Orriols, el retorn de Puigdemont i 10 anys sense CDC
Auge d'Aliança Catalana i caiguda de Puigdemont a l'espera de la sentència del TJUE del proper dijous. El terrible mes de juliol per al nacionalisme
Aquest artefacte polític que respon al nom d'Aliança Catalana (AC) és la comidilla del diumenge després del sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat que li atorga una estratosfèrica intenció de vot i pujant.
La discussió de fons és si AC és més independentista que d'ultradreta i viceversa. Jordi Barbeta sosté a El Nacional la tesi que el partit de la senyora Sílvia Orriols és la marca blanca de Vox a Catalunya, sobretot en aquelles zones del cinturó del fuet refractàries a tota contaminació peninsular.
Hi ha qui considera, per contra, que la negativa de la senyora Orriols a parlar català sembla indiciària que és tan independentista com Puigdemont, més que Junqueras i encara més que la majoria de cadells de la CUP.
El cas és que el principal damnificat de l'auge demoscòpic d'AC és Junts, que experimenta una caiguda sensacional en intenció de vot. Els mitjans reparen no sense sorpresa en la quietud de Carles Puigdemont, que no mou ni una pestanya des de fa setmanes i que espera amb candeletes la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia i el seu encaix (o no) en la doctrina jurídica de la UE.
Els resultats de les últimes eleccions generals van donar a Puigdemont un extraordinari pes i protagonisme en la política nacional. Era l'àrbitre de la situació, l'amo de la pilota, el sursuncorda de la política. Calia veure el bo de Jordi Turull de gira per les emissores dient que cada mes es posaria a prova el grau de compliment dels acords per mantenir el suport al Govern o tombar-lo.
Més les negociacions a Suïssa, poca broma. I amb dos elements substantius de l'organització socialista, el secretari de la mateixa, Santos Cerdán, i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.
Serà per gafe, per error o per veritable mala sort però el cas és que tres anys després d'aquell 23 de juliol, Puigdemont pinta menys a Madrid que Coalició Canària, amb perdó dels canaris. Les enquestes auguren un futur negre a Junts i el partit desperta tant d'entusiasme que els seus votants fugen en massa cap a Aliança Catalana.
L'enfonsament.
"Adéu, Puigdemont, adéu: l'enquesta oculta del Govern donava 29 escons a Orriols (i no ha tocat sostre)", apunta un titular d'El Confidencial.
En el sumari s'hi diu que ""El temps de Puigdemont ha passat”, reconeixen ja obertament a les files del partit hereu de Convergència després de la publicació oficial del CIS català i de les dades sense cuinar".
Escriu Antonio Fernández: "L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO, el CIS català) ha estat la pitjor notícia per a Junts per Catalunya (JxCat). Els resultats vaticinen que el partit que presideix Carles Puigdemont pot perdre més de la meitat dels diputats i baixar de segona a quarta força política, superat, fins i tot, per una ‘petita’ força que actualment només té 2 diputats: Aliança Catalana (AC), presidida per Sílvia Orriols".
"L'últim baròmetre electoral apunta que Junts passaria de 35 a 16 o 18 diputats, mentre que AC passaria de 2 a 24 o 25, a poca distància d'ERC, que seria la segona força política amb 25 o 26 escons després dels socialistes, que, tot i perdre força, continuarien tenint entre 36 i 38 representants".
![El 'conseller' Albert Dalmau atiende a Crónica Global en su despacho del Parlament (parte uno)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557978.avif?p=w:320\/h:240&h=AyiK_mvv"])
"De materialitzar-se aquest resultat, estaríem davant del tomb polític més important de la recent història de Catalunya. Però és un resultat ‘dopat’. En realitat, les dades brutes donaven a Aliança Catalana com a segona força política de Catalunya amb una forquilla d'entre 28 i 29 escons. És el pitjor malson de Puigdemont fet realitat".
"Fins a dos alts càrrecs de Junts confirmen aquest extrem. Un analista de capçalera de Junts i ex alt càrrec de Convergència, assenyala a El Confidencial que el sondeig del CEO segueix la tendència d'altres. Però és certa la possibilitat que els de Sílvia Orriols obtinguin 29 escons, mentre el PSC frega els 40, ERC retrocedeix fins a 23 escons i Junts es queda per sota dels 20".
