Generals, andaluses i catalanes i Junts, amb Trump

El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha convertit en un actor de la política catalana. No sap el que li ha caigut, el risc malastruc que a un l'introdueixin, encara que sigui amb calçador, en el surrealista món dels nostres mandataris i els seus processos. Avisat queda.

Com un judoka o un nou David, Pedro Sánchez aprofita la pròpia força de l'envestida americana per reprendre la iniciativa, desfer-se de la seva agenda d'assumptes interns incòmodes i llençar-se a l'arena internacional com el principal opositor a l'home taronja al món occidental. 

La tensió amb els Estats Units, la disparitat de criteris i les desmentides d'una i altra banda aviven les especulacions sobre el calendari electoral a Espanya, inclosa Catalunya. Sánchez ha recorregut al "No a la guerra" que va galvanitzar l'opinió pública espanyola a principis del segle passat. A la sala de màquines socialista deuen pensar amb encert que si una cosa funciona millor no canviar-la i aquell eslògan va resultar letal per al PP.

Així que tothom es prepara per a eventuals avançaments electorals.

"Sánchez dispara l'expectació davant d'un 'superdiumenge' electoral: generals, andaluses i catalanes", destaca l'obertura de El Confidencial. 

Al sumari s'indica que "La compareixença sense preguntes per informar sobre el posicionament d'Espanya a la guerra de l'Iran ha tornat a desfermar les especulacions i ha posat en guàrdia els partits, però a Moncloa ho neguen: 'No té sentit'".

Que no té sentit? Gairebé res en política té sentit i aquí hi ha els nostres preclars jerarques, pedalant sense parar, que és l'única manera de mantenir-se sobre la bicicleta. 

El text és de Juan Fernández-Miranda, qui després d'explicar que l'única convocatòria segura són les eleccions andaluses, avança que "en el cas català, fonts de la Generalitat asseguren que estan treballant perquè hi hagi Pressupostos, per la qual cosa és "l'únic escenari que contemplem" ara mateix. Tot i així, en cas contrari, seria motiu suficient per avançar les eleccions, cosa que permetria al PSC agafar amb el peu canviat Junts i sobretot ERC, ja que Oriol Junqueras no podria presentar-se al continuar inhabilitat per la sentència del procés".

Segueix Fernández-Miranda: "Ningú dubta que a Catalunya el PSC seria la força més votada en autonòmiques, un argument per fer front a uns més que previsibles mals resultats per al PSOE a Andalusia, on les enquestes ja la situen com a tercera força en províncies com Almeria i en nombroses localitats de tota la regió". 

"Tot i així, des d'ERC, que no vol eleccions sota cap concepte, s'insisteix en la idea que "la convocatòria conjunta a Catalunya perjudica més Sánchez que no pas el beneficia", perquè "li treus el vot dual: aquells que en unes catalanes voten ERC o Junts i en generals, PSOE. Per a aquest electorat les eleccions que manen i compten són les catalanes, per la qual cosa es beneficiaria Junts i ERC"".

"A Junts no són tan clars i creuen que l'avançament electoral és una hipòtesi previsible, sempre que prengui la metxa del "no a la guerra" que Sánchez acaba de llençar. Pel que fa a Catalunya, per al partit de Carles Puigdemont potser fins i tot sigui desitjable, atès que les enquestes estan oferint una tendència en què Aliança Catalana està cada cop més forta. Segons l'últim CEO, aconseguiria els mateixos escons que Junts i es posicionaria com a tercera força".

El paràgraf anterior resulta una mica contradictori, encara que tractant-se de Junts tot és possible, fins i tot que defensin un avançament electoral per acabar d'una vegada amb el patiment de les enquestes que situen la senyora de Ripoll a la gepa dels de Puigdemont. 

El que sembla clar és que a Junts creuen en aquell refrany que diu que a riu tèrbol, guany de pescadors. 

No una altra cosa indica aquest titular de Crónica Global: "L'economista estrella del 'procés' demana a Trump donar suport a la secessió de Catalunya com a represàlia a Sánchez".

Al sumari s'apunta que "Xavier Sala i Martín s'adreça al president dels EUA a X per suggerir-li el seu plantejament: 'Saps què podria perjudicar Pedro Sánchez? La independència de Catalunya! Això el tornaria boig'".

Escriu Ricard López: "L'enfrontament entre els governs d'Espanya i els Estats Units per la guerra de l'Iran és vist per determinats gurús del secessionisme com una oportunitat per aconseguir la secessió de Catalunya".

"És el cas de Xavier Sala i Martín, economista estrella durant el procés, afí a Junts, i veu assídua des de fa anys en programes de TV3 i altres mitjans de l'òrbita nacionalista".

"Després que el president nord-americà, Donald Trump, hagi amenaçat amb tallar les relacions comercials amb Espanya pel rebuig del Govern de Pedro Sánchez a permetre als EUA l'ús de les bases de Rota i Morón per atacar l'Iran, Sala i Martín ha suggerit a Trump que, com a represàlia, doni suport a la secessió de Catalunya".

