aquestes edificacions, tot i que algunes encara resisteixen dretes.
Més enllà de la guerra
Un altre dels llocs d'interès del municipi és el campanar de Santa Maria, que sobreviu com l'últim vestigi d'una església destruïda durant la Guerra Civil.
Tot i això, la riquesa patrimonial de Puigcerdà va molt més enllà de les batalles. Així, es pot gaudir del Teatre Casino Ceretà o passejar per les places de Santa Maria i dels Herois, on convergeixen algunes de les artèries comercials més actives de la localitat.
L'estació de tren
Finalment, perdre's pels carrers Espanya, Miquel Bernades i Major, plens de botigues i cafeteries, és una oportunitat per veure com ha canviat el territori des de llavors.
És clar que, si això no és suficient, es pot intentar localitzar els deu punts de la ciutat que apareixen a la novel·la, com l'estació de tren, per exemple, que sorgeix gairebé com un miratge.
Estació de trens de Puigcerdà Rodalies de Catalunya
Però si hi ha un lloc clau d'aquesta novel·la i d'aquest racó del Pirineu és el llac. “Em vaig acostar a la vora i em vaig aturar a contemplar l'estany glaçat que s'estenia als meus peus. La capa de gel devia tenir un pam de gruix i en alguns punts lluïa com vidre opac…”, detalla el literat al seu llibre.
En realitat, aquest llac és artificial, però sens dubte és un dels espais més distintius de la ciutat. Creat com una zona de lleure, es troba envoltat de grans cases senyorials que recorden èpoques d'esplendor.
Un llac especial
A l'hivern, aquest espai es converteix en un mirall gelat que atrau tant veïns com visitants, que gaudeixen de la calma que emana d'aquest racó.
Al costat del llac s'estén el Parc Schierbeck, el major espai verd de la localitat, el nom del qual honra German Schierbeck, un diplomàtic danès que va triar Puigcerdà per construir-hi la seva residència d'estiu a mitjan segle XIX. El parc és avui un dels punts més concorreguts i emblemàtics de la ciutat.
L'entorn
I si un és més de novel·la romàntica que del misteri de Ruiz Zafón, sempre pot aprofitar que es troba al costat del llac per recórrer el Camí dels Enamorats, un sender que permet gaudir d'un passeig serè, especialment atractiu a la tardor pels seus arbres de fulla caduca.
Aquest camí es dirigeix cap a la frontera amb França i passa a prop de l'església de Sant Jaume de Rigolisa, un temple d'estil neogòtic amb un campanar de 17 metres d'alçada que afegeix un toc pintoresc al recorregut.
Vistes de les muntanyes de Puigcerdà
I ja que s'ha sortit de la ciutat, res millor que fer una ullada al seu entorn. Puigcerdà està envoltada per una extensa vall que s'estén fins als peus dels Pirineus i del massís del Cadí.
Aquest espai, amb els seus camps de conreu i pobles pintorescos, acull una rica vida rural en què conviuen la ramaderia, l'agricultura i els petits productors locals. A l'horitzó, les muntanyes nevades i les àmplies planes ofereixen un contrast que ha captivat veïns i visitants i que atorga a la comarca un aire de serenor.
Paisatge canviant
A l'hivern, la neu cobreix els seus senders i cims, permetent la pràctica d'esports com l'esquí i l'hoquei sobre gel, disciplina que compta amb un club local fundat el 1956.
Per a qui prefereixi explorar la regió a peu, la vall ofereix rutes de senderisme per camins històrics com el Camí de Sant Jaume i el Camí dels Bons Homes, que permeten descobrir tant la història dels càtars com la riquesa natural de la zona.
Com arribar-hi
El millor de tot és que Puigcerdà és més a prop del que es pensa. Tot i trobar-se al costat de la frontera francesa, el viatge des de Barcelona dura al voltant d'una hora i 45 minuts. El més habitual és agafar la C-16 en direcció al Túnel del Cadí i, un cop travessat, seguir per la C-162 fins arribar a la ciutat.
En tren, es pot accedir a Puigcerdà a través de la línia R3 de Rodalies, que connecta Barcelona amb la Cerdanya en un viatge d'aproximadament tres hores. Així s'arriba de manera directa a un dels escenaris de la novel·la de Zafón.
