Existeix un promontori aïllat al litoral català on el temps sembla haver-se aturat completament. Allà, el murmuri de les onades substitueix el soroll urbà, creant un refugi de pau gairebé místic.
És un espai d'arquitectura vegetal perfecta, dissenyat per mirar a l'horitzó sense distraccions mundanes. En els seus passeigs, la elegància del classicisme s'imposa sobre el caos de la costa salvatge.
Mirada al mar
Es troba a Lloret de Mar, concretament sobre un penya-segat entre la Cala Boadella i la platja de Fenals. Des de la seva posició privilegiada, les vistes s'obren al mar oferint un espectacle visual inigualable.
Vista aèria dels jardins de Santa Clotilde
Es tracta dels Jardins de Santa Clotilde, un paratge declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És una joia del paisatgisme que representa la màxima expressió de l'esperit noucentista a Catalunya.
Terra de dracs
La seva estètica és tan solemne i atemporal que ha transcendit les nostres fronteres reals. L'any 2021, la productora HBO va seleccionar aquest enclavament com a escenari de rodatge internacional.
Els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar
Els jardins es van transformar en els dominis de la Casa Targaryen per a la sèrie La Casa del Drac. La preqüela de Joc de Trons va utilitzar les seves escalinates per recrear els passeigs de la reialesa de Ponent.
Somni del Marquès
La història real del lloc comença molt abans, concretament l'any 1919. El marquès de Roviralta va adquirir aquests terrenys verges amb la intenció d'edificar una finca mirant al mar.
Per al disseny, va contractar un jove arquitecte que marcaria una època: Nicolau Maria Rubió i Tudurí. El paisatgista tenia només 28 anys, però ja demostrava una mestria única en la jardineria.
L'encàrrec va ser clar: evitar el romanticisme salvatge i buscar l'ordre del Renaixement italià.
Simfonia verda
La gran singularitat de Santa Clotilde, que sorprèn tothom, és l'absència deliberada de flors.
A diferència d'altres jardins botànics, aquí impera una estricta gamma de colors verds. Rubió i Tudurí va utilitzar espècies perennes com el xiprer, el pi, la heura i el pittosporum.
L'objectiu era crear un diàleg permanent amb el blau del Mediterrani, sense canvis estacionals. Aquesta decisió atorga al conjunt un aire d'elegància i malenconia que es manté idèntic tot l'any.
Escala de Sirenes
L'eix central del jardí i la seva imatge més icònica és la coneguda com a Escala de les Sirenes. Es tracta d'una successió de trams d'esglaons flanquejats per alts murs de xiprers.
Els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar
En baixar-hi, la vegetació emmarca el mar al fons, creant un efecte de finestra. El nom prové de les escultures de bronze que custodien el pas, obra de Maria Llimona.
Aquestes figures femenines reforcen l'atmosfera mitològica i clàssica que envolta tot el recinte.
Ordre noucentista
Santa Clotilde és considerat el paradigma del jardí noucentista a Catalunya. Aquest moviment cultural cercava el retorn a la raó i la precisió davant el caos natural.
Tot al jardí està calculat: les terrasses superposades, les cruïlles de camins i les places. El terreny, originalment una vinya amb pendent, es va domesticar mitjançant talussos i escalinates amables.
El so de l'aigua a les fonts i el vent als pins són l'única banda sonora.
Com arribar-hi
L'accés es troba al Passeig dels Jardins, s/n, a Lloret de Mar. Per arribar-hi amb vehicle privat, la via principal és l'autopista C-32 (sortida 134) o l'AP-7. Des d'allà, cal connectar amb la carretera GI-600 o la GI-682 cap a la zona de Fenals.
El recinte disposa d'aparcament propi a les immediacions de l'entrada principal. També és possible accedir-hi amb el bus urbà (Línia L2) que connecta l'estació amb els jardins.