Retrat d'una desnonada i Aliança Anticalifat
Els veïns de L'Hospitalet homenatjaran l'Olga, la dona que va portar el drama dels desnonaments al Parlament i es va treure la vida al setembre. L'altre Aragonès i les seves visions de Catalunya
En portada: Les últimes setmanes de Puigdemont a Waterloo
El principal problema dels espanyols continua sent l'habitatge, encara que el debat polític giri entorn de la llei dels nets, les llistes conjuntes, les anècdotes de Gabriel Rufián, les fantasies d'Ada Colau, els plans del PP i Vox i allò de Sánchez a allò de Broncano, amb una audiència de quan la tele era en blanc i negre.
Es mantenen les acampades a Madrid i Barcelona sorgides a l'escalf del desnonament de la difunta Maricarmen Abascal, l'anciana que va ser elevada a símbol de la "crisi habitacional" i que ja forma part de la desmemòria col·lectiva.
Abans que la Maricarmen hi va haver l'Olga. I abans que l'Olga, moltes altres persones, vides triturades per la distància sideral entre els salaris i el cost de la vida. I més concretament, el cost del metre quadrat.
A La Vanguardia escriu Jose Polo una peça titulada així: "La lluita sense sortida de l'Olga, la dona que es va treure la vida després de ser desnonada a l'Hospitalet". És un retrat al detall del drama d'una persona que va arribar a demanar ajuda en una comissió del Parlament de Catalunya, que va comparèixer a la cambra catalana per exposar la seva situació i no va aconseguir res. Al mateix parlament que presideix Josep Rull. Aquí.
Portada de 'La Vanguardia' d'aquest dissabte 24 d'octubre.
La qüestió és que els seus veïns li retreuen homenatge aquest dissabte. Del text de Polo: "“Lluitadora, aquest era el seu esperit”, recorda Khristian Giménez, de l'associació veïnal. “Quan es va quedar sense casa, va ser un abans i un després”, afegeix Elena Sala, amiga íntima de l'Olga, que també va ser activa al Sindicat de Llogateres".
"No obstant això, la seva història és la d'una successió de vulnerabilitats sense resoldre, crisis sense solucions, que la mateixa Olga va resumir en una comissió del Parlament de Catalunya fa més de dos anys".
"“L'atur és la punta de l'iceberg. Tinc 52 anys, 36 dels quals ja treballats. Sóc monoparental, tinc dues filles d'un pare que no paga la pensió, fa vuit anys que lluito”, va començar. “Quan no pots pagar la hipoteca, el banc es queda el pis i arriba un fons voltor que el compra i no et vol fer el lloguer social. Fa dos anys que lluito contra un desnonament que sé que arribarà, però amb uns ingressos de 600 euros no puc accedir a cap habitatge”, va continuar".
"Entre sanglots al Parlament, va relatar que “arriba un moment en què no pots cobrir les necessitats bàsiques i caus en un pou molt profund del qual no saps sortir. T'aïlles i només penses en suïcidar-te, però no m'ho puc permetre”. En aquella intervenció va lamentar com va ser l'assistència sanitària contra la depressió i la manca de recursos dels serveis socials de l'Ajuntament de l’Hospitalet. “La vulnerabilitat mata”, va concloure l'Olga".
Continua el text: "Durant els darrers anys, fins i tot va tenir més problemes i es va veure immersa en situacions paradoxals. “Li va arribar a tocar un pis de protecció oficial i tenia feina, però sumant 1.600 euros comptant amb una pensió contributiva per una discapacitat els ingressos no eren suficients per accedir-hi”, recorda Sala".
"La seva amiga prossegueix en alguns dels disbarats que va patir l'Olga, que va encadenar períodes amb feina i d'altres sense. “En una empresa li van deixar de pagar, però seguia treballant perquè no es considerés baixa voluntària i tenir dret a l'atur”, evoca".
"L'Olga, recorda Sala, sempre va estar en “cerca activa de feina” i es va formar per reciclar-se professionalment. Va trucar a totes les portes possibles de les administracions públiques, fins i tot al Síndic. “Pensem que existeixen mecanismes de protecció, però van fallar tots”, reflexiona. El Consistori governat pel PSC explica que intervenia en aquest cas des de feia anys, però l'administració local tampoc va representar una llum al final del túnel".