Quin home més sagaç el nostre home de les jaquetes de colors. Tant li fa dir a Trump com porta els comptes de Laporta.

Però compte, que no és l'únic postconvergent disposat a demanar ajuda a Trump perquè tracti Espanya com si fos Cuba o Veneçuela.

De tornada a El Confidencial, Marcos Lamelas titula un dels seus textos així: "Puigdemont i el seu entorn debaten acostar-se a Trump per rellançar el 'procés' 'i perjudicar Sánchez'".

Cal veure com són d'agraïts aquests homes i dones de Junts amb el president del Govern que va impulsar l'amnistia, va introduir el català al Congrés i es bat el coure a Europa perquè el català sigui idioma oficial. 

Al cos de la informació, Lamelas parla d'una guerra entre "lliristes" de l'1-O i "pragmàtics" de tota la vida: "Fonts de Junts reconeixen que sí que hi ha debat intern sobre aquesta qüestió. Que el sector més octubrista –els propers als postulats de Laura Borràs– seria més partidari d'aprofitar de manera pragmàtica el nou context internacional caòtic i antieuropeu que està dibuixant el trumpisme". 

"Però no així el que aquest grup de manera despectiva denomina com “els lliristes” –de la candidesa d'anar pel món amb un lliri a la mà–, i aquí estarien enquadrats els partidaris d'una Convergència més clàssica i alineada amb els interessos històrics de Brussel·les: els Xavier Trias, Victòria Alsina –exconsellera d'Exteriors de la Generalitat– o el president del Parlament Josep Rull, entre d'altres".

I: "L'aparell del partit representat pel secretari general, Jordi Turull, i pel seu president, Carles Puigdemont, prefereixen no mullar-se, conscients que donar suport públicament a Trump pot suposar per a la formació una nova sagnia de vots, aquesta vegada cap a ERC".

Qui no té cap problema a declarar-se trumpista, netanyahuista i antiayatolaista és Sílvia Orriols.

Pel que fa als pressupostos catalans, a La Razón apunten que "ERC evita la pressió i obre la porta a donar suport als pressupostos al juny".

És clar, procrastinant, que és el que porta fent el senyor Junqueras des que va sortir de Lledoners i va repetir com a cap republicà. 

La peça és de José Antonio Lavilla: "La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha volgut rebaixar la tensió i enviar un missatge clar: el seu partit no renuncia a que Catalunya disposi de pressupostos. En una entrevista a La2Cat i Ràdio 4, ha subratllat que els republicans mantenen la seva voluntat negociadora i que no contemplen abandonar les converses. Al seu parer, va ser el Govern qui va precipitar la situació en registrar el projecte sense disposar dels suports necessaris, només els dels comuns".

"La dirigent republicana sosté que la seva formació confia en la paraula d'Illa respecte als acords assolits entre ambdues forces, però adverteix que la confiança política no és suficient. ERC exigeix compromisos concrets que es tradueixin en canvis normatius per fer viable que la Generalitat assumeixi la recaptació de l'IRPF, principal condició que han posat sobre la taula". 

I: "Segons Alamany, no es tracta de culminar immediatament tot el procés, sinó de comptar amb garanties clares que tant el PSC com l'Estat impulsaran les reformes legals necessàries. A més, per molt que es refiïn d'Illa, els republicans sostenen que qui tindrà l'última paraula és el Govern d'Espanya, no la Generalitat".

La teoria és que si no s'aproven a l'abril es poden aprovar al juny. I si no, "qui dia passa, any empeny".

Notícies d'indole terrenal. El Periódico avança que els orgullosos posseïdors de patinets elèctrics que es desplacen pels carrers com engendres de Marinetti hauran de pagar una pasta per regularitzar els seus diabòlics artefactes. 

"La regularització del patinet a Espanya: els 7 milions de propietaris hauran de pagar entre 80 i 250 euros", afirma un titular del diari esmentat.

"El procés suposarà per a l'Administració i les asseguradores uns ingressos que oscil·laran entre 560 i 1.750 milions d'euros", es calcula al sumari.

La informació és de David López Frías i comença així: "Aquest és l'any de la revolució del patinet. I no ens referim a la seva popularització; això va arribar el 2013 amb la comercialització dels primers 'dockless', els models més lleugers i transportables que han envaït els nostres carrers. Des de llavors, la quantitat de patinets elèctrics a Espanya es compta per milions. La revolució arriba per la legislació que els regularà: obligatorietat d'inscripció en un registre nacional, amb la qual cosa tindran una matrícula, i de contractar una assegurança per a cada vehicle".

"Són mesures incloses a la llei 5/2025 del 24 de juliol sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor i en el posterior reial decret de desenvolupament del Reglament General de Vehicles que crea el Registre de Vehicles Personals Lleugers de la Direcció General de Trànsit (DGT). La legislació espanyola trasllada la directiva comunitària 2021/2118 aprovada pel Parlament Europeu el 2021, que estableix que els vehicles elèctrics de més de 25 quilos de pes han de tenir una assegurança obligatòria a tota la Unió Europea".

