Quan la depressió no millora; neuromodulació cerebral no invasiva com a opció clínica

Durant dècades, l'abordatge de la depressió s'ha recolzat fonamentalment en dos pilars: psicoteràpia i tractament farmacològic. Per a moltes persones, aquesta combinació resulta eficaç. Però no per a totes.

Amb el ritme de vida accelerat que imposa la societat actual i l'augment de problemes de salut mental, sobretot ansietat i depressió, cada vegada és més freqüent escoltar un relat que no encaixa del tot en la idea clàssica de depressió greu: persones que continuen amb la seva vida, treballen, compleixen amb les seves responsabilitats, però senten que alguna cosa no acaba d'arrencar. Manca d'energia, apatia persistent, dificultat per gaudir, sensació de bloqueig mental o un cansament emocional que no desapareix, fins i tot quan el tractament està ben pautat.

És en aquest punt, quan la millora és parcial o insuficient, on comença a guanyar protagonisme una disciplina que fins fa poc semblava reservada a entorns molt especialitzats: la neuromodulació cerebral no invasiva.

Què és exactament la neuromodulació cerebral?

La neuromodulació cerebral no invasiva engloba un conjunt de tècniques mèdiques destinades a modular l'activitat de determinades àrees del cervell mitjançant estímuls externs suaus, sense cirurgia ni procediments agressius.

Una de les més utilitzades en l'àmbit de la depressió és la estimulació transcranial per corrent contínua (tDCS). Aquesta consisteix a aplicar corrents de molt baixa intensitat sobre zones concretes del cuir cabellut per influir en circuits cerebrals implicats en l'estat d'ànim, la motivació i la regulació emocional.

No es tracta d'“activar” o “desactivar” el cervell, ni de modificar la personalitat. L'objectiu és afavorir el funcionament de xarxes neuronals que, en la depressió, poden estar poc actives o desregulades.

“La neuromodulació no és una alternativa ‘light’ ni una solució ràpida”, explica la psiquiatra Sara Márquez Sánchez, experta en aquestes tècniques. “És una eina mèdica amb base científica, especialment útil en determinats quadres depressius quan els tractaments habituals no han estat suficients.”

Depressió resistent: el principal escenari d'ús

Les indicacions estan clares a dia d'avui. La depressió és el principal motiu pel qual aquestes tècniques s'incorporen a un pla terapèutic, especialment en casos de depressió resistent, resposta parcial a antidepressius, mala tolerància a determinats fàrmacs o estancament clínic després de mesos d'un tractament correcte.

“No tot malestar emocional és candidat a neuromodulació”, subratlla la Dra. Márquez. “El seu valor està precisament en fer-ne un bon ús: seleccionar el pacient adequat, integrar-la en un pla global i fer seguiment.”

Encara que també s'investiga la seva utilitat en símptomes associats com insomni, ansietat o alentiment cognitiu, la psiquiatra insisteix en no perdre el focus: no és una tècnica genèrica de benestar, sinó una intervenció mèdica dirigida principalment a la depressió.

Quin és el perfil de la persona que rep aquests tractaments?

Una part significativa de les persones que pregunten per aquestes tècniques pertany a un perfil molt concret: dones en plena etapa d'exigència vital. Feina, família, responsabilitats, pressió per rendir i poc marge per al descans.

Moltes no arriben a consulta en una situació de crisi extrema, però sí amb una sensació persistent de “no estar bé del tot”. Continuïn funcionant, però amb un cost intern elevat.

“La depressió en dones adultes no sempre es presenta com a tristesa intensa”, explica Sara Márquez. “Sovint adopta formes més silencioses: apatia, esgotament mental, dificultat per gaudir o per desconnectar. I això també mereix atenció clínica.”

En aquest context, la neuromodulació apareix com una opció intermèdia: ni resignar-se al malestar ni escalar indefinidament tractaments sense resposta o amb l'elevat cost dels efectes secundaris.

De l'hospital al domicili: un model que exigeix més rigor, no menys

Tradicionalment, aquestes tècniques s'han aplicat en entorns hospitalaris. Tanmateix, en els darrers anys s'estan desenvolupant models de neuromodulació a domicili amb supervisió mèdica, òptima per a alguns pacients seleccionats.

En aquesta línia se situa NBrain, un projecte clínic centrat en neuromodulació cerebral a casa sota control professional, impulsat per la Dra. Sara Márquez Sánchez juntament amb el neuròleg Dr. Francisco Mira Berenguer.

“El fet que sigui domiciliari no el converteix en una cosa informal”, aclareix la psiquiatra. “Al contrari: exigeix encara més control, traçabilitat del tractament i seguiment clínic continu.”

L'objectiu d'aquests models no és substituir l'atenció mèdica, sinó apropar una intervenció eficaç a pacients per als quals el desplaçament o la freqüència de sessions pot ser una barrera, sempre sota indicació i supervisió especialitzada.

El que convé saber abans d'idealitzar-la

L'interès social creixent per la neuromodulació obliga també a posar límits clars: no totes les persones amb depressió són candidates. No substitueix la psicoteràpia ni els fàrmacs quan estan indicats. No és una tècnica d'autoadministració sense control i requereix avaluació mèdica prèvia i seguiment.

“Parlar amb responsabilitat de neuromodulació és evitar promeses irrealistes”, assenyala la Dra. Márquez. “El seu valor no està en presentar-la com a solució universal, sinó com una eina més dins de la medicina.”

Una conversa que ja no és marginal

La neuromodulació cerebral no invasiva està deixant de ser un tema exclusiu de congressos mèdics per entrar en la conversa social sobre salut mental. No com a moda, sinó com a resposta a una realitat clínica: la depressió no sempre millora amb els abordatges clàssics, i la medicina necessita alternatives ben fonamentades.

Per a moltes persones aquest enfocament suposa un canvi de mirada: deixar de culpabilitzar-se per “no millorar” i començar a entendre la depressió com un trastorn complex, en què el cervell també pot necessitar una ajuda directa i específica.

La neuromodulació cerebral a domicili ha arribat per quedar-se i revolucionar els tractaments convencionals en Salut Mental. 

--

Contingut patrocinat