"“El que passa és que en la mostra, ERC estava sobrerepresentada, cosa que permet després corregir els resultats a conveniència”, subratlla aquesta font. En altres paraules, la realitat era encara molt més espantosa per a Junts del que el CEO ha reconegut".
Paràgrafs després Fernández escriu: "Però el quid de la qüestió està en d'on surt l'auge d'Aliança. En primer lloc, té un component de vot ideològic, d'un independentisme intransigent i conscienciat, però amb un matís important: mentre que el votant de Vox se situa a l'extrema dreta ideològica (es dona entre un 8 i un 9 sobre 10 tenint en compte que 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta), el potencial votant d'Aliança Catalana se situa entre el 4 i el 6, cosa que representa el centre".
"D'altra banda, Aliança està bevent d'“un vot de càstig contra els partits que van alimentar el procés perquè el ciutadà creu que el van enganyar i no van saber gestionar el procés”, explica l'analista citat".
"Però AC s'alimenta també d'un “vot refugi. És un partit que no té motxilla i pot demanar ser depositària d'un vot de fe”. Finalment, hi ha un “vot útil” que va al cistell de Sílvia Orriols. “És el vot per fer fora Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, els dos principals protagonistes del procés”".
![unnamed.webp](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557548.jpg?p=w:320\/h:240&h=qBuD4TZk"])
La peça conclou que "el sector més pragmàtic de Junts creu que l'enfonsament a les enquestes és culpa de Puigdemont. “Ni les prioritats estratègiques ni les formes connecten amb el votant que pot donar suport a Junts. Puigdemont li ha donat més importància al Congrés que a qualsevol altre front. Es va començar criticant ERC per donar suport al PSOE ‘a canvi de res’ i resulta que qui no ha aconseguit res és Junts".
I: "Allò de ‘cobrarem per avançat’ ha quedat per al record, perquè no hem aconseguit que el català sigui oficial a Europa, ni l'amnistia, ni la rebaixa de l'IVA per als autònoms, ni el nou finançament, ni la publicació dels balanços fiscals… Junts no es projecta com el partit útil que havia de ser. Qui apareix com el partit útil, segons les enquestes, és el PSC, que ens ha menjat la torrada”".
Demolidor retrat. A Público també reparen en el fenomen AC i asseguren que "baralla competir amb Vox al Congrés", hipòtesi que estava fora de l'escenari fins ara.
La peça és de Miguel Muñoz, qui escriu que "Orriols ha reiterat en diverses ocasions que la seva intenció no és presentar-se a les eleccions generals de 2027. De fet, la formació té previst realitzar un congrés per prohibir estatutàriament aquesta possibilitat. Però segons publicava El Periódico fa tot just uns dies, el conclave es retardarà més del que estava previst".
"Aquesta mateixa informació apunta que existeixen diferències internes sobre presentar-se a unes generals encara que el més probable és que triomfi l'opinió d'Orriols, que és contrària a participar en aquests comicis".
Tot i això, els experts consultats per Público creuen que aquesta decisió podria canviar. "No ho descartaria. Els partits d'extrema dreta solen adaptar la seva estratègia quan detecten una finestra d'oportunitat electoral. Si Aliança Catalana consolida aquest creixement que apunten les enquestes, la pressió per competir també a les generals serà molt alta", reflexiona Anna López, politòloga i autora de La extrema derecha en Europa (Tirant, 2025)".
"L'experta considera que hi haurà "un càlcul cost-benefici". És a dir, "si creuen que poden obtenir representació per Barcelona o Girona, l'incentiu existeix". López recorda que no cal oblidar que el Congrés no només ofereix escons sinó també "visibilitat, recursos i capacitat per influir en l'agenda política"".
"La politòloga apunta a dinàmiques similars a Europa com per exemple Vlaams Belang, un partit polític nacionalista flamenc d'extrema dreta a Bèlgica, "que ha utilitzat la política federal per ampliar la seva projecció sense deixar de ser una força d'arrel territorial"".
