Sánchez confia a recuperar el suport de Junts quan Puigdemont torni a Espanya
La sentència del TJUE a favor de l'amnistia està cridada a facilitar el retorn de l'expresident del Govern pels volts d'octubre
Moncloa està necessitada d'acostar posicions amb els postconvergents pel nou finançament i els pressupostos generals
Contingut relacionat: El TJUE avala la llei d'amnistia i allana la tornada de Puigdemont
Notícies relacionades
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a favor de la llei d'amnistia no només ha deixat satisfet l'independentisme.
Amb la seva habitual perspicàcia estratègica, el president del Govern, Pedro Sánchez, també creu veure-hi una finestra d'oportunitat per recuperar el suport de Junts, perdut a mitja legislatura, quan l'expresident de la Generalitat i líder del partit, Carles Puigdemont, torni a Barcelona, cosa que les parts calculen que passarà a l'octubre.
Tot i que la sentència de la justícia europea no és executiva sinó interpretativa, el pronunciament és prou clar, creuen tots ells, perquè el Tribunal Suprem, que és qui ha posat més traves a l'aplicació de la llei aprovada el 2024, decideixi finalment acatar la voluntat del legislador, que no era altra que oblidar tots els pecats secessionistes.
Complex del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
Tardor calenta
No serà immediat, però quan el Tribunal Constitucional resolgui els respectius recursos d'empara i, presumiblement, cridi el Suprem a fer efectiva l'amnistia, consideren que aquest, tot i que continuarà tenint capacitat per ajornar-ho amb noves qüestions prejudicials, no tindrà cap incentiu i acabarà cedint.
El fet que Alberto Núñez Feijóo, líder del PP i favorit a totes les enquestes com a relleu de Sánchez, vulgui trobar-se el tema resolt abans d'arribar a la Moncloa, és un altre al·licient perquè fins i tot els més escèptics, començant pel mateix Puigdemont, ja estiguin fent plans de cara a una tardor calenta.
Última bala
És aquí on el president del Govern considera que té una última bala per esgotar la legislatura, capitalitzant el resultat d'una amnistia sense la qual l'expresident hagués seguit molts anys a l'estranger i sent el primer, com va passar aquest dijous després de la sentència del TJUE, en alegrar-se que, finalment, Puigdemont pugui tornar.
Fonts properes al líder socialista asseguren que Sánchez no tindrà cap inconvenient a rebre el líder de Junts a Barcelona en el que seria la seva primera trobada després del procés, ja que la investidura que els postconvergents van donar suport el 2023 la van negociar a l'estranger, on el president mai ha volgut reunir-se amb ell, i a través de tercers.
Curiosament, els dos principals interlocutors del Govern amb l'expresident van ser Santos Cerdán, primer, i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, després.
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, pronuncia un mensaje institucional tras el fallo del TJUE sobre la amnistía](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558612.jpg?p=w:320\/h:240&h=Zn7c2G4y"])
Junts, amb PP i Vox
Ha estat el ministre Félix Bolaños qui, després de la ruptura exhibida la passada tardor a Perpinyà motivada, segons Junts, per incomplir la majoria dels acords signats a Brussel·les, ha intentat, sense gaire èxit, refer ponts amb els postconvergents. Aquests, des de llavors, s'han anat sumant progressivament al bloc que formen PP i Vox.
Hi ha hagut, de fet, molta pressió perquè els de Puigdemont donessin suport a una moció de censura, especialment cada cop que esclatava un cas de corrupció o un judici o sentència a l'entorn socialista omplia l'agenda de la setmana; tot i que mai ha traspassat el terreny de l'especulació.
Deures després de l'estiu
En aquest context, Sánchez, que rebutja completament avançar les eleccions, almenys abans del 2027, creu poder reconduir la relació quan Puigdemont torni. Primer, amb la foto, i després, amb propostes, ja que el Govern té dues principals carpetes damunt la taula per resoldre després de les vacances d'estiu.
