Els empresaris miren les eleccions, Barcelona compta els detinguts i Sánchez i Feijóo mesuren forces
Civet de la Fonteta. Prop de 600 persones de les èlits empresarials catalanes i madrilenyes, amb la omnipresent presència del PNB amb Imanol Pradales al capdavant i de l’andalús Juanma Moreno Bonilla, i juntament amb empresaris gallecs, aragonesos, murcians i balears, van assistir a la trobada tradicional amb els seus presidents Marga Prohens, Fernando López Miras i Jorge Azcón. Tema central: Eleccions. Pregunta: Qui guanyarà? Resposta: Qui sap. A l’ambient, la sensació que hi ha partit. El president Illa va aprofitar per aïllar-se amb Moreno i amb Pradales, per separat, potser pensant en el 30-N. De Silvia Orriols ni rastre. El Govern també hi va ser present amb els ministres Jordi Hereu i Félix Bolaños i el director de l’Oficina Econòmica, Manuel de la Rocha, un home molt buscat.
Els 300 de la plaça Catalunya. No són equiparables als 300 espartans de Leònides a les Termòpiles. Són l’altra cara de la moneda de la societat. Convocats per xarxes socials, van organitzar una orgia de destrucció i caos. Demanaven alguna cosa? Ho dubto. Balanç: 128 detinguts, 72 menors d’edat. Ni tan sols els inquilins de l’acampada a la plaça els van secundar. No hi havia objectiu, només xerinola. Qui són i per què ho van fer? Aquesta és la feina dels Mossos perquè no han sortit del no-res.
Error no forçat. Al tennis, l’error no forçat és una errada comesa per un tennista quan té el control total de la jugada, la pilota li arriba de manera còmoda i no es troba sota la pressió o el bon cop del rival. En política també passa. Pensions, idioma, masclisme o reconèixer que és possible perdre davant el rival són errors no forçats de Feijóo. Potser per això aquest cap de setmana només ha aixecat la bandera de l’antisanchisme i la corrupció i un nou eslògan “no els indultaré i pagaran per això”.
Enquestes. Els sondejos són un punt de referència obligat en campanya electoral i en aquesta molt més. El PP va començar arrasant, però la cosa es desinfla. Fins i tot les enquestes més entusiastes rebaixen als de Feijóo el nombre de diputats. Els 137 d’avui serien tot un bàlsam per als populars. Per acabar-ho d’adobar, el PSOE segueix aguantant i pot repetir bons números i, fins i tot, guanyar el PP en escons. Veurem si té raó Iván Redondo quan vaticina que la cosa està en deu diputats i un penal. Fins ara, Sánchez sempre ha marcat el penal. Avui és dilluns i tindrem empatx demoscòpic.
Álvarez de Toledo i García Albiol. Ho deuen haver detectat els populars que han enviat dos pesos pesants a reclamar el vot útil al PP davant Vox. “La divisió afavoreix Sánchez”. No està mal vist. Pedro Sánchez també va aprofitar les entrevistes dominicals per marcar perfil: “Un Govern del PP amb Vox no és alternança, és retrocedir 50 anys”. Sens dubte, el mantra electoral socialista.
Educació. A Madrid l’ambient està que crema. Vaga indefinida de mestres i la universitat s’hi suma la setmana vinent. A Catalunya, els mestres tornen a la càrrega el 26 de novembre, tres dies abans de les eleccions, amb un primer dia de vaga al qual en seguiran molts més.
Nacho Martín Blanco ja no és el cap de cartell del PP a Barcelona. Ho és Xavier García Albiol que ha donat un “meneo” a la llista popular amb Marta Urgellés de número dos i Juan Milian de tres, sempre un valor segur. Martín Blanco va entrar en política com a candidat de Ciutadans el 2017 i va ser el seu portaveu parlamentari el 2023. Va dimitir i quatre dies després —literalment— va ser proclamat cap de llista del PP per Barcelona. Ara, aquest home educat i treballador haurà de suar la samarreta perquè les enquestes electorals posen la guillotina al seu lloc.
