Una altra sentència lingüística i la deglució de Junts
El Suprem resol que no es pot excloure el castellà dels rètols de les escoles. El grup municipal de Junts a Cambrils es passa a Orriols. Peripècia d'un exalcalde onanista en un hotel de la competència
En portada: La caiguda als inferns de la Kings League Espanya: el cofundador Oriol Querol deixa la companyia
Les prèvies de la semifinal del Mundial entre Espanya i França s'imposen a les capçaleres, agitades per la irrupció en el debat del columnista esportiu Mariano Rajoy, un home que va ser president del Govern quan en realitat volia ser cronista del Marca o reporter del Dicen.
Tothom l'acusa de racista per dir que els francesos de la selecció francesa no són francesos, cosa que segons els seus intèrprets és un exemple d'ironia en comptes de racisme. Però fins i tot el Front Nacional francès de la família Le Pen censura també el registrador de la propietat.
L'affaire converteix Rajoy en un magnífic boc expiatori en cas de derrota del combinat de Luis de la Fuente, cosa que sempre convé tenir prevista abans de començar un partit en què els "bleu" buscaran revenja per l'última Eurocopa.
Futbol a banda, el Tribunal Suprem ha emès una altra sentència en contra de les disposicions lingüístiques de la Generalitat en l'ensenyament (que no es pot prohibir la retolació en castellà a les escoles) que les forces vives de l'"escola catalana" es passaran per sota de l'arc de triomf com fan regularment.
També és notícia que la Fiscalia ha retirat les acusacions de prevaricació contra la senyora Alba Vergès, Josep Maria Argimon i la cúpula de Salut per la discriminació en la vacunació de policies nacionals (que els mitjans d'obediència nacionalista anomenen "espanyols") i guàrdia civil.
Més l'operació de destruir Junts que amb tanta eficàcia duu a terme el partit de Sílvia Orriols, un exalcalde detingut per exhibicionisme i el mercat de l'habitatge entre altres peripècies del juliol més càlid, xafogós i insuportable des que hi ha registres. Tot això és notícia i més.
Al gra. "El Suprem dona un revés a la Generalitat i anul·la l'exclusió del castellà als rètols de les escoles i instituts públics i concertats de Catalunya", anuncia un titular de El Mundo.
Portada d'El Mundo el 14 de juliol de 2026
El text és de Cristina Rubio: "Nou revés judicial al model d'immersió lingüística de la Generalitat. El Tribunal Suprem ha anul·lat l'exclusió del castellà als rètols de les escoles i instituts públics i concertats de Catalunya. En concret, invalida un apartat del document relatiu a l'organització i gestió dels centres docents per al curs 2022-2023, que fixava el català com a llengua a emprar".
""[...] La retolació dels espais del centre és en llengua catalana; en occità, a l'Aran, i en la llengua de signes catalana si escau, que són les llengües de referència del sistema educatiu. La presència d'altres llengües a l'espai físic del centre (parets, rètols, etc.) es circumscriu a les produccions dels alumnes. [...], va fixar la Generalitat en el seu pla de gestió per a les escoles i instituts públics".
"Ara, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha revisat el cas arran d'un recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe -després d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no l'anul·lava- i assegura que no és ajustat a dret excloure l'ús als centres docents sostinguts amb fons públics".
"En concret, el tribunal assenyala que l'ensenyament no es pot circumscriure al que es transmet a les aules, ni als llibres de text i altres materials docents, i que l'espai físic on es desenvolupa l'activitat educativa no es pot qualificar com a quelcom completament separat i aliè a aquesta, argument que va al·legar la Generalitat".
![Ana Losada](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/477786.jpg?p=w:320\/h:240&h=YzIh7Cgk"])
""La configuració de les instal·lacions dels centres docents són efectivament l'"escenari" o el "paisatge" de l'activitat educativa i, per tant, en formen part. Potser no la part més important; però sí una part rellevant, que no s'ha de menystenir", assenyala la sentència del Suprem sobre l'idioma dels rètols i cartells de les escoles i instituts".
"I abunda: "No és el mateix a efectes de la visió de les coses que es transmet als alumnes, un espai físic on senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent Comunitat Autònoma. En suma, la llengua emprada en la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l'ensenyament"".
I: "La conseqüència d'això, per al tribunal, és que l'exclusió de l'ús del castellà en la retolació als centres docents sostinguts amb fons públics incideix negativament sobre la llengua vehicular de l'ensenyament o, si es vol, restringeix la seva normal potencialitat".
Com és costum arrelada a la terra catalana, les autoritats (siguin les que siguin) es disposen a fer cas omís de la sentència, una de les seves grans especialitats.
Ho veiem a El Nacional: "Educació diu que la sentència del TS no fixa el 'deure de retolar en castellà' a les escoles". I ximpum.
