El president del Govern, Pedro Sánchez, intenta quadrar un sudoku endimoniat i restablir la majoria de la investidura amb la qual va obrir la legislatura. Junts, el partit de Carles Puigdemont, és el soci més complex, la peça que no acaba d'encaixar en el trencaclosques presidencial.
L'any ha arrencat potent. Aquest gener ja passat s'ha distingit per una actualitat frenètica en el pla internacional amanida per unes quantes crisis "domèstiques", entre elles la ferroviària.
Els partits que van afermar Pedro Sánchez a la Moncloa demanen caps. No volen que se'ls identifiqui amb la gestió de Rodalies. I menys encara amb la tragèdia d'Adamuz.
Entremig, l'anunci de regularització d'immigrants que ha convertit el consolat del Pakistan a l'avinguda de Sarrià en el lloc més concorregut de Catalunya. Segons les dades de l'Idescat, a Catalunya viuen gairebé 60.000 pakistanesos. Però aquests són els que ja disposen de la documentació en regla. S'entén que els que s'agrupen al voltant del consolat són persones que necessiten regularitzar la seva situació.
Tot això i més forma part de la crònica dominical de Juan Fernández-Miranda a El Confidencial. El titular és que "Sánchez busca arribar a 2027 recosint Frankenstein i a lloms de Trump, però els preocupa Illa".
Illa preocupa, però no pel seu estat de salut, sinó per les conseqüències que pot tenir el desordre ferroviari en el suport al socialisme no només català.
Del text de Fernández-Miranda: "A la Moncloa admeten a aquest diari que amb el nou any hi ha una estratègia per a "rearmar la majoria d'investidura" i assenyalen com a objectiu "encara llunyà" la possibilitat d'aprovar uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), després de tres anys de pròrrogues".
"L'ordre de Pedro Sánchez abans d'acabar l'any va ser complir amb cada soci els compromisos prèviament adquirits, atès que el 2025 va finalitzar amb un ple al Congrés en què el Govern va demostrar la seva enorme debilitat per segona vegada consecutiva (ni comptes públiques, ni llei Bolaños, principalment)".
"Així, el 8 de gener es van reconstituir les relacions amb ERC en rebre a la Moncloa l'encara inhabilitat Oriol Junqueras, cosa que va reobrir el debat del finançament autonòmic, tal com PSOE i Esquerra van pactar en els pactes d'investidura tant a Madrid com a Barcelona".
"El 15 de gener va ser el torn del PNB: davant l'ultimàtum d'Aitor Esteban, el Govern va lliurar cinc noves transferències que havien estat pactades el passat 15 de juliol entre Sánchez i el lehendakari, Imanol Pradales".
"I el 26 de gener, torn per a Podem: la regularització d'almenys 500.000 immigrants que viuen a Espanya. Com a colofó, la renúncia de José Luis Ábalos a la seva condició de diputat, cosa que suposa la immediata recuperació d'un escó per al PSOE i un torrent d'especulacions sobre els veritables motius pels quals l'ex número dos de Sánchez ha optat per la jubilació".
"El pacte amb Podem és molt rellevant, però no és un fi en si mateix: és la porta per arribar a l'os més dur de rosegar, Junts. El Govern confia que el partit que dirigeix Ione Belarra acabi acceptant la delegació de competències d'immigració a Catalunya, una de les velles demandes del partit de Carles Puigdemont, de manera que també s'aconsegueixi atreure Junts a la reconstrucció d'una majoria".
""Tenim esperances que pugui passar, però de moment... És obvi que Junts la desitja i Podem ha fet un gest dient que s'hi obriria. S'està parlant ara d'això? No. Esperem poder parlar-ne a curt termini? Sí, és clar, perquè això camina cap al que sempre hem dit: intentar complir els compromisos amb els socis i nosaltres tenim aquest compromís amb Junts", expliquen a la Moncloa".
Paràgrafs després i sota el subtítol "Problemes a Catalunya", l'anàlisi destaca que "en tot aquest context s'ha ficat la doble crisi ferroviària d'Adamuz i Rodalies. L'accident de Còrdova està sent gestionat en primera persona pel ministre Òscar Puente, i a la Moncloa confien que ell sigui el tallafocs que preservi el president de tot desgast: per això la implicació de Sánchez en aquest assumpte s'ha limitat a respondre a dues preguntes a l'esmentada roda de premsa de Brussel·les i en una visita al lloc dels fets l'endemà de la tragèdia. Res més, inclosa la seva absència al funeral al qual sí que van anar els Reis".
"El que realment preocupa a la Moncloa és l'efecte que el caos ferroviari a Catalunya pugui tenir sobre les expectatives electorals del Govern del PSC, sobretot en un moment en què el president, Salvador Illa, es troba de baixa mèdica".
