L'adéu de l'home a qui se li va escapar Puigdemont

El policia de la Generalitat que va passar a la història per no detenir Carles Puigdemont en la seva incursió a Barcelona el 8 d'agost de 2024, don Eduard Sallent, deixa el cos dels Mossos. Un repàs a la carrera d'aquest comissari aporta dades espectaculars.

Sallent, cap en la seva joventut del sindicat estudiantil Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), va ser nomenat per Quim Torra com a cap superior de la policia catalana. Però amb això no està tot dit.

Llicenciat en Filosofia, l'imminent exmosso va començar les seves aventures a la brigada d'informació i s'ha quedat a les portes d'assolir la màxima distinció possible, la de major.

De moment, l'assumpte d'aquest ascens està judicialitzat i Sallent ha demanat una excedència, de manera que si la justícia falla a favor seu no és descartable que torni al cos amb els nous galons, cosa que a Josep Lluís Trapero li va servir de ben poc quan va ser purgat.

Cal recordar que la periodista Maika Navarro i l'investigador privat Francisco Marco al seu llibre La fugida mostren un dels missatges que Sallent va enviar als seus subordinats en un grup de WhatsApp que tenia per objecte coordinar l'acció policial el dia que Puigdemont va anunciar que es presentaria a Barcelona.

Parlon 'fa fora' Sallent i nomena Esquius com a comissari cap de Mossos d'Esquadra

Aquí va: "En relació a la reunió d'avui: el dispositiu té com a objectiu garantir la celebració del ple. En el marc d'aquest dispositiu existeix la possibilitat que es produeixi la detenció del president Puigdemont. Però no és la finalitat del dispositiu. A la reunió d'avui hem planificat el dispositiu en diferents escenaris i hem avaluat hipòtesis sobre una hipotètica presència de l'expresident. Hem definit un dispositiu polit i equilibrat que garanteixi la seva eficàcia sense estridències. Qui tingui alguna consideració a fer que la faci a les reunions amb transparència".

Després l'home declararia que no s'imaginava ni de bon tros que un expresident de la Generalitat pogués comportar-se com Jimmy Jump. És clar, la seva sensibilitat nacionalista no li permetia contemplar l'escenari que un home que ja s'havia fugit una vegada reincidís en la maniobra. Caldrà creure-se'l.

Aquesta segona fugida és un dels majors esperpents de la història de la política catalana, un extraordinari sainet així com un fenomen inexplicable.

La notícia de l'excedència de Sallent va ser avançada per la periodista d'El País Rebeca Carranco, que començava així la seva informació: "El comissari i excap dels Mossos d’Esquadra Eduard Sallent ha demanat una excedència per marxar del cos. El comandament policial abandonarà les seves actuals tasques com a cap de l'àrea regional Metro sud a finals de mes, segons fonts policials".

"El comandament no ha explicat quin serà el seu nou destí. Sallent va ser cap dels Mossos entre juny de 2019 i novembre de 2020, i entre octubre de 2022 i agost de 2024. El comissari va ser cessat com a màxim responsable del cos quan el PSC va guanyar les eleccions".

"Sota el seu comandament, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va viatjar a Catalunya i va aconseguir escapar del dispositiu policial durant la investidura d'Illa, tot i tenir una ordre vigent de detenció del Tribunal Suprem".

"Sallent té una llarga trajectòria als Mossos d’Esquadra, on va ingressar fa gairebé 30 anys. Llicenciat en Filosofia, va exercir de cap dels serveis d'informació de la policia catalana i la comissaria de relacions institucionals".

"Després de ser cessat, va ser nomenat cap de l'àrea regional policial metropolitana sud, una destinació que va sol·licitar ell mateix. La seva carrera als Mossos ha estat marcada per la polèmica que ha acompanyat també el cos des del referèndum de l'any 2017. Sallent va ser nomenat el mateix dia comissari i cap del cos, el 2019, durant el mandat de Junts per Catalunya, amb Miquel Buch com a conseller d'Interior".

"Però la seva capitania va durar poc. Amb l'absolució de Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional pel referèndum, el nou conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va decidir restituir Trapero com a cap dels Mossos. Sallent va ser aleshores enviat a la regió metropolitana sud".

Continua Carranco: "D'allà el va rescatar ERC, quan va arribar al govern i va decidir de nou cessar Trapero. Sallent va ser escollit en una nova cúpula coral, sota la justificació que es buscava un lideratge menys personalista que el que exercia Trapero".

"Sallent va passar a ser el número dos del comissari Josep Maria Estela. Però la convivència no va trigar a trencar-se: Estela va denunciar maniobres del seu segon per desbancar-lo i va plantar cara a l'aleshores conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, que va perdre. Sallent va ser nomenat de nou cap del cos a l'octubre de 2022".

