El refugi de Lydia Bosch: un poble de menys de 67.000 habitants, bressol de l’aviació espanyola i amb pous artesians des de 1893
Aquesta barreja de vila-ciutat té una identitat que bascula entre el desenvolupament agrari i turístic
També et pot interessar: El refugi de Macarena Gómez: 75 habitants i una joia mossàrab del segle X declarada Monument Nacional lluny de Figueres
Notícies relacionades
- El festival espanyol que aposta per les rutes per les muntanyes del Pirineu: exhibició contemporània entre camins tradicionals, fonts i rierols
- El poble medieval perfecte per a una escapada: cases penjants, cingle volcànic i connexió amb Gaudí
- El poble de mar i muntanya més bonic d'Espanya: castell del segle XII, plató de cinema i platges d'aigües cristal·lines
Lluny del soroll televisiu i d’una carrera pública que la va convertir en una cara molt coneguda, Lydia Bosch conserva un refugi d’origen a El Prat de Llobregat, a pocs quilòmetres de Barcelona.
Aquí no la coneixen pel seu nom artístic, sinó pel real, Lydia Boquera de Buen, “la filla dels Boquera”. Bosch va ser el cognom artístic que, al seu dia, li va posar el productor de televisió Chicho Ibáñez Serrador.
En qualsevol cas, l’actriu i presentadora gaudeix aquí d’una vida tranquil·la, allunyada dels focus i al costat de l’aeroport, quelcom ideal si té rodatges a Madrid.
Tampoc està gaire lluny de Barcelona, on podria desplaçar-se tant en tren com en metro en només 15 minuts. Però aquesta petita ciutat no només es defineix per la seva proximitat a la capital catalana; té identitat pròpia.
Un gran poble, una ciutat petita
Amb 66.474 habitants, aquest municipi construeix la seva identitat sobre la humida i fèrtil terra del Delta del Llobregat. Això sense comptar la seva relació amb la indústria i amb una de les infraestructures aeroportuàries més importants d’Espanya: l’aeroport de Barcelona.
La ciutat, a més, té una història relativament recent. La transformació que va viure el 1893 va ser decisiva. Va ser llavors quan unes perforacions realitzades a la plaça de la Vila van fer brollar aigua d’un pou artià amb una força que va sorprendre els veïns.
El pou que ho va canviar tot
Aquell descobriment va marcar un abans i un després en un lloc que fins aleshores depenia en gran mesura del secà.
La disponibilitat d’aigua subterrània va permetre transformar els camps del delta i consolidar una nova font d’ingressos. Des de llavors, més enllà de la ciutat, El Prat es defineix pel paisatge agrícola que l’envolta i que, amb el temps, es va convertir en una de les despenses més productives de l’entorn barceloní.
Carrer del Prat de Llobregat
Aquest llegat agrari segueix present a la ciutat. El Prat manté una relació molt estreta amb el cultiu d’hortalisses i amb una tradició gastronòmica de gran prestigi.
D’aquí surten productes com la Carxofa Prat, una varietat de carxofa cultivada a la zona. A això s’hi suma el pollastre Pota Blava, una raça avícola protegida per una Indicació Geogràfica Protegida i molt present a la cuina local i a la restauració catalana.
L’arribada de l’avió
Tot això és possible gràcies a la combinació de terres humides, sediments fluvials i la proximitat al mar d’aquest municipi.
Però El Prat no s’explica només per la terra. També va ser un dels llocs on va enlairar-se l’aviació espanyola.
D’El Prat al món
L’any 1916 es va inaugurar l’aeròdrom de La Volateria, precedent de l’actual aeroport i peça clau en el desenvolupament de les primeres rutes de correu aeri entre Europa, Àfrica i Sud-amèrica.
Aquesta dimensió aeronàutica va convertir el municipi en un punt estratègic des de ben aviat, i encara avui segueix sent una de les ciutats més lligades a l’activitat aeroportuària de tot el país.
Casa Gomis, coneguda també com La Ricarda, situada en terrenys afectats per l’ampliació de l’aeroport / AJUNTAMENT DE EL PRAT
Per les seves pistes també van passar noms que formen part de la història de l’aviació i la literatura, com Antoine de Saint-Exupéry, que volava per les línies de Latécoère i feia escala al Delta del Llobregat.
Aquests elements són claus per entendre un lloc com El Prat. L’entorn actual conserva aquesta dualitat entre natura i activitat aeroportuària, quelcom que s’aprecia clarament a la zona del riu.
El parc natural
Situats al costat de les pistes d’enlairament i aterratge, encara sobreviuen espais naturals protegits del Parc Natural del Delta del Llobregat, conegut per la presència d’ocells migratoris.
També roman aquí El Semàfor, un edifici del segle XIX vinculat al control del trànsit marítim i a la seguretat de la navegació a la costa. Quelcom que encara sorprèn a qui només associa El Prat amb l’aeroport.
Ciutat refugi
De totes maneres, ambdós elements recorden que El Prat ha estat, alhora, territori de pas, de treball i de conservació.
També un refugi entre allò natural i allò urbà al costat de Barcelona, quelcom que va atreure Lydia Bosch i la seva família.
