Nieves, veïna de Barcelona: "M'han donat un pis social al mateix edifici que al meu maltractador"
La dona, en una situació de vulnerabilitat extrema, espera des de fa tres anys l'assignació d'un habitatge de protecció oficial al barri del Bon Pastor
Més informació l Abandonada per l'Administració: una mare soltera i víctima de violència de gènere okupa una infravivenda al Vallès
Notícies relacionades
Després de més de tres anys de lluita burocràtica per aconseguir un habitatge de lloguer social per a ella i els seus fills, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va assignar a Nieves Boix un pis a la mateixa escala on ja vivia el seu primer exmarit, qui la va maltractar física i psicològicament.
Nascuda a les conegudes cases barates del barri barceloní del Bon Pastor, aquesta dona de 41 anys es va veure expulsada dels carrers que la van veure créixer el 2023 per una complexa concatenació de circumstàncies familiars i econòmiques, que la van portar a okupar un pis a Canovelles.
En aquest temps, no ha deixat de lluitar amb l'Administració pública per trobar una solució habitacional per a la seva família, però la situació d'emergència es va precipitar al novembre quan el seu segon exmarit, contra qui té una causa pendent per maltractament, va escapar de la presó.
Okupació
"A Canovelles em sento totalment desprotegida, tan lluny de tot el meu entorn", repeteix constantment Boix en una conversa amb Crónica Global, després de dos matrimonis marcats per la violència de gènere i una vida travessada per la inestabilitat econòmica amb la qual ha tirat endavant els seus fills, ara ja majors d'edat.
Després de quedar-se sense un sostre sota el qual viure al seu barri, i a falta que els serveis socials li oferissin una solució d'urgència, va prendre la decisió d'okupar un habitatge: "No tenia alternativa, era això o quedar-me al carrer amb els meus fills", assegura al recordar que un d'ells té un elevat grau de discapacitat.
Jonathan Ll., l'exmarit de Nieves Boix que va escapar de Quatre Camins
Uns coneguts seus la van ajudar a obrir un pis a Canovelles i, uns mesos després d'empadronar-se al municipi vallesà, l'agència pública d'habitatge li va oferir el domicili de lloguer social on ara viu.
Trasllat
La seva lluita no va acabar quan va aconseguir aquest habitatge, ja que seguia lluny del Bon Pastor. Amb unes circumstàncies una mica més estables, va iniciar els tràmits per traslladar el seu expedient "per arrelament familiar" a Barcelona i aconseguir un pis al seu barri.
No obstant això, la resposta en una primera instància va ser negativa: l'administració pública li va comunicar que no hi havia habitatges disponibles que s'ajustessin a les seves necessitats familiars en el radi que ella sol·licitava, i li recriminaven que no hagués estat empadronada al districte de Sant Andreu en els darrers mesos, cosa que li restava punts davant d'altres demandants.
Nieves, al centre, al costat de la seva mare i la seva millor amiga, que ha acollit a casa el seu fill menor Cedida
Boix insisteix per la seva banda que sí que n'hi ha, ja que assegura conèixer més d'una família "que no és del barri" a qui els han lliurat les claus d'un pis de protecció oficial a la zona que ella reivindica com la seva llar.
Fugida
El seu exmarit, Jonathan Ll., va escapar de la presó de Quatre Camins, on compleix condemna per encadenar diversos robatoris i atracaments violents, el passat 17 de novembre, per acabar entregant-se tres dies més tard, un temps que va fer servir per sembrar la por entre diverses de les seves exparelles, a qui continua amenaçant des de dins del centre penitenciari amb un telèfon que ha aconseguit amagar dels funcionaris.
Gràcies a aquest episodi, l'Agència de l'Habitatge va elevar el seu cas a la "màxima prioritat i urgència", segons els documents als quals ha tingut accés aquest mitjà, per oferir-li aquest trasllat de nou a Barcelona.
Assignació
Al març d'aquest any, li van assignar un pis situat a l'avinguda Via Trajana, a un carrer del Bon Pastor, però a la mateixa escala on viu Manuel C., el pare biològic dels fills de la Nieves, que va perdre la custòdia dels mateixos per la violència que exercia contra ella i els aleshores menors d'edat.
Habitatges de protecció oficial al Bon Pastor Ajuntament de Barcelona
"És increïble que ningú als serveis socials s'adonés que m'anaven a donar un pis social al mateix edifici que al meu maltractador", lamenta la dona, que se sent "profundament abandonada".
Descriu un sentiment de ràbia contra les estructures de l'Administració pública, a qui culpa d'exposar-la a una situació de vulnerabilitat extrema, no només a ella com a víctima de violència de gènere, mare monoparental de família nombrosa, aturada i amb un grau del 43% de discapacitat, sinó també als seus tres fills --un dels quals té una discapacitat del 53%--, que van arribar a faltar a l'escola durant llargs períodes quan eren menors per la inestabilitat familiar.
Espera
Boix va rebutjar l'oferta per "por" al seu exmarit i segueix en llista d'espera per obtenir un trasllat segur a Barcelona, mentre resideix sola a Canovelles i viatja cada dia al Bon Pastor a cuidar de la seva mare, recentment operada d'un càncer de mama.
Confessa a aquest mitjà que se sent tan "cansada i desesperada" per la manca de solucions que s'ha arribat a plantejar okupar un habitatge al seu barri, una idea que cada dia li sembla menys llunyana.
Fills
Al més petit dels seus tres fills, que pateix esquizofrènia, el va haver de reallotjar a casa d'una amiga seva fa ja una mica més d'un any, ja que l'habitatge que okupaven al Vallès Oriental no complia els requisits mínims que permeten l'habitabilitat d'un immoble, tal com consta en documentació oficial, i no es va poder adaptar a la situació.
El seu fill gran viu amb la seva mare en un pis de 50 metres quadrats al Bon Pastor, on està estudiant un grau mitjà en esports; i la seva filla mitjana, que va acabar el curs d'auxiliar veterinària, però es dedica a temps complet a cuidar de la seva besàvia --l'àvia de la Nieves--, que està en pal·liatius, dorm a casa d'un altre familiar al mateix barri.
Conveni
La família de la Nieves va habitar les cases barates del Bon Pastor durant cinc generacions abans que, el 2003, l'Ajuntament de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge i l'Associació de Veïns arribessin a un acord per reubicar les famílies en habitatges de protecció oficial (HPO).
Dues pàgines de l'acord de reallotjament dels habitants de les 'cases barates' del Bon Pastor de Barcelona Fotomuntatge de Crónica Global
El segon punt del conveni preveia que es reallotjaria primer les famílies que habitaven les cases. Sobre els habitatges sobrants, es va acordar que tindrien preferència els “desdoblaments familiars que es produeixin dins de les unitats familiars constituïdes entre els reallotjats” i les “famílies que visquin, hagin viscut o treballin al barri”.
Boix defensa que compleix ambdós criteris i, sobre el seu cas, la Síndica de Greuges ja va avaluar al juny que "no s'està complint el conveni del barri", mesos abans que el seu context s'agreugés per l'amenaça de les seves exparelles.
