Escàndol a l'RCDE Stadium i els pisos de Reguant

Vergonya a l'estadi de l'Espanyol a Cornellà. Després de quatre anys d'absència, repetia la selecció espanyola de futbol al recollit camp blanc-i-blau. Però el partit va estar a punt de suspendre's pels càntics d'una part de l'afició contra els jugadors d'Egipte i els musulmans. "¡Musulmà el que no boti!" es va corejar a la graderia. Es desconeix per ara qui va començar, com va encendre's l'espurna i quin tipus de tara mental pateixen els promotors d'aquest despropòsit.

Si ja va estar malament xiular l'himne d'Egipte, pitjor va ser el que va venir després. Per començar, no està bé xiular himnes nacionals, cosa que no és precisament inèdita. Com es recordarà, part de les aficions del Barça i dels equips bascos acostumen a xiular quan sona l'himne nacional, la Marxa Reial, a les finals de la Copa del Rei. I per continuar, els beneits que ahir corejaven això de "musulmà el que no boti" ofenien no només els egipcis, sinó també a Lamine Yamal, l'ídol local.

El disbarat posa en dubte l'elecció de l'estadi de l'Espanyol per al Mundial de 2030, un esdeveniment, per cert, que organitzaran Espanya, Portugal i el Marroc, país, oh sorpresa, de majoria musulmana.

Per desgràcia de la imatge col·lectiva, la notícia del partit va estar a la graderia perquè al terreny de joc el partit va ser absolutament estèril. L'única notícia esportiva rellevant va ser el debut de Joan Garcia amb el combinat nacional. El noi de Sallent és de gel. No li va afectar gens l'ambient hostil. Ja ho havia viscut en el seu retorn a la que va ser casa seva vestit amb la samarreta del Barça.

La portada d'‘El País’ l'1 d'abril

A El País presenten els incidents de manera escueta. "El càntic racista a l'RCDE Stadium: “Musulmà el que no boti”" s'anomena la peça que signa Juan I. Irigoyen.

Al sumari es matisa que "Alguns aficionats xiulen l'himne d'Egipte i entonen una frase xenòfoba contra els seus jugadors".

És a dir, que no van ser tots, per sort. Del text d'Irigoyen: "“És impossible que triguem 18 anys a tornar aquí perquè seria un error”, havia vaticinat Luis Enrique, aleshores seleccionador nacional, el 26 de març de 2022. Es va marcar, en aquell amistós a Barcelona de la selecció contra Albània, el final de la llarga absència d'Espanya a Catalunya".

"En aquell moment, després que baixés la tensió política, l'afició va abraçar l'equip que es preparava per al Mundial de Qatar: “Jo sóc espanyol, espanyol, espanyol”. El cant es va repetir aquest dimarts, com també l'ovació per a cadascun dels nois de Luis de la Fuente, especialment afectuosa l'afició de l'RCDE Stadium amb Lamine Yamal".

"No va rebre el mateix tracte Joan García, que aquest estiu va canviar l'Espanyol pel Barcelona, ni tampoc la selecció egípcia: alguns aficionats espanyols van xiular l'himne i van cantar “Musulmà el que no boti”".

"Paradoxal situació racista: el jugador més ovacionat d'Espanya pel públic a l'RCDE Stadium va ser Lamine Yamal. I és musulmà".

"“Agrair a l'afició de Barcelona que hagin gairebé omplert l'estadi. I alhora condemnar aquest tipus de situacions puntuals i aïllades que es produeixen. L'esport i el futbol han de ser un exemple i no això. Als videomarcadors hem condemnat aquestes actituds i que no es tornin a produir. No hem pogut guanyar, però a la segona part s'ha vist una bona versió d'Espanya”, va exposar Rafael Louzán, president de la Federació".

