El Govern i els Comuns es replantegen la llei contra la compra especulativa d'habitatge
El dur dictamen del Consell de Garanties Estatutàries obliga els socialistes i els seus socis a tornar a la casella de sortida per evitar que la iniciativa encalli als tribunals
Més informació: Els arguments de l'òrgan consultiu per titllar d'inconstitucional la pretesa llei
Notícies relacionades
El Govern i els socis parlamentaris dels Comuns han encaixat un sever revés contra una de les seves mesures estrella en matèria d'habitatge aquest dimarts. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha emès un dictamen unànime que assenyala la inconstitucionalitat de la llei, també contrària a l'Estatut, per limitar la compra d'habitatge amb finalitats especulatives.
Tot i tractar-se d'un òrgan consultiu i que la norma podria aprovar-se a la tardor igualment, la contundència de l'informe força la introducció de múltiples modificacions a la iniciativa, pactada a canvi dels pressupostos. Aquesta es veu abocada al naufragi als tribunals, i el Partit Popular de Catalunya ja ha avançat que la impugnarà davant el Tribunal Constitucional.
Tornada a la casella de sortida
La norma torna ara a la casella de sortida. Tant és així que socialistes i comuns es replantegen la seva estratègia per frenar les operacions immobiliàries que persegueixin la màxima rendibilitat, habitualment empreses que compren pisos en bloc per reformar-los i posar-los a la venda amb un preu sensiblement superior a l'inicial.
En una nota compartida a la premsa, la consellera Sílvia Paneque ha assegurat que l'Executiu "buscarà totes les mesures legals i les maneres que siguin possibles d'acord amb l'Estatut per protegir el dret a l'habitatge".
La titular de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a més, ha animat a "trobar el camí perquè la principal funció d'una llar al nostre país sigui la de tenir un sostre per a una persona o una família", i ha recordat que "s'han posat sobre la taula diferents mecanismes per fer-ho possible" i que "s'han invertit molts recursos".
La consellera i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, a 21 de juliol de 2026 a Barcelona
"Explorar els marges legals"
En aquesta mateixa línia, Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari de la formació morada, també ha evitat desvetllar el futur de la norma i s'ha limitat a comprometre's en un apunt a les seves xarxes socials a "continuar explorant els marges legals per fer de l'habitatge a Catalunya un dret i no un actiu financer".
Tot i discrepar de l'anàlisi que fa el CGE, la diputada valenciana --molt bel·ligerant en elevar la norma a línia vermella en el seu suport al Govern-- ha explicat que estudiarà els "següents passos" amb el Sindicat de Llogateres i els seus socis per "frenar la concentració en poques mans d'un dret bàsic com és l'habitatge".
La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, intervé durant una sessió de control al Govern, al Parlament, a Barcelona
Cinc experts van avalar la iniciativa
També estudiarà les dures conclusions del dictamen de la mà dels seus experts de capçalera. La iniciativa va arribar al Parlament en forma de proposició de llei beneïda per diversos informes encarregats tant per Albiach com per la consellera Paneque, a qui el president Salvador Illa li va encomanar explorar totes les opcions.
Socialistes i comuns van posar en marxa al novembre un grup de treball conjunt amb experts, en què van participar l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer i els especialistes en urbanisme, habitatge i dret Rosa Fornas, Fuensanta Alcalá, Pablo Feu i Jaime Palomera.
El resultat, quatre informes que assenyalaven que les comunitats autònomes "estan constitucionalment legitimades per establir limitacions als drets de propietat privada" usant normes i instruments del dret administratiu per regular no només relacions entre particulars i administracions, sinó també entre particulars.
Els retrets del CGE
Aquella anàlisi xoca avui amb la severitat del CGE. La proposta facultava el planejament i les ordenances municipals per exigir que la compra d'habitatges individuals en zones tensionades es destinés obligatòriament a la residència habitual de l'adquirent, i que els edificis complets es destinessin a lloguer regulat.
Però aquesta regulació incideix de ple en el dret civil contractual, que és competència exclusiva de l'Estat. En prohibir i sancionar amb multes de fins a 1,5 milions d'euros aquestes transaccions privades que no se sotmetin a aquests fins, la norma altera l'economia interna dels contractes, restringeix la facultat de disposició i limita l'autonomia de la voluntat, assenyalen els juristes.
Restriccions "severes i indiscriminades"
El text també vulnera el dret de propietat i d'herència en limitar dràsticament el nombre d'habitatges individuals que una persona física pot adquirir. El dictamen argumenta que, tot i que l'accés a l'habitatge és una finalitat constitucional legítima emparada per la funció social de la propietat, les restriccions que imposa la proposta són extremadament severes i indiscriminades.
Els juristes de l'òrgan consultiu també creuen que la proposició de llei manca de la suficient claredat, certesa i previsibilitat, cosa que genera una incertesa inassumible per als ciutadans i operadors jurídics.
El calendari salta pels aires
PSC i Comuns van pactar tramitar la proposició de llei per lectura única, sense passar per ponència ni comissió, per intentar així la seva aprovació abans de les vacances, sense sort, ja que els recursos del PP i de Junts per Catalunya davant el CGE han obligat a ajornar la votació a la tardor.
Al marge del contingut de la norma, aquesta tramitació exprés també ha merescut el retret de l'òrgan consultiu, trobant-la un abús per tractar-se d'una reforma de gran abast, extensió i enorme complexitat tècnica que requereix un profund debat parlamentari.
El saló de plens del Parlament, en una imatge d'arxiu Govern
El jurista Joan Trayter, autor d'un estudi contrari a la pretesa regulació ara avalada pel CGE, recorda que es tracta d'una "llei pionera a Europa amb escàs coneixement sobre les seves conseqüències". És per això que retreu el veto a la presentació d'esmenes i a l'aportació d'experts i ajuntaments, més encara quan la seva aplicació recaurà sobre els municipis.
Aquest pas enrere, doncs, podria implicar que socialistes i comuns cedeixin en el seu afany i optin finalment pel procediment ordinari, cosa que dilataria molt els terminis i difuminarà el calendari exigit per Albiach. Així, els socis abandonarien les urgències a canvi d'enfortir un text amb múltiples llacunes que, d'acord amb l'anàlisi del CGE, encallaria als tribunals.
