Notícies relacionades
Ni petons, ni bon rotllo, ni espectacle. La cosa no està per festes. Ni tan sols per vídeos elaborats amb Intel·ligència Artificial, serveixen en el nou escenari després d'Urda. Tots els partits estan redefinint els seus missatges i els seus objectius perquè només queden 28 dies per a la cita electoral.
El PP se sent fort davant d'un Vox que s'ha tirat al monte i un PSOE que està com un gos flac, ple de puces. Però Sánchez sempre s'aixeca. De moment, no ha entregat el cap de Puente i el ministre està disposat a donar la batalla. Els socialistes saben que les enquestes que surtin aquests dies no seran bones encara que “no mesuraran el vot, mesuraran l'estat d'ànim”.
Les dretes farien bé de ser comedides però l'entusiasme els pot portar a l'error. Sánchez necessita un revulsiu per centrar el debat i l'antisanchisme pot ser un aliat necessari i esperat. Un revulsiu que passa, per exemple, per nacionalitzar els serveis ferroviaris perquè la liberalització s'ha endut moltes vides.
Això podria ser un revulsiu per a l'esquerra i plantejar una pregunta: Qui et defensarà millor? Serà el vot estratègic. Votar contra l'altre.
Mala idea: Tancar línies d'AVE per obres. El ciutadà necessita davant les adversitats certeses i no mals de cap. Cert que el ministre Puente va ser sincer quan va afirmar que el Govern es planteja tancar el trànsit a la línia Barcelona-Madrid d'AVE per efectuar les obres necessàries.
La reflexió pot ser correcta perquè s'escurcen els temps d'execució, però plantejar la hipòtesi en plena precampanya no ha estat bona idea. Si es pren una decisió s'accepta la crítica. Però rebre crítiques sense prendre la decisió és un error de gruix i més en temps convulsos.
Què farà el Front Ampli amb Puente? Dimecres compareix el ministre a la Diputació Permanent. A petició pròpia, sí, però amb la prèvia pressió dels socis. Els de Colau, una mica arraconats a la campanya, han pujat un esglaó la pressió. Ada Colau va demanar de manera expressa la dimissió del ministre de Transports, dos dies després de l'accident.
La petició de la lideressa morada intenta aparèixer més contundent que la d'ERC, Podem o PNB demanant una dimissió que va més enllà de l'exigència de “responsabilitats”. Colau va pecar una mica de provinciana quan va dir que havia “traslladat a la Moncloa” la petició. A qui si no?
Míriam Nogueras ha calcat el discurs de Feijóo. No només demana la dimissió d'Óscar Puente sinó que carrega contra Sánchez afirmant que “qui ha de comparèixer a donar explicacions és el senyor Sánchez".
Nogueras, com Colau, se senten com a farciment d'entrepà i busquen un anhelat protagonisme que els faci recuperar espai a la campanya. Potser Puente els doni un suport, però pot no ser suficient.
Gabriel Rufián s'ha abstingut de demanar la dimissió de Puente i ha tocat una tecla sensible: l'augment dels preus de l'avió davant la crisi ferroviària. “Cal legislar perquè cap empresa pugui fer negoci davant una emergència”, va dir el republicà.
I, certament, no li falta raó. Un missatge que impacta en milers de persones que s'han de desplaçar no per oci, sinó per feina. No ha estat desencertat.
Dana, dos anys. La Dana que va arrasar València va fer el passat 29 dos anys. Carlos Mazón, el màxim responsable, segueix vegetant al Parlament com a diputat amb el suport del PP i de les seves terminals mediàtiques. La licitació d'obres necessàries per tornar a la normalitat és irrisòria.
Les previsions d'inversió en obres hídriques, segons dades de la patronal SEOPAN, eren una mica superiors als 4.900 milions. Només s'ha licitat un 3%. El clavegueram segueix sent víctima del fang. Les obres han començat ara, dos anys després, a Catarroja o Paiporta, amb un pressupost d'uns 160 milions. Les obres duraran quatre anys. Tot començarà a ser normal el 2030. Tard, molt tard.
Míriam González, un outsider en fora de joc? Democràcia 21 ha entrat en campanya. Només es presenta a Madrid i Barcelona. Ho fa perquè té finançament que prové de Ciutadans provinent de subvencions públiques que o es gasten o es tornen.
L'actual cúpula del partit zombi Ciutadans ha impulsat la candidatura de González per recuperar l'espai perdut de centre liberal. Ho té difícil en temps de polarització irreductible, però la seva presentació farà perdre vots al Partit Popular cosa que no veuen bé alguns fundadors del partit i el mateix Albert Rivera. De moment, segueix en la cursa tot i les crítiques.
