L'agència DBRS confirma l'alta qualificació creditícia de la Generalitat i millora la perspectiva a "positiva"
Destaca la millora estructural de les finances de l'Administració catalana i la resiliència econòmica i laboral del territori
També l'estabilitat institucional sota la presidència de Salvador Illa, tot i que lamenta que el 29N complica la condonació del FLA
Més informació: La Generalitat recorre al deute bancari 14 anys després
Notícies relacionades
L'agència internacional de qualificació creditícia Morningstar DBRS ha revisat a l'alça la perspectiva (tendència) de la Generalitat de Catalunya, passant d'"estable" a "positiva", alhora que ha confirmat les seves qualificacions d'emissor a llarg i curt termini en BBB (alta) i R-2 (alta), respectivament.
La qualitat creditícia de la regió segueix una trajectòria ascendent gràcies al seu comportament fiscal i a un creixement econòmic resilient que aconsegueix compensar les pressions sobre la despesa derivades dels nous pressupostos autonòmics, destaca l'entitat en un informe consultat per aquest mitjà.
Estabilitat institucional
A més de reconèixer el dinamisme econòmic del territori i una millora en la gestió dels ingressos i les despeses a càrrec del Departament d'Economia, comandat per la consellera Alícia Romero, l'agència també assenyala la contribució de la millora de les relacions entre la Generalitat, presidida per Salvador Illa, i el Govern de Pedro Sánchez.
Aquestes s'han enfortit de manera lenta però constant en els darrers anys, cosa que fa preveure una contínua normalització del clima polític, tot i assumir que la qüestió independentista continuarà sent un tema estructural a mitjà i llarg termini.
La façana del Palau de la Generalitat
Millora d'ingressos i consolidació fiscal
Segons el document, publicat en les darreres hores, la solvència de la regió s'ha vist reforçada per un robust creixement dels ingressos operatius, que s'han incrementat un 37,2% en els darrers cinc anys.
Aquest impuls, combinat amb polítiques de contenció de la despesa, ha permès a Catalunya generar un superàvit operatiu equivalent a l'1,6% dels seus ingressos operatius el 2025, davant de l'1% registrat el 2024, revertint més d'una dècada de dèficits operatius continuats.
Tot i que el dèficit de finançament general es va ampliar lleugerament el 2025 fins al 2,7% dels ingressos operatius —principalment a causa de la finalització de la injecció d'ingressos de capital procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència europeu—, DBRS confia que aquest indicador es mantingui per sota del 5,0% durant els propers tres anys.
Reducció del dèficit
El principal repte a curt termini per a la consolidació fiscal prové de l'aprovació dels pressupostos del 2026, els primers validats després de tres anys operant amb pròrrogues dels comptes del 2023.
Aquest pressupost expansiu incrementa els recursos en 9.000 milions d'euros (un 22% més), amb fortes injeccions en sanitat (2.400 milions), educació (1.600 milions) i dependència (gairebé 1.000 milions), a més d'un augment de 4.000 milions en inversió pública per compensar la fi dels fons Next Generation de la UE.
Malgrat aquest augment de la despesa, l'agència considera que la millora fiscal prèvia proporciona marge de maniobra, i avala el compromís del Govern amb la reducció del dèficit, i dona suport a l'objectiu fixat per al període 2026-2028 de limitar el dèficit al 0,1% del PIB anual.
Port de Barcelona
Alta càrrega de deute i mercat laboral
El nivell d'endeutament continua sent un dels punts febles, tot i que la ràtio de deute sobre ingressos operatius es va reduir del 205% el 2024 al 200% el 2025 gràcies al creixement de la recaptació.
En termes absoluts, la persistència dels dèficits de finançament ha fet que el deute ajustat augmenti lleugerament fins als 95.700 milions d'euros el juny de 2026.
Per a aquest exercici, Catalunya afronta unes necessitats de finançament d'uns 8.500 milions d'euros per amortitzar deute, una xifra notablement inferior a la mitjana anual de 10.900 milions registrada entre el 2019 i el 2022.
Alícia Romero, consellera d'Economia de la Generalitat Europa Press Barcelona
El 29N complica la condonació del deute
La gran majoria d'aquests venciments (7.900 milions) es cobriran mitjançant els mecanismes de finançament de l'Estat, cosa que atenua de manera dràstica els riscos de refinançament de la Generalitat. En paral·lel, el cost dels interessos ha repuntat fins a representar el 3,3% dels ingressos operatius el 2025.
L'informe assenyala que les finances regionals podrien millorar substancialment si s'aprova la condonació del deute autonòmic plantejada pel Govern central.
Tanmateix, DBRS adverteix de l'evidència: que el recent anunci d'eleccions generals anticipades per al 29 de novembre ha rebaixat les probabilitats que aquest mecanisme d'alleujament es materialitzi a curt termini, ja que s'ha d'aprovar en un Congrés dels Diputats avui dissolt i pendent dels resultats de les urnes.
Dinamisme econòmic
Finalment, en el pla macroeconòmic, l'agència avala el dinamisme de l'economia catalana, que va créixer un 2,5% el 2025 i preveu mantenir aquest ritme el 2026, impulsada pel consum privat, la solidesa del turisme i, molt especialment, per la fortalesa del seu mercat laboral.
El segon trimestre de 2026, l'ocupació va assolir un rècord proper als 4 milions de treballadors i la taxa d'atur autonòmica es va reduir al 7,9%, situant-se dos punts per sota de la mitjana nacional (9,9%).