![Montaje con la polémica carta de despido, el logo de Aticco y el de Plataforma per la Llengua](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556730.jpg?p=w:320\/h:240&h=nZkycss8"])
La peça porta la signatura d'Adrià Asbert: "El Departament d'Educació diu que la sentència del Tribunal Suprem sobre la retolació en castellà als centres públics i concertats de Catalunya no declara que "existeixi un deure de retolar en castellà", sinó que simplement aclareix que "és contrari a dret excloure la retolació en castellà als centres docents sostinguts amb fons públics"".
"Les mateixes fonts del departament liderat per Esther Niubó asseguren que les Documentacions sobre l'Organització i el Funcionament dels Centres (DOIGC) per al curs 2026-2027 no contenen cap referència explícita a la retolació de les escoles, sinó només a la normativa vigent".
Línies després Asbert escriu que "l'AEB ha exigit al Departament que executi la sentència de forma "immediata i lleial" introduint el castellà a la retolació i a l'espai físic dels centres educatius, sense descartar tornar als tribunals si l'administració catalana dilata o esquiva l'aplicació de la sentència".
I: "Des d'Educació, però, mantenen que el paràgraf al qual fa referència el TS en la seva decisió no consta al DOIGC del proper curs, sinó que es refereix al DOIGC del curs 2022-2023, "i que, per tant, no té implicacions directes"".
Més notícies. La deglució de Junts per part d'Orriols. Titular d'El País: "El grup municipal de Junts es passa al complet a Aliança Catalana a Cambrils (Tarragona)".
elpaisToday.jpg
Comença la fase dels fitxatges en bloc. El text que publica el diari de Prisa és de l'agència Efe i comença així: "El portaveu de Junts a l'Ajuntament de Cambrils (Tarragona), Enric Daza, serà el candidat d'Aliança Catalana en aquest municipi a les eleccions locals de 2027. Segons han explicat a EFE fonts del partit de Sílvia Orriols, Aliança també ha fitxat les altres dues regidores de Junts a Cambrils, de manera que el grup municipal al complet passa a integrar-se a la formació ja des d'aquest mandat".
"Fonts d'Aliança asseguren que tècnicament poden fer-ho perquè la llista es va registrar com a Compromís per Cambrils, i no com a Junts. Tanmateix, tant durant la campanya com posteriorment el grup municipal ha utilitzat la marca de Junts per Cambrils".
I: "Daza ja va protagonitzar una polèmica al municipi a principis de 2025, quan l'aleshores alcalde, Alfredo Clúa (PSC), el va expulsar del govern municipal, del qual formava part Junts, per “falten de respecte” i discussions. Les dues altres regidores no van ser expulsades, però van decidir sortir de l'executiu local tres dies després. Ara governa al municipi l'alcalde Oliver Klein, de Nou Movimient Ciutadà, després que Clúa renunciés al càrrec poc després de la sortida de Junts i optés per continuar com a regidor".
![El concejal Enric Daza, junto al logo de Aliança Catalana y la playa de Cambrils](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558204.jpg?p=w:320\/h:240&h=sJ2MTAmB"])
Més sobre Junts, el partit que s'assembla a Convergència tant com un ou a una castanya. "El trastorn de Junts: de boicotejar el Rei al matí a pantalles per veure Espanya a la nit", destaca El Confidencial.
A l'entradeta s'afirma que "A Junts estan dels nervis per les enquestes i per com passen de sentir l'alè d'AC al clatell al sorpasso dels d'Orriols. Només així s'entén que en un mateix dia es passi de l'odi a l'amor per Espanya".
Escriu Antonio Fernández: "Junts per Catalunya (JxCat) viu una autèntica bipolaritat política que desdibuixa no només el seu perfil de partit de govern, sinó que l'obliga a adoptar decisions inassumibles per a un electorat centrista, moderat i d'ordre que li ha donat suport durant dècades, quan encara es deia Convergència Democràtica (CDC). Només així s'entén que, de vegades, sembli copiar l'estratègia més radical de la CUP i, gairebé alhora, assumeixi postulats moderats i de convivència que abans rebutjava".
![unnamed.webp](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557548.jpg?p=w:320\/h:240&h=qBuD4TZk"])
"Aquest cap de setmana ens ha deixat exemples d'aquesta dualitat que deixa al descobert dues ànimes diferents i contradictòries dins d'un mateix partit. D'una banda, el seu portaveu parlamentari, Salvador Vergès, membre de l'última fornada d'afiliats sota l'ala protectora i radical de Carles Puigdemont, cridava aquest diumenge a la nit a manifestar-se per “fer fora el Borbó” de Catalunya al més pur estil dels activistes antisistema".
"D'altra banda, alcaldes de Junts, tot i això, prenien la decisió de col·locar pantalles gegants de futbol en espais públics de les seves localitats per veure el partit de semifinals del Mundial entre Espanya i França".
