La natura és increïble. Muntanyes que desafien les lleis de la gravetat, mines de sal, volcans i coves profundíssimes són només alguns dels seus exemples.
Catalunya té tot això, però també una zona on la terra s'obre sota els peus del senderista i s'obre fins a 30 metres de profunditat. Això succeeix a Tarragona, on, a més, un pot baixar a veure què hi ha. I sense risc.
Els locals coneixen molt bé aquesta zona. Es troba a les Muntanyes de Prades, a la serra de la Mussara, no molt lluny de la capital.
Allí s'amaguen els Avencs de la Febró, un dels paisatges més sorprenents de Tarragona: una gran esquerda d'uns 250 metres de longitud i entre 25 i 30 metres de profunditat, i amb prou feines 7 metres d'amplada.
Com es va formar
Les xarxes van plenes de vídeos amb imatges increïbles. Sembla un passeig per algun planeta de l'espai. Un lloc tan increïble com real.
De fet, aquest corredor natural no és més que una obra de la natura. La erosió del terreny durant segles ha creat aquest passeig entre esquerdes, tan curt com intens.
Què és un 'avenc'
El lloc no és només espectacular per les seves roques. La ruta fins a elles combina bosc, una mica d'aventura i la sensació de caminar literalment entre parets dels “avencs”. La pregunta és: què són?
Aquesta paraula catalana designa una sima o cavitat profunda que s'obre cap a l'exterior a través d'un pou o conducte gairebé vertical. Solen formar-se, com aquesta, per l'erosió de les roques al llarg del temps.
Això és precisament el que ofereix l'Avenc de la Febró: una fractura a la muntanya per la qual es pot caminar al voltant de 300 metres, envoltat de parets que superen els 30 metres d'altura.
El contrast és notable: a dalt, el típic paisatge forestal de la Mussara; a baix, un ambient fresc, humit i ombrívol, on la llum entra a cops i la temperatura descendeix diversos graus.
El recorregut
El millor de tot és que aquestes esquerdes es poden recórrer. I fàcilment. Són amb prou feines sis quilòmetres que es completen en poc més de dues hores i mitja, sense molta dificultat.
L'excursió comença en una zona d'aparcament habilitada al costat de la carretera. Des d'allí es creua la via i es pren un camí de terra senyalitzat amb un pal ple de cartells.
Indicacions
La ruta a les esquerdes és la que indica cap a la Febró. Des d'aquest punt de partida cal seguir les marques de sender pintades en blanc i groc, que acompanyen bona part del recorregut.
Als deu minuts de començar, un ja està en plena natura, al mig del bosc. En una petita bifurcació, el sender es divideix i ofereix dues alternatives per arribar a l'objectiu.
La més directa pren el desviament de la dreta, perfectament senyalitzat amb les marques de pintura i un senyal de perill d'incendi.
La segona opció consisteix a seguir la pista principal uns minuts més, fins a trobar, a la dreta, un arbre amb un cartell que convida a “escoltar el silenci”, que acaba trobant-se amb la primera.
Els camins
Una vegada coincideixen els dos camins, el sender continua entre pins i roques. És important prestar atenció a les marques blanques i grogues, ja que en un punt cal abandonar la pista principal i girar a la dreta per un sender més estret.
Després d'uns cinc minuts, el bosc s'obre lleugerament i apareixen diversos traços de camí. Davant d'un arbre marcat, un petit sender es dirigeix cap al marge del terreny: és l'accés a l'esquerda.
L'esquerda
A primera vista, sembla que el camí es talla en un petit precipici, però unes roques grans permeten descendir. No és perillós, no requereix material tècnic, però sí precaució.
És així com s'arriba al llindar de l'esquerda. Es nota per dues coses: el camí es fa més fosc i, a més, a mesura que es baixa, la temperatura comença a caure.
La humitat augmenta i l'ambient canvia respecte a la part superior. Un sent, nota, percep i veu que està al mig d'una esquerda. I després arriba el moment important.
El més impactant d'aquesta ruta no és mirar cap avall, sinó cap amunt. Des de l'interior de l'esquerda s'alça la vista i s'observa, a la llunyania, el cel blau escortat per les parets altíssimes de la muntanya oberta. Un canó tancat en el qual un se sent molt petit.
Caminar entre roques obertes
El curiós és que totes aquestes sensacions transcorren en un període curt de temps i en un trajecte molt reduït. L'Avenc de la Febró té una longitud de 300 metres, un passadís rocós gairebé rectilini i colpidor.
Quan un passeja per allí sent molt a prop totes aquestes parets obertes al mig de la roca, cobertes de molsa i líquens, adornades amb arrels aferrades a la pedra i petites filtracions d'aigua en alguns punts.
Però encara hi ha més. A l'interior de l'esquerda, al marge esquerre segons s'avança, s'obre l'entrada a la Cova Gran, una cavitat que afegeix un punt extra d'aventura.
L'accés és relativament estret a l'inici, però després dels primers metres l'espai s'amplia en una gran sala interior. Això sí, per endinsar-se a la cova és millor portar llanterna. Una cirereta perfecta per tancar l'excursió.
Com arribar
Gaudir d'aquest espectacle natural no és només fàcil pel sender que arriba fins allí, sinó que a més és molt accessible. Es troba a poc més d'una hora de Tarragona i a una hora i 45 minuts de Barcelona.
Des de la capital, es pren l'AP-7 fins a Tarragona i, des de la vella Tarraco, s'accedeix a la T-11 fins al desviament per la C-14 que porta a Montblanc.
El pàrquing d'inici de la ruta als Avencs de la Febró es troba en un descampat habilitat al costat de la carretera T-704 (Coll del Pla de l’Agustenc o Parking Cova la Febró).
Des de Tarragona ciutat, el trajecte és d'uns 70-75 km per la T-11 cap a Reus, enllaçant amb la C-14 fins a Montblanc, i després es pren el desviament a la C-14B/TV-7041 cap a La Febró. El pàrquing es troba a la T-704.