L'última martingala de José Luis Morlanes, ‘ex’ de La Seda, Espanyol i Iqoxe

L'entramat empresarial que presideix, Senergy Holding Group, es va adjudicar un suculent contracte municipal a Cornellà saltant-se les estrictes exigències de solvència tècnica marcades als plecs de condicions, i després oblidant complir les clàusules pactades al contracte.

Morlanes, de nou en el punt de mira de la justícia per l'explosió del reactor d'Iqoxe que va deixar tres morts

Nou escàndol

L'escenari d'aquesta nova maniobra és Tecsal SA, un Centre Especial de Treball i Ocupació amb seu social al carrer Progrés de Cornellà de Llobregat. A finals de 2020, aquesta entitat va treure a concurs la instal·lació d'una electrolinera amb quatre punts de recàrrega ràpida i una planta fotovoltaica d'un mínim de 50 kWh al dia a les seves instal·lacions del Garden Cornellà.

La mesa de contractació va resoldre el contracte a favor de Senergy, presidida per l'exregidor del municipi Morlanes. L'empresa va oferir una cessió gratuïta del dret d'ús de la superfície, un contracte PPA a 15 anys amb un preu d'energia de 0,08914 €/kWh, i va acordar que Tecsal rebria el 50% del benefici brut de l'electrolinera.

Condicions incomplertes

Evidentment, la companyia ha incomplert les condicions promeses al plec, i tot i això no ha retornat els diners adjudicats. L'ajuntament tampoc no ha pres cap mesura al respecte.

Segons ha pogut corroborar aquest mitjà, els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, operats sota la marca Acelera (que també pertany a l'entramat de Morlanes), es troben en un evident estat d'abandonament.

Imatge de l'electrolinera abandonada de José Luis Morlanes Cedida

Les places pintades de verd reservades per als vehicles elèctrics estan bloquejades per tanques metàl·liques i s'utilitzen com a improvisats abocadors, on s'acumulen palets de fusta i runa d'obra.

Els treballadors de la zona asseguren que no recorden quan va ser l'última vegada que van funcionar, i sostenen que, de tant en tant, hi ha conductors que pregunten pels punts de recàrrega als comerços. Sense cap èxit, ja que no funcionen.

Incompliment solar

D'altra banda, Morlanes tampoc compleix amb el total de l'energia solar promesa. La seva empresa amb prou feines ha instal·lat tres petites plaques solars al sostre de Tecsal, una potència clarament insuficient per abastar el que demanava l'organisme a la licitació.

Entrada a Tecsal, a Cornellà de Llobregat Cedida

Aquest mitjà ha preguntat a l'Ajuntament de Cornellà, a Tecsal SA i a l'empresa Senergy quins mètodes de revisió dels plecs signats s'han dut a terme en aquest contracte. No ha rebut resposta de cap de les tres parts.

L'altra martingala de Morlanes a Cornellà

Aquest no és el primer negoci polèmic a Cornellà en què apareix el nom de José Luis Morlanes, ex mà dreta de Montilla a la localitat i al PSC.

A finals de 2012, el municipi va viure el traumàtic tancament del Cinema Pisa, l'última sala de barri de la ciutat i una de les últimes de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Imatge de l'històric Cinema Pisa de Cornellà

L'Ajuntament havia comprat l'edifici el 2009, però lluny de mantenir-ne l'ús cultural, va promoure la requalificació del solar el 2010 per construir-hi pisos. El 2011, l'empresa municipal Emducsa va vendre l'edifici per una mica més de cinc milions d'euros a l'única constructora que es va presentar al concurs: Set Habitatge SA. Segons el registre mercantil, aquesta estava presidida per una altra societat, Iter Metropolita SL, que al seu torn estava representada per José Luis Morlanes.

Tot i recollir més de 5.000 signatures i comptar amb el suport inesperat del supermercat Caprabo ubicat als baixos, l'Ajuntament va començar a buidar l'edifici de manera exprés al gener de 2013 i els pisos van començar a aixecar-se el 2017.

Qui és Morlanes?

José Luis Morlanes és una figura camaleònica que ha sabut transitar fluidament entre el poder polític, el sindicalisme i l'alta empresa privada, col·leccionant tants càrrecs com controvèrsies. La seva carrera va enlairar gràcies als seus carnets de la UGT i del PSC, entitats a les quals es va afiliar als 13 i 14 anys, respectivament. "Només deixaré de ser del PSC o de la UGT per defunció d'uns o d'altres", explica el milionari socialista.

Als anys 90, va ser un destacat dirigent sindical al Baix Llobregat i, emparat per l'exalcalde socialista José Montilla, va arribar a presidir el Consell Comarcal. Eren els anys en què el PSC escampava la seva presència al cinturó industrial de Barcelona, i l'economia i el poder s'entenien a la vora del Llobregat.

Morlanes, com tants d'altres, va abandonar la utopia per pujar al tren en marxa d'un capitalisme finançat pels recursos públics, vorejant el sempre difús concepte de l'alegalitat.

José Luis Morlanes, assegut sobre el polvorí petroquímic

El seu poder polític es va cimentar a l'Ajuntament de Cornellà, on va exercir com a regidor entre 1991 i 2007 com a responsable d'Urbanisme fins al 2003. Des d'aquesta posició, va ser el principal negociador per a l'arribada de l'estadi de l'RCD Espanyol i el centre comercial Splau a la ciutat. El 2004 va passar a ser conseller delegat del mateix club de futbol, arribant a ocupar la vicepresidència sota el mandat de Joan Collet, aprofitant-se del que es coneix com una porta giratòria.

Els accionistes del club van fer fora Morlanes el 2014 després de detectar "un error comptable" a les finances.

No havia comptabilitzat 800.000 euros corresponents al pagament de l'IVA dels abonaments, la qual cosa va suposar un forat a la caixa del club de més de 700.000 euros al tancament d'aquell exercici.

Grans escàndols

Com a empresari, acumula altres dos grans escàndols. El primer va ser en la seva etapa com a president de l'empresa química La Seda de Barcelona.

El 2013, la Fiscalia de Barcelona va demanar la imputació de Morlanes en acusar-lo d'un desviament de 2,5 milions d'euros dels comptes de La Seda cap a la societat Quat Inversiones i cap a Iter Metropolita (empresa de la qual Morlanes era administrador i que posteriorment controlaria els terrenys del Cinema Pisa). Segons el relat del fiscal, els diners es van facturar en concepte de serveis falsos per la suposada intermediació en la compravenda d'una finca a El Prat de Llobregat, una operació immobiliària on Iter hauria percebut 500.000 euros més IVA sense causa legítima que ho justifiqués.

La tragèdia d'Iqoxe

D'altra banda, Morlanes també era el director general de l'empresa Iqoxe el 2020, quan d'un reactor de la planta de Tarragona va sortir disparada una placa d'acer de gairebé una tona. Aquesta va volar literalment sobre la ciutat, va entrar per la finestra d'un bloc de pisos al barri de Torreforta, va provocar l'ensorrament del sostre i va matar un veí que era a casa seva. A la fàbrica van morir dos treballadors més.

A la direcció se la va acusar d'augmentar la producció per sobre de la capacitat de seguretat de la planta per guanyar més diners, i Morlanes s'enfronta a una petició d'11 anys de presó per això, en un dels judicis més complexos de la història de Tarragona.