Junts explota l'amnistia i classes d'àrab
Turull diu que Puigdemont tornarà a Catalunya "caigui qui caigui". Un altre motiu de disgust de l'independentisme, les classes d'àrab per al professorat
En portada: Catalunya acaba sucumbint a la febre de la Selecció
La conversa general gira entorn del partit, la final de la Copa del Món. Explica El Periódico que a Barcelona s'han acabat les samarretes d'Espanya. Serà perquè n'han distribuït poques. No és gaire corrent veure gent pel carrer lluïnt l'elàstica nacional, tot i que la samarreta blanca ha estat un èxit de vendes al top manta.
En alguns mitjans s'afirma que Espanya ja ha guanyat el Mundial passi el que passi. És una mena de dol previ davant la por que provoca l'Argentina de Messi i, sobretot, el biaix de la FIFA, que ha facilitat amb gran diligència que l'equip albiceleste arribi a la final quan hauria d'haver caigut a quarts contra Egipte.
L'independentisme creua els dits. A Vilaweb Vicent Partal publica un llarg article en què exposa les raons per les quals vol que perdi Espanya.
"Si avui Lionel Messi alça la copa a trenta-nou anys –en l’últim partit gran de la seua vida–, nosaltres veurem tancar-se davant els nostres ulls un cercle màgic que va començar a la Masia i que va vinculat plenament amb Catalunya. I, què caram, serà un plaer enorme, especialment pels culers, poder-ho viure. Que això és una reacció sentimental? Bé, ja ho diu la Fallaci, que tan sols els mediocres no se senten mai commoguts per res", escriu el citat Partal.
Portada de l'Ara del 19 de juliol
Passi el que passi, està previst que dilluns surti el sol com un dia normal. Mentrestant i a l'espera del gran partit, la política segueix el seu curs i Junts continua amb l'explotació de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d'amnistia.
"Turull reivindica la sentència del TJUE amb l'amnistia i avisa: "Puigdemont tornarà passi el que passi". O caigui qui caigui, que seria una altra traducció plausible de les paraules del secretari general del partit, que van ser exactament "peti qui peti".
Escriu Vicenç Pagès: "El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha reivindicat aquest dissabte la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com una "gran victòria per a Catalunya, per a l'independentisme i per a Junts", en el marc del consell nacional del partit celebrat telemàticament".
"Turull ha defensat que la seva formació va actuar amb determinació en la negociació de l'amnistia, tot i les crítiques rebudes, i ha assegurat que el retorn dels exiliats està cada cop més a prop: "El president Puigdemont tornarà a Catalunya costi el que costi".
"Turull ha recordat que Junts no va avalar el text inicial de la llei d'amnistia el 30 de gener de 2024, una decisió que va generar dures acusacions. "Ens van dir irresponsables, que jugàvem amb el patiment de moltes famílies. Però sabíem què fèiem", ha afirmat".
"Segons ha explicat, l'objectiu era aconseguir una amnistia que inclogués "tots els patriotes represaliats per l'Estat, no només uns quants". "Aquesta és la diferència: defensar les persones per sobre dels titulars immediats", ha subratllat".
"En aquest sentit, ha celebrat que l'estratègia europea ha donat fruits: "Vam anar a Europa a buscar justícia i l'hem trobada". Turull ha destacat que les resolucions europees han deixat "en evidència les mancances de la justícia espanyola, la seva manca de democràcia i el seu partidisme". Tot i així, ha denunciat que la judicatura espanyola "continua instal·lada en la venjança" i ha advertit: "No ens resignarem ni ens rendirem. Guanyarem en els últims metres"".
I: "Pel que fa al context polític, el dirigent de Junts ha advertit que les enquestes dibuixen un escenari "exigent", però ha remarcat que també apunten a una recuperació de l'independentisme. "Existeix una relació directa entre la fortalesa de Junts i les expectatives del país: quan Junts recula, Catalunya també", ha afirmat".
Portada d'El País del 19 de juliol
Parlant d'enquestes i de la reina de les enquestes, la senyora Sílvia Orriols, El País publica un informe sobre l'avenç del partit ultra i la seva política de captació d'elements de Junts.
"Aliança ja no només capta els votants de Junts: ara sedueix els seus regidors", assenyala el titular d'una peça que signa Jesús García Bueno i arrenca així: "Aliança Catalana no vol només els votants de Junts: ara també pretén i festeja els seus candidats. Espolejada per les enquestes i amb la vista posada en les municipals de 2027, la formació d'ultradreta independentista ha sumat a les seves files, els darrers mesos, militants i regidors del partit de Carles Puigdemont o situats a l'òrbita de l'extinta Convergència".