"Joan Navarro, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i cofundador de Más Democracia, va més enllà i diu que Aliança està decidida a presentar-se a les generals i ja ho ha comunicat a Vox".
I: "El partit d'Orriols, assenyala Navarro, "ha intentat arribar a acords de no agressió amb Vox". Però el resultat, afegeix, ha estat estar "molt més agredits". "S'han enfrontat molt més, fruit que no han arribat a cap acord i que a més són massa iguals com per arribar a acords. Ja que Vox no reconeix l'espai a Aliança a Catalunya i competeixen amb ells, Aliança ha decidit competir amb Vox a nivell de les generals", assegura".
Doncs res, en uns mesos sortirem de dubtes i sabrem si el que diu aquest senyor professor va a missa o era una inventada.
Més notícies sobre visionaris. "Pérez Royo: 'Puigdemont pot tornar el mateix dia que el TJUE avali l'amnistia'", destaca El Nacional.
Abel Degà entrevista el catedràtic de Dret Constitucional, que exhibeix un extraordinari optimisme sobre la capacitat deambulatòria de Carles Puigdemont a partir del proper dijous, dia en què està anunciada la publicació de la sentència.
A continuació, les preguntes i respostes més destacades:
P: Està previst que el Constitucional decideixi a la tardor sobre el recurs d'empara de Puigdemont, després del que decideixi el TJUE. En cas que ambdós tribunals resolguin favorablement a Puigdemont, quant temps pot passar fins que el Suprem li concedeixi o no l'amnistia al president?
R: El Suprem ja no té res a concedir. Posem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que això no afecta en absolut el dret de la UE. Com que la llei d'amnistia ja ha estat declarada constitucional pel Tribunal Constitucional, la norma ja està en aplicació; en aquest moment Puigdemont podria tornar immediatament.
El TJUE pot resoldre de dues maneres: dir que l'amnistia no és matèria seva —ja que el dret europeu no diu res sobre l'amnistia i, per tant, no imposa cap límit al respecte, deixant que cada país ho resolgui internament—, o bé donar per tancada la qüestió avalant la decisió del Tribunal Constitucional espanyol.
P: Hi ha hagut algun precedent del Tribunal Suprem o Constitucional desobeint un tribunal europeu?
R: No, mai.
P: El Suprem no té cap marge de maniobra aquesta vegada per no aplicar la llei d'amnistia? És el mateix tribunal que va argumentar que els organitzadors del referèndum es van enriquir en no finançar-lo amb el seu patrimoni.
R: No té marge de maniobra, no. L'argument inicial que ha tingut el Tribunal Suprem, i tota la dreta, era que l'amnistia no cap a la Constitució. El Tribunal Constitucional va dir que sí i, per tant, aquest tema ja no hi és. I si ara el Tribunal Europeu diu que l'amnistia cap al dret europeu, s'ha acabat. Ja no hi ha més a discutir jurídicament. Es podrà estar d'acord o no amb aquesta decisió.
P: Però cal acatar-la.
R: Això ja no és discutible. L'última paraula està dita. A partir d'aquest moment, o d'aquell mateix dia, Carles Puigdemont podria presentar-se a Espanya. Jo crec que per prudència no ho farà, però ho podria fer perfectament.
Serà una llei vigent que ha passat tots els controls que ha de passar i que, per tant, ha de ser aplicada, en els termes en què ho han dit els òrgans que controlen la constitucionalitat de la llei i la seva regularitat en relació amb el dret europeu. Jo imagino que Puigdemont esperarà a la decisió del Tribunal Constitucional sobre el Tribunal Suprem, per estar ja més segur. Però no caldria esperar.
P: Sánchez sempre ha manifestat que confia que el retorn de Puigdemont propiciï un nou acostament entre PSOE i Junts. Creu vostè en això?
R: Això dependrà del que passi a Catalunya. Es tracta de la zona políticament més complexa d'Espanya; cada cop més, perquè semblava que Catalunya era un oasi davant de l'extrema dreta; i ja no. I aquest és un problema al qual s'enfronta ara Junts amb Aliança.
