La carretera de Catalunya més bonica i de les millors del planeta: té 365 corbes, 21 quilòmetres i les millors vistes
La via alterna zones de bosc mediterrani amb balcons naturals sobre els penya-segats, i això permet contemplar el blau de la Mediterrània
Més notícies: Els viatgers coincideixen: aquest és el millor càmping de luxe de tota Espanya amb zona de bany de 200 m², natura i spa
Notícies relacionades
- La piscina natural on pots trobar llenties: una bassa amb cascada, envoltada de boscos i llegendes
- El refugi de Macarena Gómez: 75 habitants i una joia mossàrab del segle X declarada Monument Nacional lluny de Figueres
- El festival espanyol que aposta per les rutes per les muntanyes del Pirineu: exhibició contemporània entre camins tradicionals, fonts i rierols
La carretera Austral, la Ruta 66… el món està ple de camins per recórrer amb cotxe que impressionen pel seu atractiu. Un pensa que sempre estan molt lluny, però alguns estan a tocar de casa.
Catalunya, per exemple, té una de les rutes més espectaculars del planeta, una que combina tot el que es desitja: muntanya, natura i mar. Està a la Costa Brava i no és el Camí de Ronda; aquesta es fa amb cotxe.
La carretera que atreu milers de viatgers cada any discorre gairebé en paral·lel al sender costaner. De fet, és una via que uneix dues de les localitats més conegudes del litoral català: Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. Es tracta de la GI-682.
Aquesta carretera té uns 21 quilòmetres i prop de 365 corbes, una per cada dia de l'any. Tot i que el millor, sens dubte, són les seves vistes.
Per on passa
Pinedes, cales, penya-segats, miradors… fins i tot un castell es pot trobar. Pocs llocs al món poden presumir d'aquestes característiques.
El secret està en el massís de Cadiretes, una formació muntanyosa del litoral de Girona que s'aboca al mar de manera constant, encadenant corbes, canvis de rasant i parades gairebé obligatòries per fer fotos.
Els boscos de la carretera
La carretera alterna zones de bosc mediterrani amb balcons naturals sobre els penya-segats, i això permet contemplar el blau de la Mediterrània entre pins, alzines i roques.
També té un component sensorial molt marcat. Viatjar amb la finestra baixada, especialment a primavera, permet percebre les aromes de la vegetació que cobreix la GI-682.
Cala Pola
Tot i que el més important aquí no són les olors ni les corbes, sinó les seves vistes i les seves possibilitats. Recorreguent aquesta carretera es pot fer parada en algunes de les platges més boniques de la Costa Brava.
Per aquí s'accedeix a Cala Bona, Cala Pola i Cala Giverola, tres enclavaments molt populars del litoral de Girona, coneguts per les seves aigües cristal·lines i la seva bellesa.
Les platges de la ruta
No són les úniques. A l'entorn de Santa Cristina d’Aro, el paisatge segueix sent plenament costaner i apareixen altres conegudes cales com Vallpresona i Senyor Ramon.
Finalment, i abans d'arribar a Sant Feliu de Guíxols, destaquen la platja dels Canyerets i Cala del Senyor Ramon, dues platges que serveixen de colofó final per a un recorregut de gran impacte paisatgístic.
Miradors i castell
No cal baixar fins a la sorra si no es vol. Durant tot el trajecte, en diverses de les 365 corbes de la carretera, hi ha petits miradors o punts panoràmics on aparcar el cotxe i fer fotografies de les platges i penya-segats de la Costa Brava.
Tot comença, a més, des d'un altre mirador: el del castell de Tossa. Aquesta vella fortalesa medieval, que va patir nombrosos atacs pirates i els efectes de la Guerra Civil, serveix com a punt de partida del viatge.
Castell de Tossa de Mar
Abans de marxar, això sí, es pot refrescar a la Platja Gran per no passar calor al cotxe. Tampoc pot faltar una passejada per la Vila Vella, el recinte emmurallat on es troben des de restaurants i botigues de records fins a la famosa estàtua d'Ava Gardner.
I d'allà, a la carretera: no apta per a qui es mareja amb facilitat, però perfecta per als amants dels grans paisatges. Fins i tot del cinema.
Carretera d'anunci
La GI-682 ha estat escenari de rodatges i campanyes publicitàries precisament per les seves vistes, la seva vegetació i, en definitiva, la seva bellesa.
Al final del recorregut, al viatger l'esperen el monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, l'Espai Carmen Thyssen i diverses platges més. I si es vol una mica d'ambient després de tanta bellesa, només cal anar-hi a l'estiu, quan la ciutat acull el conegut Festival de la Porta Ferrada, un dels esdeveniments culturals més prestigiosos de la zona.