I: "Encara que oficialment la Moncloa entén que aquesta crisi d'infraestructures es tracta fins i tot d'una oportunitat, la veritat és que Catalunya és el principal fortí electoral de Sánchez i crisis d'aquest tipus desgasten les administracions afectades. "És un servei públic i nosaltres estem fermament convençuts que, si el debat són els serveis públics, el ciutadà sap que un Govern progressista és qui es preocupa per això. Els problemes existeixen, però la pregunta és qui vols que te'ls gestioni", diuen a la Moncloa intentant donar-li la volta al desafiament".
De tenor semblant és la peça d'El Nacional que porta aquest titular: "Sánchez intenta recuperar els socis i encarrilar la legislatura en plena crisi ferroviària"
El text és d'Abel Degà, qui després de comentar les incidències ferroviàries assenyala que "Sánchez maquinava discretament gestos per als seus aliats. Podem —un dels socis més espinosos per al PSOE aquesta legislatura i amb qui les relacions estaven desgastades— anunciava dilluns un acord amb el Govern per regularitzar de manera extraordinària mig milió d'immigrants".
"L'endemà el Consell de Ministres aprovava la mesura en forma de reial decret, perquè no necessiti ser convalidada al Congrés. Això estalvia feina bruta a Junts, que no haurà d'esforçar-se ara a votar a favor d'una iniciativa que Podem havia situat com a condició per seure a negociar la delegació d'immigració a la Generalitat, una de les grans exigències dels independentistes en aquest mandat".
"Podem ja s'ha mostrat més que obert a negociar i aprovar ara aquesta delegació. Fonts de la formació morada consultades per ElNacional.cat confien que l'aprovació de la norma serveixi per esgotar l'any i mig de legislatura que li queda a Sánchez, perquè és el que es pot arribar a trigar a materialitzar el desplegament d'aquesta delegació de competències; procés que Junts estaria interessat a monitorar".
"La jugada de Sánchez ha estat la següent: ha fet un pagament a Podem que, segons expliquen a aquest diari fonts de la Moncloa, ha sortit “gratis”, perquè veien aquesta regularització amb bons ulls des del primer moment. Previsiblement, aquest pacte amb els morats servirà per aprovar una delegació de competències que és un gran deute del PSOE amb Junts".
"El president espanyol intenta recuperar una formació amb qui ara mateix les relacions estan trencades. De moment, la portaveu dels juntaires al Congrés, Míriam Nogueras, s'ha mostrat predisposada a retocar el preàmbul de la norma, perquè Podem el trobava racista; però no el seu contingut".
"“L'articulat no es tocarà ni un pèl”, ha advertit en una setmana en què els independentistes han marcat perfil tombant el decret òmnibus del Govern que incloïa una revalorització de les pensions i una moratòria de desnonaments per a famílies vulnerables".
I: "En els últims dies, també s'ha formalitzat un compromís pendent amb Junts. El ministre espanyol i el conseller català d'Afers Exteriors, José Manuel Albares i Jaume Duch, han signat un conveni que formalitza la incorporació del Govern com a membre associat de la UNESCO i de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) de l'ONU".
Donant voltes amb el tema dels immigrants, a El Mundo destaquen que "Junts critica el 'xantatge' de Podem amb la immigració i insisteix en un decret per separat per 'votar a favor' d'apujar les pensions".
Escriu Cristina Rubio: "Junts ha criticat el "xantatge" que al seu parer exerceix Podem amb la immigració -després d'haver pactat amb el Govern la regularització massiva de mig milió de persones i obrir-se a negociar la cessió de competències a Catalunya- i ha reptat el partit morat a aclarir la seva posició".
""Podem ens ha de dir per què ha canviat el seu plantejament. El que no es pot fer és jugar al xantatge i acusar-nos al matí de racistes i a la tarda no sé què", ha llançat el secretari general de la formació, Jordi Turull, en una visita aquest dissabte a Molins de Rei".
""No sabem si el que volen és que Catalunya tingui el mateix autogovern que proposen Vox i el PP; van ser molt durs amb aquest tema", ha afegit Turull sobre els esdeveniments d'aquesta setmana, després del pacte entre Pedro Sánchez i la formació d'Ione Belarra i Irene Montero per regularitzar 500.000 persones d'origen estranger".
"Un dia després de certificar-se aquest acord com a part del pla del Govern per contentar Podem, la secretària política i eurodiputada, Irene Montero, va deixar la porta oberta a negociar el traspàs de competències en immigració a Catalunya. Una possibilitat que el partit ha refredat en les últimes hores i ha fixat per d'aquí a quatre mesos, quan la regularització sigui efectiva".
I: ""Primer papers, que aquesta regularització estigui implementada i després Podem no té cap problema amb les delegacions de competències a les comunitats autònomes", va assegurar la secretària general de Podem, Ione Belarra, sobre les seves intencions, en unes declaracions al Congrés".
Rubio també explica que "la qüestió és capital per a Junts en la seva particular lluita amb Aliança Catalana per abanderar la qüestió de la immigració i amb ERC per aconseguir més cessions del Govern. En aquest context, Turull ha demanat explicacions a Podem pels seus canvis d'opinió i ha matisat que en cap cas negocia amb Sánchez. ."No hi ha negociacions amb el Govern de l'Estat", ha remarcat el neoconvergent després de trencar amb els socialistes ja fa unes setmanes".