"El traspàs, limitat en la seva extensió però sostingut en el temps, permet a Aliança congregar candidats a l'alcaldia amb certa experiència política i, al mateix temps, llançar un missatge amenaçador al seu rival més directe. Junts intenta mantenir l'ànim mentre veu com, segons les enquestes, perd el pas davant l'empenta del partit que dirigeix la carismàtica Sílvia Orriols".
"La fitxa més sonada va arribar aquesta setmana a Cambrils (Tarragona), un municipi turístic de més de 37.000 habitants. Enric Daza, regidor i portaveu de Junts, va anunciar que seria el candidat a l'alcaldia per Aliança. Empresari de 49 anys, casat i amb tres fills, defensor de “l'ordre” i partidari dels immigrants “sempre que vinguin a treballar”, Daza va fer el pas després de mesos de converses amb la formació ultranacionalista".
"Però la idea de canviar ja havia germinat en ell. “El meu vot particular, jo el tenia clar des de feia temps… Sílvia Orriols és la líder que necessitem a Catalunya. Quan veus algú que parla amb aquesta força, t'encomanes i t'il·lusiones”".
Línies després es diu que “no hi ha un únic motiu. Però Aliança és ara l'eina més forta per revertir solucions enquistades a Cambrils”, explica a aquest diari Daza, que porta des de 2011 en política local. Va arribar a ser regidor d'Urbanisme, però el 2023 l'alcalde el va fer fora. Va anar a parar, rebotat, a Junts, fins que es va veure cada cop més constret i desencantat. A l'oposició, va poder desplegar un discurs “més lliure” que va cridar l'atenció. “La gent em deia que era un lluitador, que tenia un perfil similar al d'Orriols”".
"Com una caçatalents de futbolistes, Aurora Fornos, resident a Cambrils, es va fixar en ell. I el va trucar. “Em va dir que els agradava i que volien que fos candidat. M'ho han posat tot fàcil”, afegeix Daza, fill d'una família de “classe mitjana” lligada al tèxtil".
"Fornos, jurista i secretària de política institucional d'Aliança, està sent una peça clau en la captació de candidats rivals, segons fonts del partit. El moviment, en realitat, és de doble direcció. Hi ha juntaires que, per raons diverses, particulars, s'acosten al nou projecte. I hi ha, també, una cerca activa que Aliança no nega".
"“Com tota empresa, també som headhunters. Quan tenim una vacant i hi ha gent amb talent, analitzem el seu perfil i, si ens agrada, l'anem a buscar, com va passar amb Enric”, explica Oriol Gès, secretari d'organització d'Aliança, un dels encarregats d'armar les candidatures per al 2027".
"Gès assegura que la cerca no és indiscriminada. Només conviden a “les persones més ideològicament properes” i a les que “no viuen de la política”. El secretari assegura que, igual que a Cambrils, hi ha més converses en marxa i que el traspàs s'accentuarà a mesura que s'acostin les municipals i que Aliança reveli les seves candidatures".
I: "“La gent de Junts està molt intranquil·la. Sabem que molta gent trucarà a la nostra porta”, avisa Gès. Afegeix que el partit estudia a fons els perfils per “evitar els oportunistes” que veuen com, segons la seva opinió, “el vaixell de Junts, encara que sigui parcialment, s'enfonsa”".
Portada d'El Periódico del 19 de juliol
Més notícies. "La Generalitat anuncia classes d'àrab per a professors i desferma un terratrèmol entre els independentistes", apunta un titular d'El Confidencial.
A l'entradeta s'explica que "Cercle radicals protesten per la mesura i per exigir l'àrab com a requisit per a un lloc d'auxiliar administratiu en una escola catalana"
El text és d'Antonio Fernández: "Un correu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha provocat un autèntic terratrèmol entre cercles independentistes. El correu en qüestió anunciava que per al curs 2026-2027, els serveis territorials d'Educació ofereixen classes "d'àrab dirigides als professors"".
"El correu detallava les classes en diferents escoles de la comarca del Maresme, a la costa, al nord de Barcelona, els dies, els horaris i el nivell (un i dos) en cadascun dels trams horaris. "Al setembre us farem arribar l'enllaç per formalitzar la inscripció. Us agraïm la difusió als tutors d'AA", acabava".
"La iniciativa és considerada un autèntic escàndol en alguns cercles independentistes. Una de les plataformes properes a Junts que dinamitzen els missatges extremistes per les xarxes se'n feia ressò amb la locució d'una suposada professora".
