La ciutat de Catalunya on només la meitat dels seus veïns veuran l'eclipsi de sol: sis quilòmetres de platja, un passat indià i una estació modernista
Gràcies al mapa interactiu elaborat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, s'ha pogut traçar una línia molt precisa sobre quins racons es quedaran a les fosques
Més notícies: El poble que cal visitar al juny, segons National Geographic: menys de 90 habitants, dos patrimonis de la Unesco i un Bé d'Interès Cultural
Notícies relacionades
- Ni la catedral més alta del món ni la visita del Papa: aquest és el nou rècord que ostenta la Sagrada Família
- La carretera de Lleida més bonica i de les millors del planeta: té 24 corbes, 26 quilòmetres i les millors vistes del Pirineu
- El poble del silenci del Pirineu: barrancs, fonts i muntanyes en un racó ocult de Catalunya
Catalunya es prepara per a un dels fenòmens astronòmics més esperats dels propers anys: l'eclipsi total de sol que creuarà la península Ibèrica el pròxim 12 d'agost.
No es veurà a tot arreu, més aviat al sud i l'interior del territori, tot i que hi ha una dada encara més curiosa: hi ha una ciutat catalana on només la meitat dels seus veïns el podrà veure.
La ubicació de Vilanova i la Geltrú fa pensar que, a la capital del Garraf, la franja de totalitat quedarà just al límit de la seva àrea. Això significa que caldrà triar bé el punt d'observació, perquè hi ha zones on l'eclipsi total no es veurà.
La raó d'aquest fenomen particular és que la línia de totalitat només cobrirà una part del municipi i que l'espectacle tindrà una durada molt breu, de només 10 segons en aquesta zona.
On es veu i on no
Els afortunats de veure'l seran els del passeig de Ribes Roges, el parc de Baix-a-mar i els barris del Molí de Vent i de la Collada. Aquestes, a més, són les zones més obertes i sense obstacles per poder-lo observar.
Menys fortuna tindran els veïns del Parc Comercial Vilanova, una part de les pistes d'atletisme, el camp municipal de futbol, la Masia d’en Cabanyes, el polígon industrial Masia d’en Notari, les Caves Jaume Serra, el Pi Gros i el Mas de l’Artís.
Un barri partit
En tots aquests espais, l'alineació astronòmica passarà de llarg per una simple qüestió de distància. Tot i que hi ha un cas molt més cridaner: el del barri del Tacó.
Aquesta zona de Vilanova quedarà dividida literalment per la meitat. En una part es podrà veure l'eclipsi total i a l'altra, no.
Art urbà al barri de Sant Joan de Vilanova AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Gràcies al mapa interactiu elaborat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en col·laboració amb la Generalitat, s'ha pogut traçar una línia molt precisa sobre quins racons es quedaran a les fosques i quins no.
En qualsevol cas, el Garraf serà en si mateix una comarca dividida. Mentre el municipi veí de Cubelles el veurà sense problemes, localitats com Sitges, Sant Pere de Ribes, Olivella i Canyelles no tindran aquesta sort.
Una ciutat ja curiosa
És clar que el cas de Vilanova, dividida, és el més curiós de tots, tot i que la ciutat en si mateixa ja és d'un caràcter especial.
Durant els segles XVIII i XIX, la ciutat va experimentar un creixement econòmic i social sense precedents gràcies a l'intercanvi marítim amb Amèrica i, particularment, amb Cuba.
L'Havana Xica
Aquest dinamisme es va consolidar amb el retorn dels indians, que van reinvertir els seus capitals en la modernització de la infraestructura urbana i la vida social local.
Entre les figures més destacades d'aquest període hi ha Josep Tomàs Ventosa i Soler, que va emigrar de petit i va forjar una fortuna a Matanzas, Cuba, on va exercir càrrecs públics i va promoure obres benèfiques.
Estació de Vilanov AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
En reconeixement a la seva tasca, es va erigir una estàtua en el seu honor a la Plaça de la Vila, que compta amb una rèplica exacta a la ciutat cubana.
Aquest vincle va ser tan influent que va portar a l'agermanament oficial entre Vilanova i la Geltrú i Matanzas l'any 1998, un lligam que es manté viu a través de diversos projectes culturals i educatius.
Estació modernista
La riquesa dels indians es va traduir en inversions significatives. Van tornar finançant la construcció d'escoles, edificis públics i monuments, modernitzant serveis i espais culturals.
Un exemple fonamental és l'arribada del ferrocarril, impulsada per Francesc Gumà i Ferran, un altre dels indians destacats. La seva intervenció va impulsar el desenvolupament urbà entre la zona marítima i el centre de la ciutat i va permetre construir una estació d'estil modernista.
Arquitectura indiana
Aquesta prosperitat es va expandir per tota la ciutat. Els habitatges indians reflecteixen estils que barregen influències europees i caribenyes, caracteritzats per espais amplis, balcons generosos i ornamentació d'inspiració colonial.
A les façanes del centre històric i a vies com la Rambla Principal o la Rambla de la Pau encara s'observen edificacions representatives, com la casa construïda per Francesc Ferrer Ferret després del seu retorn de l'Havana.
Mas Vilanova Les teves cases rurals
En total, prop d'un centenar d'elements patrimonials estan vinculats a aquest fenomen, un passat que avui també és objecte d'anàlisi pels seus vincles amb el sistema esclavista de l'època.
L'apel·latiu de “L'Havana Xica” va començar a utilitzar-se a la segona meitat del segle XIX per subratllar la similitud percebuda entre ambdues ciutats, tant per la seva arquitectura com per la notable presència de ciutadans que havien forjat el seu destí al Carib.
Una ruta per conèixer la ciutat
Avui dia, aquest passat segueix present a través de la Ruta dels Indianos, un itinerari a peu que permet conèixer les empremtes materials d'aquesta època, partint de l'emblemàtica Plaça de la Vila i recorrent carrers esquitxats de cases senyorials.
Més enllà del llegat indià, Vilanova i la Geltrú ofereix altres punts d'interès que enriqueixen la visita.
Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú WIKIPÈDIA
Un d'aquests és el Museu Romàntic Can Papiol, que evoca la vida quotidiana d'una família acomodada del segle XIX, així com la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, que acull una vasta col·lecció d'art i objectes històrics de gran valor.
També destaca el Museu del Ferrocarril de Catalunya, un referent per a aficionats al transport ferroviari i famílies, centrat en la història del tren.
Sis quilòmetres de platja
Però no tot és patrimoni i història. La ciutat manté a més una destacada oferta litoral amb sis quilòmetres de platges com Ribes Roges, Adarró, Sant Gervasi i Ibersol, totes elles reconegudes amb la bandera blava als registres oficials de 2025 i 2026.
El vincle amb el mar és constant. El port, encara actiu, manté la tradició pesquera de la zona, amb activitat diària d'embarcacions que descarreguen producte fresc. I a prop d'allí, diversos restaurants cuinen aquest producte per al gaudi de veïns i turistes.