Canvi de terç. Notícies econòmiques i socials. A El País informen que "Catalunya va registrar 85 morts per accident laboral el 2025, un 27% més, la pitjor dada des de 2009".
La informació és de Josep Catà Figuls i comença així: "L'any 2025 va ser un any negre als centres de treball de Catalunya. Les dades sobre sinistralitat laboral de l'Observatori del Treball i el Model Productiu, òrgan estadístic dependent de la Generalitat, mostren que al llarg de l'any es van registrar 85 morts en jornada laboral, cosa que implica un increment de la mortalitat laboral del 26,7% respecte a l'any anterior, quan van morir 67 persones".
"Es tracta del pitjor registre en morts laborals des de 2009, quan van morir 107 treballadors. Aquestes xifres són similars a les que hi havia fa 30 anys, quan es va aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. La mortalitat a la feina preocupa, sobretot perquè la majoria dels casos corresponen precisament als accidents que més fàcilment pot evitar la prevenció i la seguretat: els sinistres mortals catalogats com a “traumàtics”, és a dir, caigudes, aixafaments o electrocucions".
"Els sindicats fa temps que reclamen mesures al Govern, que té preparat un pla de xoc anunciat el passat mes de maig. Tanmateix, aquest està bloquejat per la negativa de la patronal catalana de les grans empreses, Foment del Treball".
"La xifra dels 85 morts correspon als accidents en jornada laboral. A aquests cal afegir-hi els accidents anomenats in itinere, és a dir, els que es produeixen en el desplaçament al lloc de treball: en aquest cas hi va haver 24 morts, un 9% més".
I: "A l'estadística de sinistralitat, a més, hi ha una multiplicitat de dades per assenyalar el mateix fenomen, ja que segons quin organisme ho mesura es considera un accident com a laboral o no. Per exemple, les xifres que utilitza Eurostat i l'Organització Internacional del Treball són més grans, i mostren que el 2025 hi va haver a Catalunya 97 accidents mortals en jornada i 28 accidents mortals in itinere, 125 accidents mortals en total (15 més que l'any anterior). La situació a Catalunya és compartida a Espanya, on el Ministeri de Treball ja va avisar que calia estrènyer la vigilància en la prevenció laboral".
A La Vanguardia i arran dels trens destaquen que "La gran majoria dels maquinistes de Rodalies estan de pas i marxen abans de tres anys".
Escriu Carlos Márquez Daniel: “Catalunya s'ha convertit en l'autoescola de maquinistes de tot Espanya”. Així defineix un treballador de Rodalies la situació laboral de Renfe a aquest costat de l'Ebre, amb rotacions constants, molt poca identificació amb el terreny, escassa cultura professional ferroviària i molt poques ganes de treballar on el cost de la vida és més alt, on més pedres es llancen als combois i on més atropellaments mortals es registren, entre altres factors".
"És l'autoescola perquè aquí passa tot el dolent que qualsevol aprenent pot trobar-se a la resta de la xarxa ferroviària, encara que amb molta menys freqüència que a la R4 camí de Manresa, la R1 cap a Mataró, la R2Sud cap a Sant Vicenç de Calders o la R3 en direcció a Vic".
"Així s'explica que més del 80% dels maquinistes que treballen a la xarxa catalana siguin de fora, i que, com a molt, passin aquí dos o tres anys, segons confirmen els sindicats, abans d'aconseguir una nova destinació molt més tranquil·la, sense tants ensurts".
Línies després s'explica que "a Catalunya són multitud els conductors que comparteixen pis. Molts viuen a prop de l'estació de Sants i a L'Hospitalet. La immensa majoria estan de pas i són molt joves, així que per què s'han d'aventurar a buscar una llar que no podran pagar o arrelar en una terra a la qual, diuen els locals, “molts arriben amb un excés de prejudicis”".
"Expliquen els maquinistes catalans consultats per aquest diari que venen pensant que això és un camp de mines. “El procés independentista va crear una imatge distorsionada de Catalunya i en marxar, tots coincideixen que la vida aquí, encara que sigui cara, és estupenda”".
I: "No resulta tan riallera la seva rutina professional, ja que Rodalies concentra el 60% dels atropellaments i enlloc com aquí –perquè la xarxa està com està– els viatgers expressen el seu enuig pels retards, que a vegades canalitzen a través dels maquinistes. Afegiu-hi les cancel·lacions de trens, les avaries a la infraestructura, els grafiters o els llançaments de pedres des de molts ponts que creuen les vies".
1 de febrer, dia mundial dels gossos llebrers. Santoral: Agripà bisbe i màrtir, Brígida d'Irlanda, Cecili de Granada, Raül de Cambray, Pau de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Enric Morse, Viridiana, Trifó màrtir, Sigebert, Sever bisbe de Ravenna, Reginald d'Orleans, Trifó màrtir, Urso i Joan bisbe de Saint-Malo.