I: "L'Olga va acordar una dació en pagament amb el Banc Sabadell, però la seva llar va acabar en mans del fons Promontoria. El mateix dia del llançament, la cooperativa Les Juntes del barri La Florida, que ja gestiona 16 habitatges, va intentar comprar el pis: “Vam fer una oferta per telèfon i es va acceptar, però la comitiva no va paralitzar el desnonament al·legant que no hi havia arres”, recorda Mariló Fernández. Després va continuar intentant-ho, però ja no li van contestar".
Allò de la senyora Maricarmen va ser un conte de fades en comparació. Continua l'acampada a la plaça de Catalunya. Ahir membres d'aquesta mobilització van ocupar un edifici abandonat al carrer Calàbria, a prop de l'estació de Sants. Pretenien allotjar persones "en situació de carrer" juntament amb dues famílies que ja ocupaven l'immoble. El mateix o semblant a la família que vivia en una oficina bancària a la plaça Tetuan i va morir en un incendi.
"Els Mossos desallotgen el bloc de Barcelona ocupat per membres de l'acampada: llançament d'objectes als agents i 19 denúncies", assenyala un titular de La Razón.
La portada de 'La Razón' d'aquest dissabte 24 d'octubre.
Del text del diari de Planeta: "Els Mossos d'Esquadra van desallotjar ahir el bloc deshabitat del carrer Calàbria de Barcelona que havia estat ocupat aquell mateix dia per membres de l'acampada organitzada des de fa dues setmanes a la plaça Catalunya de la capital catalana".
"Més d'una desena de dotacions de la policia catalana es van presentar a l'immoble situat al número 177 del carrer Calàbria, que havia estat ocupat hores abans per membres de l'acampada i dels sindicats per l'habitatge, després de rebre una denúncia del propietari de l'edifici".
I: "Segons van informar els Mossos d'Esquadra, a l'interior de l'edifici hi havia unes 20 persones en el moment del desallotjament, que es va dur a terme per “delicte flagrant”. Alguns manifestants van llançar objectes contra els agents durant el desallotjament, i els Mossos van denunciar 19 persones per resistència i desobediència".
Més notícies. "La crisi de l'esquerra deixa Rufián també 'molt tocat' entre les bases d'ERC", destaca Vozpópuli.
Al sumari s'explica que "El portaveu republicà ha quedat en terra de ningú, considerat un “traïdor” pel Front Ampli i un “botifler” pels seus".
Escriu Gabriel Sanz: "“Li ha sortit malament la jugada personal i ara veurem què opinen els nostres”, assenyalava temorosa aquesta setmana a Vozpópuli una font d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) temorosa que les anades i vingudes de Gabriel Rufián amb la unitat de l'esquerra espanyola li passin factura entre els republicans independentistes el 29 de novembre a les urnes".
"Qui li havia de dir al portaveu d'ERC al Congrés aquell 8 de febrer, fa tot just nou mesos, que el seu experiment acabaria com ha acabat: a pals. Aquell dia era la presentació a Madrid del primer intent d'unitat de l'esquerra, amb ell en el paper de l'anhelat pels votants d'esquerra que valoren el seu verb àcid, i l'avui número u de la candidatura del Front Ampli per Madrid en aquestes eleccions generals, Emilio Delgado. I la comunicadora Sarah Santaolalla de mestra de cerimònies".
"Molts bons desitjos, molta èpica —“o ens unim o ens escombra l'extrema dreta”—, però de seguida es va veure que la fredor orgànica de l'esquerra, aleshores Sumar i els partits que l'han conformat durant els darrers tres anys, i la seva propensió al suïcidi electoral no auguraven res de bo".
"Tant que, un mes més tard, a Rufián li va faltar temps per repetir l'experiment a Barcelona, però aquesta vegada ja sense aquell Delgado que començava a treure el cap en termes de lideratge, i amb la íntima enemiga de Sumar i de Yolanda Díaz, l'exministra i dirigent de Podemos Irene Montero. Aquest va ser un primer acostament a Podemos, disfressat de pont a la unitat de tots".