Hi ha un nou marc en què Junts ja no té l'hegemonia que tenia Jordi Pujol amb Convergència, quan l'alternativa era només el Tripartit. Tot ha canviat des del Procés. Una de les coses que més em va sorprendre en aquella època és que cada cop que l'independentisme convocava les urnes de forma plebiscitària per sortir reforçat, l'electorat els donava menys confiança. I també la idea que tenia l'independentisme de l'Estat.
P: A què es refereix?
R: Carles Puigdemont em va convidar a sopar al Palau de la Generalitat a l'agost de 2017, abans dels fets de setembre i del referèndum a l'octubre. Ell volia saber quina era la meva opinió, i em va sorprendre de manera extraordinària que ell pensés que l'Estat espanyol no s'atreviria a reprimir Catalunya en cas de celebració del referèndum.
Deia que, estant a la Unió Europea, això era impossible. Jo li vaig preguntar si no coneixia la gent amb la qual s'enfrontaven. Li vaig avisar que serien implacables contra ells. Mai vaig entendre com estaven tan confiats que realment no s'exerciria violència contra ells; que Espanya ja estava en una altra fase, a Europa i que això d'utilitzar la força ja havia quedat enrere. Li vaig advertir que aquella gent és terrible, que per a ells això era una qüestió d'Estat; aquí ja no entra la democràcia ni res.
Més històries del món convergent. Deu anys de l'extinció de les sigles CDC. A El Mundo s'ocupa de l'efemèride Gerard Melgar, que repara en una dada curiosa sobre els estius horribilis del nacionalisme català: "Tres mesos de juliol, l'últim d'ells el present, defineixen de manera meridiana el declivi d'un espai polític, el convergent, que fa tot just 15 anys semblava tenir els elements necessaris per perdurar sense ensurts".
Portada El Mundo 12/07/2026
"Juliol de 2014: la confessió per escrit sobre una fortuna familiar oculta a Andorra per part de l'expresident Jordi Pujol, que representava l'essència de Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual va ser fundador el 1974. El pare de CDC va perdre tots els seus càrrecs honorífics".
"Juliol de 2016: el cràter provocat per l'antic líder, unit a casos de corrupció que embrutaven cada cop més la marca (com el desfalç del Palau de la Música) i al desgast pels anys de retallades socials del Govern d'Artur Mas des de 2011 mouen la cúpula a refundar-se en un històric congrés, del 8 al 10 de juliol, en què es va dissoldre políticament Convergència [jurídicament ho faria uns anys després] i es va crear el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Un any abans ja s'havia desfet la federació amb Unió, la força democristiana de Josep Antoni Duran Lleida amb la qual els convergents estaven coalitzats des de 1978 com a CiU".
"Juliol de 2026: en tan sols 24 hores [entre dijous i divendres d'aquesta setmana], els dos principals baròmetres públics d'opinió catalans, el del CEO de la Generalitat i el de l'Ajuntament de Barcelona, certifiquen l'enfonsament de Junts per Catalunya, el partit que empès pel procés i l'hiperlideratge de Carles Puigdemont va acabar per engolir el PDeCAT, que va baixar la persiana el 2023 després d'una coexistència inicial que semblava impossible".
"Tots dos sondejos deixen els neoconvergents en uns registres impensables per a qui, fa just deu anys, va optar per l'estratègia del borró i compte nou per reflotar un partit que va governar Catalunya de 1980 a 2003 sense interrupció".
"De les majories absolutes de Pujol a ser quarta força al Parlament, segons el CEO, i setena al Consistori barceloní, per darrere de PP i Vox. Sense saber on és el seu sòl electoral i amb tots els estudis demoscòpics corroborant el gran temor de Puigdemont, la fugida de vots cap a Aliança Catalana que dona via lliure al sorpasso del partit de Sílvia Orriols, una formació independentista d'extrema dreta que fa dos anys i mig només podia presumir de tenir vuit regidors a tot Catalunya".
