La ruta dels búnquers de Sant Llorenç de la Muga: un passeig per la frontera de la por franquista

Catalunya està en una situació estratègica clau. El seu territori sempre ha estat disputat i hi ha proves físiques, ruïnes i documents històrics que així ho acrediten.

N'hi ha prou amb veure la quantitat de castells que hi ha repartits per tot el territori per adonar-se'n. Però també construccions de guerra més recents, com els búnquers.

El olvidado castillo de Mataró: una fortaleza milenaria convertida en mirador

A la zona de Sant Llorenç de la Muga, a l'Empordà (Girona), hi ha diverses d'aquestes construccions. Aquest poble de menys de 200 habitants té una posició clau i, als seus voltants, sobreviuen alguns d'aquests refugis de guerra.

Es nota quan un fa una volta pels seus voltants muntanyosos. Allà, enmig dels camps i al costat del riu Muga, apareixen restes de formigó, semienterrats entre la vegetació.

Una línia de defensa

Malgrat estar relativament a prop de la costa, aquests búnquers, alguns d'ells inacabats, formaven part de l'anomenada Línia Pirineus. Es tracta d'un sistema defensiu del franquisme després de la Guerra Civil.

A partir de 1939, el règim franquista va impulsar aquesta línia de defensa davant l'amenaça percebuda d'una invasió des de França durant la Segona Guerra Mundial.

Del País Basc a l'Empordà

El projecte preveia milers de fortificacions des del País Basc fins al Mediterrani: trinxeres, nius d'ametralladores, refugis i observatoris per repel·lir tant un possible desembarcament aliat com incursions de guerrillers exiliats.

A Sant Llorenç de la Muga semblava crucial. La frontera amb França està a només 15 quilòmetres. Per a la dictadura, el control dels passos naturals va justificar la ubicació dels refugis.

El problema és que no tots es van acabar. La falta de recursos econòmics, els canvis geopolítics i el progressiu aïllament internacional del règim van provocar l'abandonament del projecte abans de la seva finalització.

Un exemple d'això és el búnquer de la zona de la Cortada. Té tres accessos independents que mai es van comunicar entre si, mostra d'una obra interrompuda.

Búnquers inacabats

Malgrat que aquests refugis militars, alguns d'ells individuals, van ser construïts i mai acabats, avui adquireixen sentit. Serveixen de record del passat, i anar a la seva recerca implica recórrer una ruta per la memòria històrica de la zona i del país.

L'itinerari parteix del nucli urbà i segueix camins rurals fins al pont de Rimbau, on el riu Muga marca el retorn.

Recorregut especial

Es tracta d'un recorregut circular sense gaire dificultat tècnica, apte per a la majoria de caminants, que permet accedir a dues estructures principals de la Línia P, camuflades per la vegetació. Tot i que cal estar atents, aquí no hi ha cap senyalització oficial.

No són sempre fàcils de veure: les restes es troben semienterrades i cobertes per la malesa. I és que no estan ni protegides, ni indicades, ni tancades. D'aquí que sigui fàcil l'accés.

Papeleras antidelincuentes: el nuevo invento catalán que se expande por las calles de Figueres

Al seu torn, això els dóna un aire d'autenticitat. L'absència de restauració oficial permet conservar el caràcter original de les construccions, encara que també accelera el seu deteriorament per l'acció de la pluja i les arrels.

El búnquer principal presenta obertures per a ventilació i possibles posicions de tir, encara que l'interior roman fosc i humit per la falta de manteniment.

Quant dura la ruta

El segon refugi, situat riu avall, conserva millor la seva estructura exterior. Des d'ambdós punts es dominen visualment els accessos al vall del Muga, confirmant la seva funció estratègica de vigilància.

L'itinerari complet dura entre dues i tres hores, depenent del creuament escollit i de les parades per explorar les estructures.

Quants n'hi ha

La Línia P, per la seva banda, es va estendre per tot el Pirineu català, amb major densitat en sectors com el Capcir, la Cerdanya i el Pallars. En total es van construir més de 8.000 elements defensius, encara que només un 30 % es van completar.

A l'Alt Empordà, els búnquers de Sant Llorenç es connectaven visualment amb fortificacions de Roses, Castelló d’Empúries i el coll de Banyuls.