I: "En la mateixa línia, Pedri va sostenir: “A nosaltres, els jugadors, ens va sorprendre”. Mentre Hossam Hassan, entrenador d'Egipte, va concloure: “No he escoltat res. Estava centrat en el partit. Hi va haver un ambient increïble. Espanya és un gran equip i Egipte també. Tots som humans i creiem en un Déu. No comentaré res que no he escoltat”".

Doncs no es pot ser més elegant que el senyor Hossam Hassan.

La portada d'‘El Mundo’ l'1 d'abril

A El Mundo la crònica sobre el partit i els fets és més alarmant. La nota s'anomena així: "La gran festa espanyola a Cornellà, tacada pels crits xenòfobs de "musulmà el que no boti": 'És intolerable'".

Segons el subtítol de la informació, els crits es van produir en dos moments: "Va passar dues vegades a la primera part de forma majoritària i la RFEF va demanar al descans que cessessin els insults".

La peça és d'Inma Lidón: "Barcelona, l'estadi de Cornellà, va respondre a Luis de la Fuente, però també va posar Espanya en un compromís. El seleccionador va advertir que davant Egipte no es jugava un amistós, sinó que hi havia molt en joc. El primer lloc del rànquing FIFA, poasar-se a punt per al Mundial i mantenir-se «a l'alçada» del que se li demana a una selecció favorita".

"I la graderia ho va entendre... fins que va anar més enllà del pur futbol i del respecte. Els 37.000 aficionats que van omplir l'estadi de Cornellà el van vestir com si es jugués una final, però el van enterbolir quan van entonar a l'uníson, en dues ocasions i de forma majoritària, «musulmà el que no boti»".

Línies després Lidón assenyala que "si bé la primera gran mostra d'entrega es va viure amb l'himne nacional, quan tot l'estadi el va taral·lejar i va continuar amb càntics de 'jo sóc espanyol' i 'que visqui Espanya'. Però no va trigar a arribar el revers. Ja havien xiulat l'himne d'Egipte i es van envalentir amb un càntic xenòfob contra els musulmans, oblidant que una de les estrelles d'Espanya, Lamine Yamal, professa aquesta creença. I es van arriscar que el partit s'aturés".

"No es va activar cap protocol, però hi va haver una xerrada, amb el partit en joc, entre la delegada, Núria Martínez, i el quart àrbitre. Potser els col·legiats búlgars no van entendre la dimensió del càntic, com tampoc els insults al president del Govern, Pedro Sánchez. A això s'hi van sumar nous xiulets al migcampista Issa quan, al xiular el descans, es va agenollar i va besar la gespa".

"No és una bona imatge per a la RFEF, que organitzarà el Mundial de 2030 amb el Marroc, un país musulmà, en què Cornellà aspira a ser una de les seus escollides. Potser per això al descans, per la megafonia, es va demanar al públic que s'abstingués de fer «càntics ofensius o racistes» i als videomarcadors es va projectar un missatge en què es recordava que la legislació «prohibeix i sanciona la participació en actes violents, xenòfobs, homòfobs i racistes»".

I: "Abans de l'inici de la segona meitat, la megafonia va tornar a llançar el mateix missatge. I, des d'un dels fons, va tornar el «musulmà el que no boti», aquesta vegada protestat per la resta de la graderia".

Caldrà veure quan torna la selecció a Barcelona si és que torna, atès que el Camp Nou, per exemple, està totalment descartat tot i l'alta presència de jugadors del Barça a l'equip nacional.

La portada de l'‘Abc’ l'1 d'abril

Canvi de terç, però seguint amb els disbarats. A que no us imagineu qui té un munt de pisos a Barcelona, és una supertenidora i, tanmateix, va fer carrera política oposant-se de postureig als fons voltor? "Eulàlia Reguant, de pro-okupa a immobiliària, entra ara a la promotora familiar", assenyala un titular de Crónica Global.

Al sumari s'explica que "La dirigent de la formació antisistema ha passat a formar part activa del negoci d'habitatges de lloguer propietat dels seus pares". Antisistema i anticapitalista cavalcant contradiccions. Que gran la nostra Eulàlia!