I: "Aquesta vegada, el seu mandat va durar gairebé dos anys. En aquest temps, Sallent va protagonitzar la seva compareixença més polèmica quan no va aconseguir detenir Carles Puigdemont, que va acudir a Catalunya, després de set anys fugit, per a la investidura de Salvador Illa".

A La Vanguardia i sobre el mateix tema escriu Maika Navarro que "diversos policies consultats que coneixen bé el comissari han assegurat que el detonant per fer el pas d'abandonar la policia catalana ha estat la decisió unilateral de la prefectura dels Mossos de traslladar al seu segon a la regió, l'intendent Jordi García Felices, a dirigir juntament amb el comissari Toni Sánchez, la comissaria de la qual depenen serveis com la Brimo, el GEI, la canina, la Policia Marítima o els drons. Un canvi que García Felices ja va verbalitzar en una reunió amb comandaments que no havia demanat i que no es va consultar amb el cap de la regió".

El Govern reubica Sallent, anterior cap de Mossos: dirigirà la Regió Metropolitana Sud

Segueix Navarro: "Sallent marxa de Mossos, de moment, amb el seu litigi judicial i administratiu per la plaça de major sense resoldre. La via administrativa està paralitzada, però segueix la judicial en el contenciós. L'aleshores conseller Joan Ignasi Elena va convocar una segona plaça de major i s'hi van presentar Sallent i la comissària Alicia Moriana. Sallent va ser escollit i va arribar a fer el curs. Però diversos sindicats van impugnar la convocatòria i fins i tot un va sol·licitar unes mesures cautelars, que el comissari va guanyar als tribunals. Però aquest procés segueix viu als tribunals".

El món policial català és tan procel·lós com el nacional. Ahir mateix es va designar nou Director Adjunt Operatiu (DAO), càrrec que ha recaigut en José Santafé Arnedo, de qui diuen els diaris que no té morts a l'armari. L'anterior cap, el riojà José Ángel González, està acusat de violació.

Més notícies de la Catalunya surrealista. "Junts s'al·lia amb l'extrema dreta per a les eleccions municipals de Manresa", assenyala un titular d'La Razón.

Al sumari s'insisteix que "El partit de Puigdemont s'integra en una coalició electoral amb l'exregidor de Front Nacional de Catalunya".

L'exregidor ha passat de ser un fatxa de cap a peus, però indepe, a ser un nacionalista equilibrat i digne de tenir en consideració i no com aquells feixistes del PP i Vox. Coses que passen.

El text del diari de Planeta ve amb la signatura de José Antonio Lavilla i comença així: "Després de setmanes de contactes, la incògnita ha quedat resolta: Junts per Catalunya concorrerà a les eleccions municipals de 2027 a Manresa en coalició amb la plataforma "Avenç Nacionalista", impulsada per l'actual regidor d'aquesta plataforma, Sergi Perramon".

"L'acord uneix el líder local de Junts, Ramon Bacardit, amb l'edil que el 2023 va aconseguir representació sota les sigles del Front Nacional de Catalunya, una formació situada a l'espectre de l'extrema dreta independentista, criticada per les seves posicions sobre immigració".

"L'aliança arriba després de setmanes de negociacions i respon també a les crides de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que havia instat tots dos dirigents a explorar una candidatura conjunta per maximitzar el vot de l'espai nacionalista a la capital del Bages. El projecte, que per ara es presenta públicament sota el lema “Avancem junts pel canvi”, encara no té nom definitiu ni una llista tancada".

I: "Sergi Perramon es va presentar a les eleccions municipals de 2023 amb Front Nacional, superant el 6% dels vots i aconseguint dos regidors. Després d'un distanciament amb el partit, des de 2025 actua com a regidor independent sota la marca de Grup Nacionalista. Tanmateix, a finals de l'any passat va presentar la seva nova plataforma política, Avenç Nacionalista, amb la intenció de construir un projecte nacionalista sense sigles tradicionals, amb la qual ara s'alia Junts".

Aquesta notícia de Perramon la va avançar Crónica Global, que va definir el polític manresà com un "viejoven molt tradicional, molt culé i feliçment casat". La informació és d'Àlex Cárcel i David Expósito J., que expliquen que li ha donat carbasses dues vegades a la senyora de Ripoll: "El pla A de la líder ultradretana era, de fet, integrar Perramon al seu partit, a qui va conèixer en els seus temps del Front, on també va militar l'alcaldessa de Ripoll. Però el regidor va rebutjar fins a dues vegades la seva proposta, que per temptar-lo també incloïa encapçalar la candidatura d'Aliança per Barcelona a les properes eleccions al Parlament".

