El poble espanyol del segle IX ideal per recórrer a peu: té només 30 habitants i està declarat Conjunt Històric-Paisatgístic

Passa sovint, però hi ha pobles que, quan un els veu, pensa que són d'aquells que cal recórrer a peu, amb temps i gaudint de cada pas. Només així es poden apreciar tots els detalls i històries que amaguen.

No són poques les que un troba a Siurana, un petit poble de Tarragona encimbellat en un penyal calcari de la serra de la Gritella que supera els 730 metres d'altitud.

Sembla l'Argentina, però és Espanya: la muntanya multicolor a poc més d'una hora de Barcelona reconeguda per la UNESCO

Té poc més de 30 habitants. No és un municipi en si mateix, sinó que pertany a la localitat de Cornudella de Montsant, però poc importa. La seva història, les seves construccions de pedra i l'entorn natural abrupte l'han portat a ser declarat Conjunt Històric-Paisatgístic.

També es troba als llistats dels pobles més bonics d'Espanya. Tot i així, des de fa temps, els seus alcaldes prefereixen que no els incloguin allà. No volen ser un municipi massificat més.

On és

Aquí tot vol mantenir la perfecta harmonia amb els veïns i amb l'entorn. Carrrers empedrats, cases sòlides i un silenci profund defineixen el lloc. De fet, cal contenir la respiració per abocar-se des de Siurana, i les vistes poden deixar sense alè.

El poble s'assenta sobre un promontori pràcticament inexpugnable, amb penya-segats de fins a 250 metres de desnivell als seus peus, densos boscos i l'embassament de Siurana, que aporta un blau intens a l'horitzó.

Llum espectacular

Al capvespre, la llum daurada i ataronjada tenyeix la roca i el cel, creant un espectacle natural que realça la sensació d'aïllament i eternitat.

Els seus tres carrers principals, flanquejats per edificacions de pedra que resisteixen el pas dels segles, conviden a recórrer-lo a peu en qüestió de minuts, permetent absorbir cada detall sense presses ni aglomeracions.

Siurana

Al nucli de Siurana destaquen dos emblemes que encapsulen el seu passat tumultuós. La església romànica de Santa Maria, sòbria i ben integrada en la topografia, contrasta amb les ruïnes del castell àrab, conegut en època andalusina com Hisn Xibrana.

Aquesta fortalesa, erigida a finals del segle IX com a part del sistema defensiu musulmà a la Marca Superior, va ser l'últim baluard sarraí a Catalunya, resistint fins a la seva conquesta cristiana el 1153 després d'un prolongat setge.

La llegenda de Siurana

Encara que danyada en conflictes posteriors com la Guerra de la Independència, conserva restes de torres i muralles que evoquen el seu rol estratègic, especialment la gran torre al costat del barranc.

Aquesta mateixa gorja rocosa és el teló de fons de la llegenda de la reina mora Abdelazia, qui, segons la tradició, va preferir precipitar-se al buit muntada al seu cavall abans que rendir-se. La suposada marca de la ferradura a la pedra afegeix un aire místic a l'indret.

Poble protegit

La declaració com a Conjunt Històric-Paisatgístic el 1961, elevada després a Bé Cultural d'Interès Nacional el 1995, subratlla la bellesa de Siurana. El poble no només gaudeix de títols, sinó que preserva la seva arquitectura i la interacció única amb el paisatge circumdant.

Es veu en els seus visitants. La localitat ha guanyat renom entre els aficionats a les activitats a l'aire lliure. Les seves parets calcàries alberguen més d'un centenar de vies d'escalada, considerades de primer nivell a Europa, amb vistes a les serres del Montsant i les muntanyes de Prades que motiven esportistes de tot el continent.

Església de Siurana

Més avall, l'embassament ofereix opcions més relaxades, com banys d'estiu o travessies en caiac, mentre que una xarxa de senders permet explorar l'entorn a peu, des de rutes circulars al voltant del pantà fins a camins que pugen per antics passos com el Grau de la Trona o el Grau dels Corrals Nous.

Aquests itineraris, ben senyalitzats i accessibles, travessen boscos, miradors i el llit del riu Siurana, on caminar sobre roques afegeix un toc aventurer sense grans riscos. La proximitat al Parc Natural de les Muntanyes de Prades i al Montsant facilita també algunes escapades.

Com arribar-hi

A més, és fàcil arribar-hi. És una hora en cotxe des de Tarragona i 45 minuts més si es surt des de Barcelona. El trajecte és el mateix.

Des de Tàrraco es pren la N-420 en direcció a Reus i després cal anar per la C-242 cap a Cornudella de Montsant. Des d'allà, un darrer tram de carretera sinuosa d'uns sis quilòmetres puja fins a aquest petit racó. Des de la ciutat comtal és el mateix, però cal anar per l'AP-7 fins arribar a Tarragona.