La primera d'elles és el nou finançament, que requereix els seus set escons per, com tot en la present legislatura, sumar una majoria suficient al Congrés.
![Pedro Sánchez, en el Cercle d'Economia el 3 de junio de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/550849.jpg?p=w:320\/h:240&h=YO-Py8YX"])
També pendents des de la Generalitat
Es tracta d'una proposta que neix del Palau de la Generalitat a conseqüència de l'acord entre PSC i ERC per la investidura de Salvador Illa, i que posteriorment va ser renegociat entre els republicans, el Govern i el Govern central --no sense constants estira-i-arronses amb l'aleshores ministra d'Hisenda María Jesús Montero-- fins a consensuar una proposta satisfactòria.
No és el model que hagués somiat ERC, ni el que els socialistes acceptarien genuïnament, però mobilitza més recursos per a totes les comunitats autònomes en general --i fins a 4.700 milions d'euros per a la Generalitat, en particular-- i se situa com un avenç rellevant respecte a una qüestió que fa molts anys que està encallada.
Cap autonomia excepte Catalunya s'ha manifestat a favor, tot i que cal recordar que la majoria d'elles estan en mans del PP i que Feijóo es nega que la reforma del finançament, tot i que reconeix que el sistema actual ha quedat obsolet, es dissenyi des de Catalunya, ja que molts ho continuen veient com una maniobra egoista de la Generalitat.
La façana del Palau de la Generalitat
Parapetats en el 'no'
Junts, per la seva banda, critica que aquest model ni amplia la gestió dels impostos, ni blinda el principi d'ordinalitat, ni garanteix la recaptació íntegra de l'IRPF, per la qual cosa ja ha dit que no té cap al·licient per donar-hi suport quan la seva proposta, "fins que no s'aconsegueixi la independència", passa per un concert econòmic com el basc o el navarrès.
Tant Sánchez com el Govern de Salvador Illa, en aquesta línia, veuen marge per negociar, i aquest podria ser un dels punts on començar a tornar a posar-se d'acord.
![El 'conseller' Albert Dalmau atiende a Crónica Global en su despacho del Parlament (parte uno)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557978.avif?p=w:320\/h:240&h=AyiK_mvv"])
Els pressupostos, també a la corda fluixa
Així mateix, tot i que en els tres primers anys de legislatura no han presentat cap projecte de pressupostos al Congrés, en una de les seves últimes visites a Barcelona Sánchez va anunciar els seus plans de fer-ho de cara al 2027, calculant que perquè puguin entrar en vigor al gener, hauran d'aprovar-se entre novembre i desembre d'aquest mateix any.
És un altre full en blanc amb el qual el Govern podria intentar seduir Junts, incorporant recursos per a Catalunya i assegurant, mitjançant el ja pactat consorci d'inversions, que el que quedi pressupostat s'executarà, al contrari del que ha passat en reiterades ocasions en casos similars.
De moment, són dos motius pels quals ambdós podrien intentar entendre's. Tot això mentre continuen pendents de desencallar-se acords com l'oficialitat del català a Europa, que no depèn del Govern, o el traspàs de les competències en immigració, que va caure pels vots en contra de Podemos al Congrés dels Diputats.
La portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, intervé durant una sessió plenària al Congrés dels Diputats Europa Press
Els neoconvergents, necessitats
Junts, en qualsevol cas, té la seva pròpia agenda, molt més marcada pel que passa a Catalunya que no pas pel canvi de Govern que, hi hagi pressupostos o no, pugui haver-hi a Espanya al llarg del pròxim curs.
Entre les necessitats més immediates del partit postconvergent, hi ha la de capgirar les enquestes que asseguren que Aliança Catalana els escombrarà a les pròximes eleccions catalanes.