Sergi Perramon, el 'viejoven' de Manresa que pretén unificar Aliança Catalana i Junts

Més notícies. "Illa no descarta convocar eleccions si no hi ha pressupostos en una reunió amb els empresaris del G8", apunta El Nacional.

La crònica és de Marta Lasalas: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, no descarta convocar eleccions en cas que ERC mantingui el seu rebuig als pressupostos i el Parlament tombi els comptes del Govern. Així ho va assegurar el president, segons ha pogut saber ElNacional.cat, durant una reunió que dijous va mantenir al Palau de la Generalitat amb els representants del anomenat G8, que integren la Cambra de Comerç, Pimec, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, Fira de Barcelona, FemCat, RACC i Barcelona Global".

"Durant la reunió d'Illa amb el G8, els presents van compartir la preocupació davant la necessitat d'aprovar els pressupostos aquest any, atès que la Generalitat governa amb els comptes prorrogats de 2023 i l'any vinent pot resultar encara més difícil pactar un nou projecte, ja que al mes de maig hi haurà eleccions municipals".

"Al llarg de la trobada, Illa va insistir que el Govern no s'aixecarà de la taula de negociació, que intentarà fins a l'últim moment tancar un acord i que veuen possibilitats d'aconseguir-ho, però tampoc va amagar les dificultats existents, mentre que, per la seva banda, els empresaris van insistir en la necessitat de configurar majories al Parlament que garanteixin l'estabilitat".

"Illa va admetre que un no del Parlament als pressupostos obligarà a plantejar diferents escenaris, entre els quals el president va deixar clar que no descarta la possibilitat d'un avançament electoral, segons assistents a la reunió".

Societat. "Catalunya eleva a 216 els casos de pesta porcina i un senglar infectat a Sant Just Desvern obliga a ampliar el radi de seguretat", assenyala El Mundo, que adverteix al sumari que "Des del novembre la Generalitat ha notificat 37 focus".

Escriu Cristina Rubio: "Catalunya ha confirmat 21 nous positius per pesta porcina africana (PPA) en senglars. El total s'eleva ara fins als 216 animals salvatges infectats i 37 els focus declarats des que va aparèixer el primer cas a finals de novembre de 2025, tots ells a la província de Barcelona".

"Tanmateix, la pesta s'ha tornat a estendre fora de la zona zero, el perímetre de vigilància decretat al voltant de Cerdanyola del Vallès: un dels positius ha estat detectat per primera vegada a Sant Just Desvern. El descobriment ha obligat a ampliar el perímetre de vigilància i aquest municipi i Esplugues de Llobregat passen a sumar-se a la zona d'«alt risc», amb restriccions d'accés al medi natural".

"L'últim informe publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació assenyala que la resta dels nous positius s'han detectat en municipis on ja s'havien localitzat altres".

I: "La infecció de Sant Just Desvern és la tercera que es registra fora de la zona inicial d'alt risc de sis quilòmetres a la rodona dels primers positius detectats a Cerdanyola del Vallès. Des que es va comunicar el primer focus el passat 28 de novembre, hi ha vuit municipis en què s'han trobat senglars infectats, aquests són Cerdanyola, Sant Cugat i Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Rubí, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern".

Sobre aquest mateix assumpte expliquen a Nació Digital que hi ha "malestar" entre els agents rurals perquè la Conselleria d'Agricultura hauria recorregut a tiradors de la Guàrdia Civil per abatut senglars.

També és notícia que "El ministeri rectifica i canvia els rètols de les carreteres (que estaven) només en castellà", segons un titular d'El Món.

Es tracta d'aquell drama consistent en els senyals en què en comptes de "Barberà del Vallés" posava "Barberá" i en lloc de "Girona sud", "Girona sud/sur".

Com seria la cosa que la senyora Nogueras li va arribar a preguntar al president del Govern, Pedro Sánchez, sobre aquest assumpte en una sessió de control. Doncs res, esmenat l'error.

El Periódico per la seva banda anticipa que el Papa Lleó XIV visitarà Montserrat abans d'inaugurar la torre de Jesús de la Sagrada Família, esdeveniment previst per al 10 de juny.

7 de març, Dia Mundial dels cereals, Dia Internacional en Record dels Oficials de Policia Caiguts i Dia de les Dades Obertes.

Santoral: Felicitat i Perpètua, Eubuli, Ardó Esmaragd, Pau el simple i Pau de Prusa, Joan Baptista Nam Chong-sam, Leonides Fëdorov, Gaudiós i Teresa Margarida Redi.