Primeras planas
Portades

La "solidaritat" de Nogueras i l'especulació immobiliària

La diputada de Junts s'arroga la representació de tota Catalunya i diu que no admetrà menors de Ceuta. El Consell de Garanties destrossa la llei contra la compra especulativa d'habitatges

En portada: El grup turc Kaya compra l'hotel Meliá del passeig de Gràcia per més de 100 milions d'euros

Llegir en Català
Publicada

Continua la crisi a Ceuta. Segons els càlculs policials prop de dues mil persones romanen a la ciutat autònoma a l'espera d'entrar al centre d'immigrants o ser enviades a la península. La derivada general és que els menors d'aquesta onada hauran de ser repartits per tot Espanya. Les autoritats ceutianes no tenen mitjans per acollir aquests nois.

I aquí és on entra Catalunya, entre altres regions d'Espanya. La mera hipòtesi que alguns d'aquests nens o no tan nens que han "envaït" Ceuta siguin traslladats a centres d'acollida catalans ha sollevat de mala manera el partit nacionalista de Puigdemont.

Ha estat la senyora Míriam Nogueras qui en una altra indescriptible mostra de solidaritat (però al revés) ha advertit al Govern que Catalunya ha de quedar fora del repartiment. El curiós és que aquest tipus de pronunciaments lluny de resultar intempestius cada cop tenen més adeptes. Coses de que gent com la senyora Orriols triomfi en política.

Ramón de España y Míriam Nogueras

"Junts rebutja rebre menors de Ceuta: 'No donarem ni un vot si no es deixa Catalunya fora del repartiment'", destaca un titular d'El Nacional.

Al sumari es diu que "Míriam Nogueras anuncia que el partit s'oposa a rebre més menors perquè Catalunya no té recursos".

Ja, doncs si Catalunya no té recursos imagineu-vos Ceuta.

El text és de Joan Antoni Guerrero Vall: "La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha assegurat aquest dimarts que Junts "no dóna ni un vot" al Govern "si no es deixa Catalunya fora del repartiment" de menors que s'ha de decidir després de la crisi migratòria que s'ha produït els últims dies a Ceuta".

Un migrante, sorteando las rocas en la frontera de Ceuta ayer

"Almenys un miler de les persones que continuen a la ciutat espanyola al nord d'Àfrica són menors. Nogueras ha dit que en aquesta ocasió, Junts manté la posició que ja va adoptar en el debat anterior de repartiment de menors quan s'havia de solucionar una aglomeració a les Canàries".

""Vam aconseguir el que mai havia fet ningú: en el repartiment, Catalunya va quedar fora", ha assenyalat Nogueras en un tuit a X. A més, també ha subratllat que ho van fer en solitari i sense el suport d'ERC: "I ho vam fer sols. La resta de diputats catalans acceptaven que, com sempre, i sense recursos, Espanya continués abusant dels catalans i es continués tensionant un país que ja no pot més"".

La crònica també esmenta el PP, que sintonitza la mateixa ona contra els immigrants: "El PP també ha tancat la porta a ajudar els menors. El secretari general dels populars, Miguel Tellado, ha afirmat que el que ha passat a Ceuta "no té res a veure amb situacions anteriors" i que "qui ha generat el problema és el Govern de Sánchez, i és qui l'ha de resoldre". "Per on han entrat, que tornin a sortir", ha etzibat, en referència als nens que han arribat a la ciutat els últims dies".

Imagen de varios inmigrantes llegando a la playa de Ceuta desde Marruecos en un montaje donde aparece la subdirectora de sociedad de Crónica Global, Míriam Sant-Germain

És discutible que els menors d'edat no puguin ser retornats al seu país d'origen. Resulta estrany que el sultà es desprengui amb tanta naturalitat de la infància del seu país i no reclami el seu retorn. No parla bé del règim.

Més notícies. Per missatges com el de la ínclita Nogueras és pel que Jaume Giró, l'últim moderat viu de Junts, ha trencat el carnet de militant i s'ha deslligat de la formació que presideix, lidera, dirigeix i inspira Carles Puigdemont.

Així ho explica Gerard Melgar a El Mundo: "Giró, que va ser conseller del Govern de coalició liderat per Pere Aragonès (ERC), va deixar al setembre de 2025 el seu escó com a diputat al Parlament, només un any després de l'inici d'aquesta legislatura, i el seu càrrec com a vocal a l'executiva per discrepàncies amb "l'orientació" de la formació independentista. Alineat a l'ala més pragmàtica de Junts, defensava públicament un gir estratègic cap a les antigues polítiques de Convergència i era partidari d'obrir-se a pactes amb el PSC".