La informació és de Raúl Pozo i comença així: "Eulàlia Reguant ha passat en temps rècord d'erigir-se en una de les més actives fuetades del sector immobiliari i dels grans tenidors d'habitatges a formar part d'aquest segment de l'activitat econòmica. La que va ser diputada per la CUP al Parlament durant dues legislatures ja és part activa de Muscius Cent, el negoci relacionat amb el totxo propietat dels seus pares i que es va ocupar d'ocultar".

I: "Una cosa que va fer sense aparents problemes fins que Crónica Global va revelar tal circumstància a començaments del passat mes d'agost. Aleshores, aquest mitjà va destapar l'existència de la mercantil, activa des del maig del 2000, i que compta amb un patrimoni superior als 13 milions d'euros".

A la informació s'explica que l'empresa dels pares de Reguant disposa de 35 pisos a més de locals comercials, places d'aparcament i trasters. I que un dels pisos està llogat per la CUP per allotjar-hi els seus convidats.

La portada d'‘El Periódico’ l'1 d'abril

Sorpreses que et dona la vida... Més notícies. Sota el titular "5 habitatges en una mateixa zona tensionada: Catalunya aclareix qui es considerarà gran tenidor", El Periódico aclareix els dubtes de notaris, lletrats i magistrats sobre la consideració de "gran tenidor".

Es tracta d'una informació de Natàlia Ríos i J. G. Albalat: "Quants pisos et converteixen en "gran tenidor" a Catalunya? El cert és que no hi ha una única resposta. Depèn de si es parla en termes fiscals o de regulació d'habitatge, on els llindars canvien. Un informe de la Generalitat, al qual ha tingut accés El Periódico, resol fins a 35 dubtes que plantejaven els despatxos notarials per evitar conflictes en l'aplicació de la normativa".

"Segons el document del Govern, en l'àmbit fiscal, el criteri és que per afrontar el recàrrec del 20% en l'Impost de Transmissions Patrimonials (TPO), s'ha de comptar amb més de deu habitatges d'ús residencial o amb 1.500 metres quadrats construïts, sempre dins de Catalunya. No obstant això, a les zones de mercat tensionat —271 municipis des de 2024— el llistó baixa a cinc immobles, amb la condició indispensable que tots estiguin ubicats a la mateixa àrea declarada, cosa que no quedava clara fins ara".

La cosa sembla clara, però no. Aquest altre paràgraf demostra la radical actualitat del refrany "feta la llei, feta la trampa": "Un altre dels punts que aclareix l'informe per evitar sorpreses a les notaries és que s'aplica el principi d'independència de societats diferents. Això és, si es té el 100% d'una societat que compra quatre habitatges a la mateixa zona tensionada i amb una altra societat es compren quatre pisos més a la mateixa àrea, no se sumen els pisos. El que a la pràctica es tradueix en què es podria ser propietari dels habitatges que es vulguin en zones tensionades i no ser un gran tenidor. Cada societat té el seu àmbit d'acció i es consideren independents unes de les altres".

La portada de 'La Razón' l'1 d'abril

Més notícies de pisos, propietaris i llogaters. "Els Jutjats de Catalunya lideren els litigis per okupació: concentren un de cada cinc casos registrats a tot Espanya", destaca un titular de La Razón.

Al sumari s'informa que "Els tribunals van rebre 1.845 denúncies en l'últim any natural, però l'estadística oficial no inclou totes les denúncies presentades ni les dades d'inquiocupació".

La nota ve signada per Ángela Poves: "El fenomen de l'okupació s'ha convertit en una altra de les causes que estan saturant els jutjats. D'acord amb les últimes dades disponibles –publicades aquest mateix mes de març– del Servei d'Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els tribunals van rebre fins a un total de 1.845 litigis per okupació il·legal en l'últim any natural".

