Fotomontaje de las viviendas de la calle Lancaster con los logos de BCN Housing y BeCorp
Business

La promotora Corp, a judici per un escàndol immobiliari als pisos més luxosos del Raval

Un inversor estranger, esquitxat per un complex traspàs d'actius entre dues empreses que compartien directius i accionistes

L'opaca venda per 12 euros d'un subsòl acaba als jutjats i deixa desenes de veïns sense accés a piscina, gimnàs i pàrquing

Contingut relacionat: Els Mossos investiguen un frau en petroli que atrapa grans famílies de la burgesia catalana

Llegir en Català
Publicada

Un inversor estranger que va comprar un edifici al Raval per rehabilitar-lo i vendre els habitatges ha demandat Corpedificacions (BeCorp) i BCN Housing Place davant els Jutjats de Primera Instància de Barcelona.

El demandant és propietari dels números 16 i 18 del carrer Lancaster, al costat de la Rambla de Barcelona, i demana que s'anul·li la venda de la seva part del subsòl d'aquests edificis, que va signar el desembre de 2020 per 12 euros. Un preu “simbòlic” que només va acceptar perquè, en un contracte privat, constés que els propietaris i llogaters dels seus edificis poguessin utilitzar la piscina, el gimnàs i l'aparcament que BeCorp havia de construir a la finca.

Aquest compromís, però, no es va recollir al Registre de la Propietat, i després BeCorp va vendre l'espai a la societat BCN Housing. Aquesta nova empresa, que comparteix accionistes i consellers amb la primera, ara es nega a respectar el pacte, perquè al·lega que és un tercer aliè a aquest contracte, i no deixa als llogaters de l'inversor accedir a les promeses zones comunes.

L'advocat del demandant, Sergio Villanova, del despatx Int Law, sosté que el litigi gira entorn de si BCN Housing coneixia aquest pacte. La demanda considera que sí, perquè les dues empreses compartien directius i accionistes en el moment de la polèmica transacció.

Els fets

Amb tot això, el relat dels fets és el següent: BeCorp era titular del 47,46% del subsòl de 2.199 metres quadrats d'aquest bloc, després de comprar participacions a altres propietaris de la zona. El seu pla, juntament amb la societat Faceras, S.L., era construir un aparcament i unes zones comunes amb piscina, gimnàs, jardí, coworking i vestíbul, amb l'objectiu d'augmentar el valor del conjunt.

L'inversor es va interessar per participar en el projecte, perquè l'accés a aquestes instal·lacions revaloritzaria els seus habitatges. Segons la demanda, a principis de 2020 les dues empreses van acordar un intercanvi, mitjançant el qual ell cedia els seus drets i obligacions per construir el complex esmentat.

A canvi, els propietaris i llogaters tindrien dret permanent a utilitzar les zones comunes i a llogar amb preferència fins a quatre places d'aparcament. A més, pagaria 77.907,75 euros per finançar part de les obres i una quota de manteniment.

Render de l'interior dels habitatges del carrer Lancaster

Render de l'interior dels habitatges del carrer Lancaster

Quan s'afininaven els termes, la direcció jurídica de BeCorp va proposar, per consell dels seus assessors fiscals, dividir l'acord en dos documents. En un, una escriptura pública, l'inversor venia la seva part del subsòl a BeCorp per 12,10 euros; i en l'altre, un contracte privat, es recollia la cessió de l'ús de les zones comunes i els pagaments a càrrec de l'inversor.

Després de la signatura, l'inversor va demanar de forma insistent informació sobre l'avanç de les obres i instruccions per abonar el primer pagament, fixat en el contracte privat per finançar les zones comunes.

BeCorp va ignorar aquestes peticions mentre negociava d'amagat la revenda del projecte a BCN Housing, una operació que es va tancar en secret el gener de 2022.

Contracte incomplert

Durant un any i mig, el demandant no va rebre resposta del seu interlocutor a BeCorp, Pau Castro Sáez. Quan finalment va aconseguir contactar amb l'empresa, aquesta li va comunicar que ja no era propietària dels baixos del carrer Lancaster. El 31 de gener de 2022 havia venut la seva participació en el projecte a la societat BCN Housing Place.

Quan l'inversor va reclamar el seu accés a les promeses zones comunes, la nova societat va respondre per burofax que no compliria el contracte i va al·legar ser un tercer aliè a ell.

El fet és que l'escriptura pública dels esmentats 12 euros consta al Registre de la Propietat, mentre que el contracte privat del dret a ús del subsòl per part de propietaris i llogaters no hi constava.

L'article 34 de la Llei Hipotecària protegeix qui compra fiant-se del que diu el Registre, sempre que actuï de bona fe. La demanda sosté que BCN Housing no pot acollir-se a aquesta protecció perquè coneixia l'acord.

Els mateixos accionistes i directius

Aquest és un dels punts més delicats del cas. Segons la demanda, dos directius anomenats Pedro Molina Porras i Pau Castro Sáez ocupaven càrrecs alhora a BeCorp i a BCN Housing quan es va signar la compravenda, el desembre de 2020, i quan es va fer la revenda, el gener de 2022. A més, Francisco Magret Llorens va signar contractes com a administrador únic de BeCorp després d'haver estat administrador i conseller de BCN Housing.

Castro Sáez, l'interlocutor de l'inversor, va ser nomenat president de BCN Housing el dia abans de cessar a BeCorp. Aquesta data coincideix amb la venda del projecte.

Render dels habitatges del carrer Lancaster

Render dels habitatges del carrer Lancaster

Les memòries anuals de BCN Housing atribueixen el 66% del capital a Scranton Enterprises B.V. i el 34% restant a BeCorp. Segons la documentació aportada al procediment, BCN Housing havia concedit a més a BeCorp, a l'octubre de 2019, un préstec hipotecari de 406.830,45 euros sobre la finca esmentada.

Amb aquestes dades, l'inversor sosté que BCN Housing coneixia el contracte privat i que hi va haver un pla per quedar-se amb la seva quota del subsòl i no complir després el dret d'ús.

Els 12 euros també generen fricció en la causa. Mentre que Corp i BCN Housing asseguren que l'inversor venia per alliberar-se dels costos del projecte de reparcel·lació, la demanda ho desmenteix: ja havia pagat 307.000 euros d'aquests costos i li en quedaven uns 108.000.

La demanda demana una acció de nul·litat radical de l'escriptura per causa falsa i per dol greu; i exigeix que es retorni el subsòl a l'inversor o, si no és possible, es pagui pel seu valor i els seus fruits.

El lletrat xifra en més d'un milió d'euros el perjudici per al seu client, que havia compromès la venda d'habitatges amb arras ja pagades.

El judici està previst per al gener, a l'espera que se citi un testimoni resident a Miami.