Pàrrafs després, Sanz detalla que "el que cap del Front sabia és que, entre bambolines, Junqueras havia enviat la seva mà dreta, el secretari d'Organització d'ERC, Oriol López, a negociar seriosament amb Belarra, Montero & cia. un pacte electoral pel qual Podemos no es presenta a Catalunya. A partir d'aquí, “Quin benefici treuen d'unir-se al Front Ampli a la resta de l'Estat?”, es pregunten fonts d'ERC que entenen la reacció de tota aquesta esquerra no podemita contra Gabriel Rufián".
"“Ell es va presentar com l'adalil de la unitat i ha acabat per dinamitar-la”, insisteixen fonts del Front Ampli que, d'una manera o altra també comparteixen malestar amb d'altres d'ERC: “Ha jugat amb tothom; amb nosaltres, a pressionar per aconseguir una candidatura de la qual sortissin diputats com Pilar Vallugera o Francesc Marc Álvaro --no repeteixen--, i amb els del Front a fer-los creure que la unitat era possible”".
I: "Gabriel Rufián nega la major. Sosté que mai va creure que aquell primer acord amb Podemos fos un “obstacle” per a un altre posterior amb el Front Ampli, però des d'aquesta coalició d'esquerra ja no es creuen res: “Què hauria d'haver fet Colau perquè això hagués estat possible, retirar la seva candidatura a Barcelona per donar suport a la d'ERC?”, repliquen amb ironia al portaveu republicà".
La portada d''El Mundo' d'aquest dissabte 24 d'octubre.
A El Independiente entrevisten qui qualifiquen de cervell d'Aliança Catalana, si és que tal cosa és compatible. Diu el candidat a l'alcaldia barcelonina que "“Davant un califat o una Espanya reggaetonitzada, la gent triarà un estat català lliure, pròsper i occidental”".
És clar que sí. Una mena de cantó suís envoltat d'emirats, un reducte de pau, progrés i lliure comerç. I en català.
Entrevistat per al citat mitjà per Rafael Ordóñez, Aragonès, el cosí de l'expresident, deixa anar perles d'aquest tenor:
P: Els espanyols que viuen a Catalunya provinents d'altres regions de l'Estat, quin encaix tenen dins la vostra perspectiva migratòria?
R: Ser català és una decisió personal de cadascú. Evidentment, si els teus pares són catalans i parlen català, segurament ho tindràs molt fàcil per ser català. Però conec molta gent que va venir d'altres regions de l'Estat i s'ha fet catalana al 100%: parlen català, pensen com a catalans i pensen, sobretot, en els interessos de Catalunya com a comunitat política. Part de la meva família va venir d'Almeria i d'Alacant, es va integrar, va adoptar el català com a llengua i va adoptar, sobretot, la defensa dels interessos de Catalunya com a comunitat política. Per tant, jo no entraria a dir qui és català i qui no. Qui ho és, ja sap que ho és.
P: Aliança Catalana vol tornar a passar per alguna cosa semblant al procés?
R: No, per un motiu, Aliança Catalana no lliurarà una batalla que no pugui guanyar. Ara bé, que no puguem guanyar una batalla i no la lliurem, no vol dir que les reivindicacions no siguin aquestes. I tal com van ara mateix les enquestes, creiem que fins i tot la gent que durant el procés es va oposar a la independència acabarà donant suport a la independència de Catalunya amb Aliança Catalana, per un motiu: perquè, entre una Espanya socialista oberta als fluxos migratoris del tercer món, incapaç de defensar-se davant la islamització, la pauperització dels serveis i la inseguretat, i un Estat català lliure, pròsper, segur i occidental, molta gent triarà l'Estat català.
Una Espanya que és incapaç de defensar-se davant la islamització, davant l'empobriment dels serveis de la societat, davant aquesta Espanya que ja no és Espanya sinó una mena de poti poti del Tercer Món. Molta gent que se sentia espanyola, però que viu a Catalunya entre un estat català lliure, pròsper i occidental i un califat o una Espanya reggaetonitzada, pobra, violenta o sense esperances, triarà l'estat català.
Més històries d'aquest racó de la Mediterrània. "Edu Garzón, un dels CDR: 'L'amnistia és una alliberació, però no és un punt final'", apunta El Nacional.