"L'anàlisi territorial mostra una forta concentració d'aquests procediments en determinades comunitats. Catalunya se situa clarament al capdavant, amb 377 litigis el 2025, la qual cosa representa aproximadament un de cada cinc casos registrats a tot Espanya".

"A certa distància es troben altres comunitats amb alta incidència, com Andalusia (339 casos), la Comunitat Valenciana (212) i Madrid (190), que, conjuntament, concentren més de la meitat dels litigis per okupació il·legal".

"No obstant això, cal tenir en compte que aquest tipus de procediments, coneguts tècnicament com a verbals posessoris per okupació il·legal d'habitatges, reflecteixen el nombre de demandes presentades davant els titulars d'instrucció civil per recuperar la possessió d'un immoble ocupat sense consentiment".

"Es tracta, per tant, de litigis iniciats, no necessàriament resolts, la qual cosa implica que una part significativa d'aquests casos segueix en tramitació. A més, tampoc té en compte, per exemple, totes les denúncies interposades, atès que, depenent de la complexitat de cada cas, pot derivar o no en un procediment judicial".

"En aquest sentit, el que sí es podria tenir en compte és la xifra dels litigis de llançament practicats com a conseqüència de procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans. Es tracta de desnonaments tramitats després de l'impagament d'un contracte de lloguer i demandat pel propietari de l'habitatge, que representen a més la major part dels desallotjaments judicials al nostre país".

I: "En aquest cas i, de la mateixa manera, Catalunya lidera els litigis amb un total de 5.025 llançaments, seguida d'Andalusia (2.600), Comunitat Valenciana (2.158) i Madrid (1.931). En totes aquestes comunitats, els desnonaments per lloguer superen àmpliament els procediments per okupació il·legal, cosa que evidencia el pes del nou denominat fenomen de la «inquiokupació», que representa ja el 80% dels casos d'okupació".

La portada de 'La Vanguardia' l'1 d'abril

Com cada dimarts, ahir es va celebrar el "consell executiu" i l'aspecte més destacat per a La Vanguardia és que "El Govern assegura que cap comunitat tindrà més competències aeroportuàries que Catalunya".

Del text d'Iñaki Pardo Torregrosa: "El Govern de la Generalitat ha assegurat aquest dimarts que no hi haurà cap comunitat autònoma que tingui més competències que Catalunya en matèria aeroportuària i ha afirmat que continua treballant amb Esquerra Republicana per avançar en la gestió d'aquestes infraestructures per complir amb l'acord que va permetre la investidura del president Salvador Illa".

"La consellera portaveu de l'Executiu català, Sílvia Paneque, s'ha pronunciat així aquest dimarts a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, després que el Govern basc segellés un acord sobre gestió aeroportuària amb l'Executiu central la setmana passada, un assumpte que va provocar la reacció contrària de l'empresa semipública que gestiona aquestes infraestructures, Aena, que en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) recalcava que la competència exclusiva d'aquesta matèria correspon a l'Estat".

"“La realitat aeroportuària d'Euskadi i la nostra és diferent, només Barcelona ja és diferent per la seva complexitat. Però no hi haurà cap comunitat autònoma que tingui més competències que Catalunya”, ha asseverat Paneque, que ha afegit que tenen en compte en tot moment el marc normatiu vigent i que la línia que s'han marcat és que ningú tindrà més competències que l'administració catalana".

I: "En relació amb les resistències que va expressar Aena fa uns dies, Paneque replica que “ningú ha d'estar preocupat per avançar en la gestió aeroportuària si es compleix el marc normatiu vigent” i considera que “hi ha un àmbit competencial en què es pot avançar i millorar”".

1 d'abril, dia de les bromes d'abril o dia internacional de les bromes pesades. Dia internacional de la diversió a la feina.

Santoral: Hug de Grenoble, Celso, Gilberto de Caihness, Valeri de Lauconay, Venanci i companys, Agape, Quionia i Pere Calungsod.