Portada d''El Mundo' el 5 d'agost de 2026

Portada d''El Mundo' el 5 d'agost de 2026

"El passat maig, Giró va descartar presentar-se al procés de primàries del partit per ser cap de llista a les eleccions municipals de 2027 a Barcelona. Anteriorment, ja havia renunciat a ser candidat de JxCat a les generals de 2023 després del suport explícit de Puigdemont a Míriam Nogueras, actual cap de files neoconvergent al Congrés dels Diputats. Segons va confirmar ell mateix, Aliança Catalana li va oferir l'any passat encapçalar la candidatura a Barcelona per als comicis municipals de 2027".

I: "Giró va ser conseller de la Generalitat durant un any i mig, entre maig de 2021 i octubre de 2022, quan Junts va trencar la coalició de govern amb Esquerra Republicana, una decisió que la direcció va deixar en mans de les bases i amb la qual ell no va estar conforme. La seva trajectòria a l'Executiu l'havia iniciat com a independent a proposta de JxCat i va ser poc abans de la sortida del Govern quan es va afiliar al partit".

linea de montajes zscopia 2.jpg

Més històries. "El Govern modificarà la norma contra la compra especulativa per inconstitucional", anuncia un titular de La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia' el 5 d'agost de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 5 d'agost de 2026

Resulta que el Consell de Garanties Estatutàries, que seria com el tribunal constitucional autonòmic, ha assenyalat no pocs problemes de legalitat en aquest prodigi d'orfebreria jurídica que és l'última llei catalana prohibint l'activitat immobiliària especulativa. Els Comuns, sempre tan encertats...

El text és de Pedro Ruiz Clavería i Iñaki Pardo Torregrosa i comença així: "El Govern de la Generalitat va assegurar ahir que buscarà “mesures legals” per protegir el dret a l'habitatge a Catalunya i va obrir la porta a modificacions substancials en la llei contra la compra especulativa després de la garrotada del Consell de Garanties Estatutàries, que va qüestionar la norma en profunditat i va subratllar que vulnera la Constitució".

"La proposició de llei de Comuns, pactada amb el Govern del PSC, busca restringir la compravenda especulativa d'habitatges a les zones tensionades sempre que no sigui per a ús residencial".

El presidente de la Generalitat Salvador Illa y la líder de los Comuns en el Parlment Jéssica Albiach, durante el acto oficial de firma del pacto presupuestario de la Generalitat de Cataluña 2026

"L'òrgan consultiu català, en un extens informe de més de 100 pàgines, assenyala que la llei vulnera cinc articles de la Constitució, com el dret a la propietat i a l'herència, el de llibertat d'empresa, el de les obligacions contractuals i de la certesa jurídica. Tots els punts de l'informe del Consell, que no és vinculant, van ser aprovats per unanimitat".

Segueix el text: "El Consell de Garanties alerta també que es pretén legislar qüestions de dret civil a través d'una modificació de la llei d'Urbanisme catalana, adverteix que s'invaeixen competències estatals en matèria de contractes i qüestiona que per aprovar la norma s'hagi emprat el procediment de lectura única, que es salta diversos tràmits com escoltar els ens locals, que serien els encarregats d'aplicar la llei si tirés endavant".

Gerard Mateo, ante un saludo entre Salvador Illa y Jéssica Albiach

"Tot i que el dictamen no és vinculant, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va afirmar que faran modificacions per trobar “les maneres que siguin possibles d'acord amb l'Estatut per protegir el dret a l'habitatge a Catalunya”".

"Paneque va advertir que “la mercantilització de l'habitatge és un perill quan tenir una casa es converteix en un problema per a la major part del poble de Catalunya”, i va mantenir que “cal trobar les vies que d'acord amb la llei aportin solucions a un tema estructural com aquest”".

Línies després es dona compte de la postura dels alegres i impetuosos joves colauistes_ "Comuns, per la seva banda, assegura que no comparteixen l'anàlisi del Consell de Garanties Estatutàries. Consideren que l'òrgan “no ha entès que no es limita l'adquisició sinó la destinació de l'habitatge”. La seva presidenta al Parlament, Jéssica Albiach, va exposar que seguiran “explorant els marges legals per fer de l'habitatge a Catalunya un dret i no un actiu financer”".

Xavier Vilajoana habla sobre la economía del Barça

Ah, que els senyors del Consell no en tenen ni p... idea i que ho arreglarà Albiach. Hauríem d'haver començat per aquí...

Cas Endoll. El de la filla de Sílvia Orriols. Ara resulta que el cap de la Policia de Ripoll, Francesc Campayo, "explica que el procés de selecció que va guanyar la filla de la líder d'Aliança es va fer mentre ell estava de vacances", segons avança El País.

Portada d''El País' el 5 d'agost de 2026

Portada d''El País' el 5 d'agost de 2026

Escriu Dani Cordero: "Una batalla judicial amenaça el Govern de Sílvia Orriols a l'Ajuntament de Ripoll (Girona). I el rival és el cap de la Policia Local del municipi, Francesc Campayo, a qui Alcaldia va obrir expedient el passat 12 de juliol per suposadament obviar l'obligació de fitxar mentre estava de servei".