Un dels CDR acusats de terrorisme i que també han estat oficialment amnistiats ahir.
El text és d'Adrià Asbert: "Aquest divendres, dos anys i mig després que el Congrés dels Diputats aprovés la llei d'amnistia per als encausats pel procés sobiranista de Catalunya, l'Audiència Nacional ha acordat concedir l'amnistia als 12 CDR processats per l'operació Judes i que estaven acusats de terrorisme".
"Un d'aquests 12 CDR és Edu Garzón, que, durant els darrers set anys, ha estat una de les cares visibles del procés judicial en contra seva i que ha celebrat, en declaracions a ElNacional, l'aplicació "per fi", de l'amnistia en la seva causa. Tanmateix, assegura que la fi del tràngol judicial amb l'aplicació de l'oblit penal, "no pot ser un punt final" i que "encara queda molt camí" en la lluita per la independència, que seguirà defensant". Per exemple, de "l'autodeterminació del país encara no se n'ha parlat", indica, i és una "causa política" que encara queda pendent de resoldre".
Línies més endavant, Asbert escriu: "Al seu parer, la justícia espanyola "no és un entorn de justícia equànime', segons la seva experiència al pas de diverses institucions, sinó una "justícia repressora'. "Anàvem a l'Audiència Nacional" i "a saber què ens volien fer, diu."
Portada de 'El País' de dissabte 24 d'octubre.
Societat. "Els professors catalans descarten la vaga, però mantenen el veto a les excursions", apunta El País.
"Només un de cada sis ha votat a favor de noves aturades i s'inclina per realitzar manifestacions", abunda el sumari.
Escriu Ivanna Vallespín: "Els sindicats educatius impulsors de les vagues a Catalunya —Ustec, CGT i Intersindical— han rebut un cop dur amb els resultats de la consulta realitzada als professors i que revela que els docents ja no volen fer vaga —amb el cost econòmic que això suposa—, i si es convoca, que sigui només un dia, i prefereixen la fórmula de la manifestació en cap de setmana".
"Els resultats resten força als sindicats en el pols que mantenen amb el Departament d'Educació i deixen el conflicte educatiu en una situació enrarida: el malestar docent continua, però els sindicats no tenen prou suport per reclamar a Educació una negociació ni mostrar la seva força al carrer".
"Ara faltarà veure què passa amb el boicot de les excursions, que tant perjudici està provocant a les empreses i el personal del lleure educatiu i que les famílies comencen a rebutjar. Tot això contrasta amb un marc de conflicte social ascendent, amb una vaga educativa indefinida a Madrid, una vaga general d'aquí a tres setmanes o protestes estudiantils que estan aflorant a diversos països europeus".
I: "Després de les 22 jornades de vaga celebrades durant el darrer trimestre del curs passat, els professors mostren senyals de cansament, tant pel desgast de les protestes com per la minva del salari, ja que cada dia d'aturada es tradueix en gairebé 100 euros menys".
"L'enquesta impulsada pels sindicats revela que els professors catalans no estan per la labor de continuar aquesta senda de lluita: el 50,2% dels participants en la votació rebutja realitzar noves aturades, mentre que el 49,8% assegura que secundaria una vaga. En xifres absolutes, els partidaris són gairebé 16.400, el que suposa una sisena part del cens total. A més, els que anirien a la vaga ho farien un o dos dies (les dues opcions aglutinen uns 5.000 vots), rebutjant la fórmula de vagues continuades del curs passat. En canvi, la gran majoria dels participants en la consulta —un 79%— prefereix realitzar manifestacions".
24 d'octubre, dia mundial contra la Polio, dia mundial d'Informació sobre el Desenvolupament, dia de les Nacions Unides, dia internacional contra el Canvi Climàtic, dia de les Biblioteques, setmana mundial de l'Alfabetització Mediàtica i Informacional i setmana del Desarmament.
Santoral: Antoni Maria Claret, Aretas i companys, Evergisle de Tongres, Maglorio de Dol, Senoc de Tours, Procle de Constantinoble, Martí de Vertou, Fromund de Coutances, Josep Baldo i Josep Le Dang Thi.