"O sigui, el percentatge de gent que utilitza el català com a llengua habitual a Catalunya cau un 13,4% en dues dècades i a la Generalitat no se li acut altra cosa que finançar classes d'àrab per al professorat". Les dades d'utilització de la llengua són extretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat): d'un gairebé 50% que utilitzava habitualment el català per comunicar-se el 2003, es va passar a poc més d'un 30% el 2023".
"Aquestes formacions es faran a Mataró (capital de la comarca del Maresme), municipi amb un 22,3% de població estrangera. "Però és que, a més, estirant el fil, m'he trobat un anunci d'auxiliar administratiu a l'Escola Pia de Mataró, també penjat a la web de la Generalitat, on el primer requisit, després de l'experiència, és parlar àrab. A més, aquest requisit figura, fins i tot, abans que parlar català"".
"Aquest anunci detalla les obligacions del lloc de treball (en català) i després enumera quatre requisits, imprescindibles tots ells, encara que no per ordre de preferència, per accedir al lloc: "Experiència de dos mesos. Experiència en tasques administratives o atenció al públic; àrab (parlat superior, escrit baix); català (parlat superior, escrit superior); espanyol (parlat superior, escrit superior)"".
"La diatriba contra l'àrab continua amb una justificació essencialista: "Quan una persona ve a un altre país, a part de fer-ho de manera legal, ho ha de fer amb un mínim de garanties, i la lingüística també n'és una. I, si no, mireu Austràlia, que quan intentes demanar alguns visats, per exemple, et demanen un mínim de llengua i, si no el tens, no et donen el visat. És una manera de protegir la llengua"".
Paràgrafs després Fernández escriu que "les classes d'àrab no tenen res a veure amb les de la religió islàmica, que en el seu dia van aixecar polseguera política en ser ofertes pel Govern. El passat 16 de juny va tenir lloc una reunió entre la Comissió Islàmica i el Departament d'Educació de la Generalitat per prorrogar el pla pilot iniciat el 2020 per impartir religió islàmica entre els alumnes de primària i secundària que ho demanin".
"Aquest pla prové dels acords de la Comissió Islàmica amb el Govern espanyol signats el 1992, que també van ser signats per la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya i la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, que poden sol·licitar oferta de classes de les seves respectives religions".
"A Catalunya, es van matricular a classes d'Islam 960 alumnes (per a 5 professors d'aquesta assignatura), els mateixos que a les classes evangèliques. Els alumnes jueus, en canvi, van ser només 442. En canvi, la comunitat catalana va acollir aquest darrer curs a les seves aules 104.279 alumnes musulmans. El percentatge de religió entre alumnes musulmans és ínfim".
I: "Però la reunió va donar peu a que la líder d'Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols, acusés al Parlament el president català, Salvador Illa, de "obrir les aules públiques a l'ensenyament de l'Islam". La líder d'AC va protestar perquè "som l'únic país del món en què, després de patir un atac terrorista amb víctimes mortals [es referia a l'atemptat del 17 d'agost de 2017], no només no es prenen mesures cautelars contra la mesquita i l'associació islàmica que van participar activament en el procés de radicalització, sinó que els autoritza a construir i gestionar una mesquita amb el doble d'aforament i superfície perquè puguin continuar predicant contra Catalunya i els catalans"".
Portada d'El Mundo del 19 de juliol
Successos. El ja tradicional tiroteig del cap de setmana a Catalunya. "Quatre ferits, dos per arma de foc, en una baralla entre clans a Badalona", assenyala El Mundo, que tot seguit aclareix que no es tem per la vida de cap d'ells.
Escriu Cristina Rubio: "Nou tiroteig a l'àrea metropolitana de Barcelona: quatre persones han resultat ferides aquest dissabte, dues d'elles per arma de foc, en una disputa entre clans al barri de Sant Roc de Badalona".
"A la baralla han resultat ferides dues persones per arma de foc, una altra per arma blanca i una quarta per un cop al cap. Fonts policials han precisat que no es tem per la vida de cap d'ells".
I: "Els Mossos han obert una investigació per intentar esclarir les circumstàncies d'aquesta disputa que ha tingut lloc al carrer Jumilla de la ciutat. També s'han desplegat a la zona per evitar nous aldarulls, i fins i tot s'han personat als exteriors de l'hospital on es troben els ferits per evitar nous enfrontaments".
19 de juliol, dia d'Iberoamèrica i dia mundial de Treure la Llengua.
Santoral: Àurea de Còrdova, Bernold d'Utrecht, Dió el taumaturg, Epafres, Joan Baptista Zhou Wurui, Símac de Roma papa, Macrina d'Annesis i Joan Plessington.