Després d'explicar que a Espanya es calcula que hi ha entre quatre i cinc milions de patinets, l'autor de la informació apunta que els seus propietaris "per una banda han d'abonar a través de la pàgina web de la DGT una taxa de registre de 8,64 euros, a la qual cal afegir la compra en un establiment autoritzat de la pegatina de matrícula, que són entre 12 i 24 euros més despeses d'enviament. Així com el preu de la taxa és únic, el de la pegatina de la matrícula varia: el cost es pot arribar a duplicar en funció d'on es compri la mateixa".

"I per altra banda, els propietaris hauran de costejar l'assegurança obligatòria (amb cobertures de responsabilitat civil que comencen en 6,45 milions d'euros), els preus de la qual oscil·len entre els 60 i els 220 euros en funció del tipus de patinet i que gairebé tripliquen les de les assegurances voluntàries anteriors a l'entrada en vigor de l'obligatorietat (les cobertures de les quals oscil·laven entre 150.000 i 300.000 euros). Uns preus que estan aixecant butllofes entre usuaris i fabricants d'aquest tipus de vehicles".

Més notícies. "Mediapro planteja un ERO per a uns 250 empleats després dels canvis a la direcció", destaca un titular d'El País.

El text és de Josep Catà Figuls i comença així: "Després de la sortida de Tatxo Benet de la presidència i els canvis a la cúpula directiva, Mediapro està plantejant un pla de reestructuració del seu negoci. El primer pas seran retallades a la plantilla, i la companyia ja ha avançat als sindicats, aquest dimecres, la seva intenció de dur a terme un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectarà uns 250 dels seus 7.000 empleats, segons ha confirmat El País". 

Després d'explicar que l'objectiu dels nous gestors "és adaptar l'empresa a la seva nova realitat, després que l'any passat perdés el seu principal contracte, el de la Lliga espanyola de futbol, per al qual no va ser renovat per a la temporada 2028/2029", Catà Figuls apunta que "el 2024, l'últim any amb dades tancades, Mediapro va obtenir uns ingressos de 1.069 milions (un 11% menys) i unes pèrdues netes consolidades de 79 milions. El principal repte, però, és el deute, d'uns 500 milions d'euros, i la poca confiança que genera, després que Moody’s rebaixés la seva qualificació, tot i que l'any passat l'empresa va aconseguir refinançar el seu passiu i estendre el venciment fins al 2029".

La bona notícia del dia és que "Sant Joan de Déu implanta el marcapassos més petit del món a un nadó de 2,1 quilos", segons avança La Vanguardia.

El text és d'Antoni López Tovar: "L'hospital Sant Joan de Déu ha implantat el marcapassos més petit del món a una nounada de 2,1 quilos, a qui els especialistes van detectar una greu alteració cardíaca durant l'embaràs. L'aparell, desenvolupat específicament per a aquests casos, mesura 2 centímetres".

"“És la primera vegada que s'utilitza aquest dispositiu al món. L'hem creat ad hoc i les circumstàncies en què s'utilitzarà són molt excepcionals”, explica a La Vanguardia Georgia Sarquella-Brugada, cap del servei de Cardiologia Pediàtrica del centre hospitalari d'Esplugues de Llobregat (Barcelona)".

"Aquesta cardiòloga va participar a Los Angeles (EUA) en el desenvolupament de l'aparell, que va estar disponible un mes abans del naixement de la pacient. Considera que no és possible, i probablement no sigui necessari, reduir encara més la mida d'un marcapassos".

I: "Durant el segon trimestre de l'embaràs, els metges de Sant Joan de Déu van detectar al fetus un bloqueig auroventricular complet, una alteració greu que impedeix que els impulsos elèctrics passin correctament entre les cavitats del cor".

Paràgrafs després s'explica que les alteracions cardíaques pediàtriques de tanta gravetat són molt estranyes, un cas cada tres anys a l'esmentat hospital, per la qual cosa la doctora Sarquella-Brugada opina que "el cas és un clar exemple de responsabilitat social corporativa i de col·laboració de la indústria. Tenint en compte la reduïda xifra de pacients que seran tractats, no és un desenvolupament rendible". 

"Com ha pogut permetre's Catalunya estrenar el minimarcapassos? “És que jo he estat molt pesada”, apunta la cardiòloga: “A vegades tenim l'oportunitat de demanar a la indústria les nostres necessitats no resoltes i normalment no som escoltats. Però a vegades caus en mans d'algú que t'escolta amb el cor”".

La informació conclou així: "A Espanya neixen cada any diversos nadons amb bloquejos cardíacs congènits greus. En els casos més severs, la implantació precoç d'un marcapassos pot resultar imprescindible per a la seva supervivència".

5 de març, dia internacional per a la conscienciació sobre el desarmament i la no proliferació, dia mundial de l'Eficiència Energètica i dia del Topògraf Europeu i la Geoinformació. 

Santoral: Adrià màrtir, Conó, Geràsimo anacoreta, Foca, Lluci papa, Kierano, Joan Josep de la Creu Gaetano, Teòfil de Cesarea i Virgili d'Arle.