Óscar Puente, un ministre sense credibilitat i nova convocatòria dels “salvatges urbans”
Un accident que canvia una campanya. Aquest dolorós incident, encara que tingui una responsabilitat humana, amaga una mala situació a la xarxa ferroviària per mala gestió i pot ser la tomba del PSOE i del Govern. La campanya ha canviat des de dimecres.
Les paraules de Sánchez sonen a epitafi: “No és assumible per a un país com Espanya dos accidents d’alta velocitat en menys d’un any”. El ministre de Transports, Óscar Puente, qualifica de “veritablement inversemblant” i considera “inexplicable” que el centre de control ordenés reprendre la marxa després de la fallada d’un sistema de seguretat.
El problema és que hi va haver una enèsima fallada i, certament, no són assumibles dos accidents en deu mesos. La remuntada socialista era possible. L’accident la posa en qüestió. És un abans i un després.
17 minuts. Com és possible que tres controladors no veiessin que hi havia un tren aturat, una llum vermella que paralitzava l’AVE i que li donessin l’ordre de sortir amb normalitat? I per postres, no van veure que s’aproximava a tota velocitat a un tren aturat? Va fallar el sistema tecnològic de seguretat, però l’humà encara més. Ara el Govern ha d’actuar. La liberalització no ha funcionat. No l’han feta ni França ni Itàlia. El president hauria de comunicar a la Unió Europea que nacionalitza el servei perquè la liberalització ha costat vides.
Un ministre que és un llast. Óscar Puente és un ministre sense credibilitat. Diuen que com que l’accident és causa d’un error humà, el ministre no ha de dimitir perquè no es relaciona amb la gestió. Tanmateix, la seva presència pot llastrar encara més una campanya del PSOE que s’ha posat més difícil.
José Zaragoza i Alejandro Fernández s’han enfrontat a X. Zaragoza va atacar el líder del PP afirmant una obvietat. Que el 29-N haurà de votar a la seva circumscripció, Tarragona, a Vox per al Senat perquè els populars renuncien a presentar candidats, amb l’argument peregrí que allà mai han aconseguit un acta de senador. Fernández va contestar ràpidament a l’envestida dient que abans que votar a Zaragoza —el PSC— votaria al Partit del Cànnabis. Res a dir, sobre gustos no hi ha res escrit. Segur que no votarà al partit cannàbic, però sí que ho farà per Vox. Curiós.
‘A Punt’ i la censura. La televisió pública valenciana havia citat Unai Sordo per fer una entrevista al secretari general de CCOO per parlar de la vaga general. Unai Sordo va arribar a les instal·lacions de la televisió, on li van comunicar que l’entrevista havia estat suspesa. “Això es diu censura”, va dir Sordo davant les portes de la TV valenciana. Sens dubte, un mal model a seguir. I si no és censura, sí que és censurable.
Green Patio. El dia 31 hi ha noves convocatòries per als “salvatges urbans” a Barcelona.
A Madrid, els qui convoquen l’han desconvocada. Almenys, això sembla. Al centre de Barcelona hi haurà un ampli desplegament de Mossos i molta expectació.
Gabriel Rufián s’ho anava a perdre. Tenia previst un míting a Madrid amb Irene Montero al Green Patio, però s’ha suspès. La convocatòria es va fer amb cartells com tota la vida, enganxats a parets i marquesines. A la cartelleria predominen el vermell i el morat amb un Rufián amb corbata darrere de Montero. Són la parella —política— de moda. A La Revuelta van aconseguir un 21,7% d’audiència, lluny de Pedro Sánchez, però endossant-li 10 punts d’avantatge a Pablo Motos a Antena3. Veurem com afronten el canvi de guió de la campanya.
José Ángel Regatero. A la majoria de vostès aquest nom no els sona de res. Als periodistes, de molt. És el director de Comunicació de la Junta de Castella-la Manxa. És l’ombra de García Page i un gran professional. Ho és en el dia a dia, però es creix en les desgràcies. Va estar de 10 a la DANA i ha estat de 10 en el tràgic accident ferroviari, donant informació veraç i puntual.
Sempre contesta, sempre dona informació per facilitar la feina als periodistes. Regatero va començar amb Bono, va assumir responsabilitats amb José María Barreda i amb Page va assolir el màxim nivell de responsabilitat. No ho dubteu, en la imatge del seu president, a Castella-la Manxa i a Madrid, Regatero hi té molt a veure.
Llei dels Nets. El Govern lliura al Suprem un llistat de 163.355 nets d’exiliats complint així el termini atorgat per l’Alt Tribunal, que ara haurà d’estudiar si aquestes persones poden o no votar a les eleccions generals. Ara, el Suprem haurà de decidir si aquestes persones, espanyols amb nacionalitat, poden votar el 29-N. I només queden 30 dies perquè sàpiguen si poden exercir el seu vot com a espanyols o són apàtrides electorals.