I: "Una dècada després del cop de timó, pesos pesants d'aquella Convergència com el secretari general de JxCat, Jordi Turull, o el president del Parlament, Josep Rull, qüestionen obertament que fos un encert la incineració de les sigles creades per Pujol, els últims estertors de les quals, el 2020, van ser la condemna ferma del cas Palau a retornar 6,6 milions d'euros obtinguts mitjançant tràfic d'influències i la presentació d'un concurs d'acreedors previ a la seva liquidació".
Doncs res, es munta un partit tribut, com les bandes musicals, i a seguir amb els grans èxits del peix al cove i les jugades mestres.
Societat. "Catalunya afronta un altre estiu de rècord en ple debat sobre la validesa del model turístic", avisa El País.
Portada EL País 12/07/2026
El text és de Marc Rovira: "Catalunya afronta una altra campanya d'estiu sabent que, si es compleixen les expectatives, superarà el rècord de turistes estrangers que va rebre l'any passat. El llistó està posat en els 20 milions de visitants".
"El tradicional desembarcament turístic coincideix enguany amb un escalfament del debat sobre els riscos i beneficis que comporta tenir el 12% del Producte Interior Brut (PIB) català i el 13% de la generació d'ocupació en mans d'un sector marcadament estacional i llastat per uns costos que qüestionen la teoria del com més, millor".
"La controvèrsia ha provocat un xoc entre els poders econòmics després que hagin pres partit en aquesta contesa, amb tesis diferents, entitats com el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d'Economistes i les patronals Foment del Treball i Pimec".
"Cada turista estranger es deixa uns 220 euros al dia de mitjana, cosa que suposa 100 euros més del que gasta el viatger nacional. Quan el foraster fa les maletes de tornada ha desemborsat entre 1.156 i 1.261 euros, perquè solen ser visites de cinc o sis dies. Són dades que calculen l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l'Institut Català d'Estadística (Idescat) i que s'utilitzen a conveniència per identificar el turisme com una prioritat".
"Recentment, en la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya, el president de la Generalitat va destacar que l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat i garantir l'accés a l'habitatge són dos factors igual d'importants per poder ambicionar “una Catalunya pròspera per a tothom”".
![Un pasajero con sus hijos en el Aeropuerto Josep Tarradellas Barcelona-El Prat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/457689.png?p=w:320\/h:240&h=lh0AunYJ"])
"Les declaracions d'Illa es van produir en un acte de la Cambra de Comerç, una entitat que no ha dubtat a posicionar-se en defensa del model turístic català, després del run-run de crítiques sembrades per entitats com l'influent Cercle d'Economia, que avala un informe on es diagnostica que “el model de creixement extensiu dona símptomes d'esgotament” i s'alerta de la necessitat d'abordar una “revisió” per revitalitzar el sector".
"“Pensar que, ara, amb un decreixement del turisme molts sectors se'n beneficiarien és estar equivocat, perquè el que passaria és que sortiríem perjudicats”, ha manifestat públicament Josep Santacreu, president de la institució".
I: "L'estira-i-arronsa ha superat el pla acadèmic després de l'impacte generat pel controvertit Informe Fènix, un document crític, entre d'altres coses, amb el model turístic actual i elaborat per reputats economistes amb el ganxo de buscar resposta per a un dilema popular: Per què si l'economia creix no ho noto a la butxaca? L'informe està coordinat per l'enginyer Xavier Roig i elaborat per Xavier Cuadras, professor de la Universitat Pompeu Fabra; Modest Guinjoan, doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, i Miquel Puig, economista i exsecretari d'Afers Econòmics de la Generalitat".
També és notícia aquest diumenge que els sindicats de l'ensenyament han convocat vaga per al primer dia del proper curs, el 8 de setembre.
12 de juliol, Dia Internacional de l'Esperança i Dia Internacional de la Lluita contra les Tempestes de Sorra i Pols.
Santoral: Joan Gualbert, Joan Jones, Pastor de Complut, Hilarió d'Ancira, Procle d'Ancira, Pere Khanh, Fèlix de Milà, Nabor de Milà, Lleó I abat, Hermàgores d'Aquileia, Inés Lê Thi Thàn (Dê), Paterniano de Fano, Climent Ignasi Delgado Cebrián, Fortunat d'Aquileia i Vivenci de Lió.