![unnamed.webp](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/557548.jpg?p=w:320\/h:240&h=qBuD4TZk"])
El 'revulsiu' Puigdemont
I confien, ja que no tenen gaire altra opció, que Puigdemont sigui, en aquest sentit, un revulsiu electoral, també de cara a les municipals que se celebraran el proper mes de maig i per a les quals Junts no para de col·leccionar revessos.
Des d'unes primàries a Barcelona que es van acabar saldant amb un candidat que la direcció del partit volia evitar, gairebé a qualsevol preu, fins a la recent sortida exprés del govern municipal de Girona per intentar desmarcar-se del llegat que deixarà el cupaire Lluc Salellas.
Són qüestions de menor calat, però que marcaran el futur de Junts com a partit, molt més que si finalment cedeix i aprova els pressupostos, cosa que, d'altra banda, permetria a Sánchez esgotar la legislatura fins al final, amb eleccions, de nou, al juliol. I fins i tot més que si dona suport a un sistema de finançament que no és realment el que ells haurien dissenyat en solitari.
![Gemma Geis (Junts), Lluc Salellas (Guanyem) y Beatriz Esporrín (PSC), con la ciudad de Girona de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558550.jpg?p=w:320\/h:240&h=kbNzDv4v"])
Expectació al Parlament
També, davant setmanes de silenci --el seu compte de X, mitjà de comunicació habitual de l'expresident, està últimament deserta--, molts esperen veure amb quin pla tornarà, quan torni. Especialment al Parlament, on el seu grup encara li reserva l'escó de cap de l'oposició amb un llaç groc.
Al Govern hi trobarà un aliat si la seva actitud és constructiva, especialment perquè Illa vol assegurar-se un aliat en cas que torni a guanyar les eleccions, com sembla clar que passarà, però no aconsegueixi sumar amb l'actual bloc progressista que formen els socialistes juntament amb ERC i els Comuns.
A diferència de la necessitat imperant del PSOE a la capital, a la ciutat comtal la història va per altres camins. L'escassa influència de Junts a la legislatura catalana manté el grup que lidera Mònica Sales en la indiferència, resignant-se al paper d'espectador davant la solidesa del bloc d'investidura, que ha aconseguit fins i tot dotar Catalunya dels primers pressupostos en tres anys.
![El presidente del Parlament de Cataluña, Josep Rull, durante un pleno en el Parlament de Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558706.jpg?p=w:320\/h:240&h=o60INUHy"])
'Socioconvergència'
A Catalunya, la qüestió de l'amnistia es manté més en el camp de la retòrica, sense que s'albiri cap efecte immediat de la tornada de Puigdemont. Amb els comptes a la butxaca, Illa esgotarà la legislatura fins a l'últim dia de la mà dels seus socis, sense més ensurts que els que puguin venir des de Madrid, com una eventual derrota en la votació per la reforma del finançament.
Això farà que el retorn de l'exiliat travessant les portes del Parlament es redueixi a un nou show, amb l'única incògnita per resoldre de si es resignarà a assumir el paper de cap de l'oposició d'Illa malgrat la seva condició d'expresident de la Generalitat.
El 'president' de la Generalitat, Salvador Illa, amb l'escó buit de Carles Puigdemont al darrere, al Parlament
No obstant això, Puigdemont manté encisat l'empresariat català, amb Foment del Treball com a principal aliat. La patronal catalana recela de la influència dels Comuns al Govern, especialment en les polítiques d'habitatge. A més, l'organització que presideix Josep Sánchez Llibre continua sense comprar el nou finançament, en part per mantenir-se alineats amb els neoconvergents.
És en aquest context en què la tornada de l'expresident des de Brussel·les i la normalització de les relacions, ja in situ, podria facilitar l'encaix d'ambdues sensibilitats, apropant així la socioconvergència que tant s'anhela als fòrums empresarials i calmant encara més els ànims. Això haurà de ser, tanmateix, en pròximes legislatures.