"La sorprenent decisió futbolística té la seva màxima expressió en dos municipis governats per Junts: Martorell i Vila-Seca. Al primer, Junts té 16 dels 21 regidors de la localitat, mentre que al segon en té 13 dels 21 edils del consistori".
"La veritat és que a Catalunya hi ha una trentena d'ajuntaments que han decidit penjar pantalles gegants per poder seguir el crucial partit de semifinals al carrer. La gran majoria d'aquests ajuntaments són del cinturó industrial de Barcelona i estan en mans dels socialistes, excepte algun en mans dels comuns".
"També van prendre aquesta decisió els dos municipis governats pel PP: Badalona i Castelldefels. Les notes discordants són només Martorell (localitat a una trentena de quilòmetres de Barcelona) i Vila-seca, al sud de Tarragona, a plena Costa Daurada".
"La decisió és contradictòria amb la postura mantinguda ostensiblement per determinats cercles de Junts, que no només fan campanya contra Espanya, alardejant que sempre van a favor de l'equip que juga contra el nostre país, sinó que en aquest partit “cal anar amb França” tot i que el país veí no reconeix la ‘Catalunya Nord’ (les comarques del sud que els independentistes reclamen com a integrants de la gran Catalunya)".
I: "Dirigents molt propers a Puigdemont han arribat a acusar Espanya de “segrestar” els jugadors catalans de la selecció i han afirmat públicament que “obliga” els jugadors catalans a jugar amb la Roja en contra de la seva voluntat".
Sí, sí, van arrossegats. És una cosa extraordinària.
Més llenya. Mercat immobiliari. "Els oligarques russos aprofiten la crisi d'habitatge de Barcelona per comprar cases: «Com menys n'hi ha, més en volen»", anuncia Ok Diario.
El text porta la signatura d'Alba Martín: "Barcelona s'ha convertit en la nova obsessió immobiliària de les grans fortunes russes. Segons revelen les agències dedicades al sector prime que treballen a Catalunya, la ciutat comtal fa una mica més d'un any que es consolida com a destinació de grans inversions en habitatge. Un dels motius, apunten, seria precisament l'escassetat d'aquest: «Com menys n'hi ha, més en volen», assenyalen fonts immobiliàries a Ok Diario".
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en la planta industrial de Ebro en Barcelona junto a los 'consellers' Paneque y Dalmau](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558209.jpg?p=w:320\/h:240&h=eLpQyk6I"])
"La immobiliària boutique K&N Elite, per exemple, ha reforçat la seva activitat a Barcelona en plena crisi d'accés a l'habitatge amb l'objectiu d'impulsar aquest segment ultra prime després de detectar una gran entrada de clients internacionals interessats en propietats exclusives".
"Ihor Katrych, CEO de la companyia, ha explicat que actualment treballen amb «importants clients d'Ucraïna, Rússia i recentment dels Emirats Àrabs Units que ens demanen Barcelona com a única opció per sobre de Marbella o Madrid com passava fins ara»".
"Els especialistes destaquen que aquesta tendència podria deure's també a una fuga massiva d'inversors d'altres ciutats com Dubai, que hauria deixat d'interessar als més rics per por al conflicte geopolític".
"Tot aquest context ha animat la immobiliària a obrir una seu a la ciutat i entre els seus objectius també hi ha «impulsar properament zones costaneres molt selectes de Catalunya»".
I: "De moment, els oligarques i altres milionaris estrangers opten per zones com Pedralbes, Diagonal Mar, la Dreta de l’Eixample, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres i Turó Park".
Canvi de terç. Successos. L'exalcalde de Sant Feliu de Guíxols pel PSC i exdiputat al Parlament per Junts Pere Albó va ser detingut diumenge passat per exhibicionisme. Els mitjans expliquen que es va colar en un hotel de Santa Sussana (Maresme), va accedir a les piscines, es va estirar en una hamaca, es va baixar els pantalons i es va masturbar a la vista dels presents, nens i grans.
![Pere Albó](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558132.jpg?p=w:320\/h:240&h=0ZaAnbcP"])
S'ignora si va actuar sota els efectes de l'alcohol o altres substàncies estupefaents. L'home havia deixat la política l'any passat i ara es dedicava a gestionar un hotel de la seva família a la Costa Brava així com altres edificis. S'ha cobert de glòria.
14 de juliol, dia internacional de l'Auxiliar d'Infermeria, dia internacional de les Persones No Binàries, dia mundial del Ximpanzé, dia internacional del Tauró i dia mundial de l'Orca.
Santoral: Camilo de Lelis, Heracles bisbe, Optacià de Brescia, Francesc Solà taumaturg, Joan Wang Guixin, Marchelmo de Deventer, Tuscana de Verona i Madelgari.