"En declaracions a El País, l'inspector assegura, “a títol personal i no del càrrec que ocupo”, que al·legarà contra aquesta falta lleu i que denunciarà als jutjats del contenciós-administratiu la decisió municipal, que va conèixer a través d'aquest diari perquè no va poder obrir l'aplicació e-Notum (utilitzada per les administracions catalanes), on se li comunicava la incoació de l'expedient, a causa que el certificat que li facilita l'Ajuntament estava caducat".

La diputada de Aliança Catalana Silvia Orriols interviene durante una sesión de control al Govern, en el Parlament de Cataluña, a 17 de diciembre de 2025

"La polèmica que afecta Campayo se solapa amb una altra que té oberta Orriols: la incorporació de la seva filla gran com a interina a la policia local del municipi després de superar un procés de selecció per la via ràpida que implica la seva mare, màxima responsable de Seguretat a la població".

Després d'explicar els detalls de la targeta d'accés, Cordero escriu que "respecte a l'adjudicació d'una plaça interina a Guinadell Orriols, Campayo prefereix no entrar-hi i només explica que el van deixar fora de tot el procediment “perquè estava de vacances”".

"En lloc d'encapçalar ell com a cap de la Policia Local el tribunal que va avaluar els candidats, aquest lloc el va ocupar el seu número dos, juntament amb dos altres caporals (caps) de la policia. La designació dels tres membres la va fer la mateixa Orriols, en un clar conflicte d'interessos. Aquesta plaça per la via ràpida se solapa amb un altre procés, per una plaça fixa, les bases del qual s'havien aprovat el gener passat i que només es va activar també el juliol passat. També figura com a apta la primogènita d'Orriols. Campayo, d'entrada, és elegible per conformar aquest tribunal, segons la llei".

Notícies lingüístiques. Ja es trobava a faltar la baralla de l'estiu. L'any passat l'epicentre de la moguda va ser una gelateria argentina a Gràcia on no sabien que "maduixa" significa maduixa. En aquesta ocasió, la batussa s'ha produït a la comissaria del Cos Nacional de Policia de la Jonquera.

Sílvia Orriols

Un diputat de Junts, Isaac Padrós, i un agent de la Policia Nacional són els protagonistes d'aquest clàssic dels estius.

Així titula el cas La Razón: "Un diputat de Junts denuncia un agent de Policia Nacional per 'tracte hostil' per parlar en català en la renovació del DNI".

Portada de 'La Razón' el 5 d'agost de 2026

Portada de 'La Razón' el 5 d'agost de 2026

El citat mitjà reprodueix la versió de l'agència Europa Press: "El diputat de Junts al Parlament, Isaac Padrós, ha presentat una denúncia contra un agent del Cos Nacional de Policia per tracte "hostil, humiliant i discriminatori" després d'usar el català en anar a renovar el DNI de la seva filla en una oficina de la Jonquera (Girona)".

"Padrós ha denunciat l'agent per 5 delictes: un delicte contra l'exercici dels drets cívics; un delicte de denegació discriminatòria d'una prestació comès per funcionari públic; un delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic; un delicte de falsedat en document oficial i, "subsidiàriament", d'un delicte de coaccions".

Isaac Padrós i Suárez (Girona)

"A la denúncia es recull que Padrós (que té discapacitat visual), la seva dona i la seva filla van anar el passat 29 de juliol a renovar el DNI de la nena i que els agents ja van evidenciar des de l'inici "contrarietat" pel fet que la família s'expressés en català".

"La família té reconeguda la seva condició de família nombrosa (fet que eximeix de pagar les taxes d'expedició del document) i l'escrit assenyala que l'agent que tramitava l'expedició va replicar que haurien d'haver-ho advertit a l'inici del tràmit i els va explicar que haurien de pagar, fet al qual Padrós es va negar".

"Es va traslladar la família a un altre lloc dins la sala, on suposadament van irrompre fins a set agents més, i l'agent denunciat va preguntar a Padrós en castellà si volia pagar o no, al que Padrós va reiterar la seva negativa en català".

Al final va acabar pagant perquè l'embolic no fos en va, però no sense abans trucar als Mossos i posar una denúncia.

5 d'agost, dia lliure al calendari de dies mundials i internacionals a l'espera que una malaltia rara, una causa solidària, un objecte, unes postres o una reivindicació ocupi aquest forat.

Santoral: Mare de Déu de les Neus, Mare de Déu d'Àfrica, Abel, monjo de Lobbes, Emigdio d'Ascoli, Nona de Nacianzo, Memmio de Chalons, Cassià d'Autun, Margarida de Septémpeda, Pàride de Teano, Venanci de Viviers, Viator de Tremblevif i Afra d'Augsburg.