L'acostament Junts-PP arriba al Parlament de la mà del sector immobiliari
Tots dos partits porten la prohibició de compra especulativa d'habitatge al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que impedeix la seva aprovació al ple d'aquest dimecres
Els seus arguments coincideixen amb els del sector, en guerra contra PSC i Comuns per "generar inseguretat jurídica sense abordar el problema de l'habitatge"
Contingut relacionat: Feijóo se sent president en un Cercle d'Economia que encara desconfia d'ell
L'acostament entre Junts i PP al Congrés dels Diputats, on la ruptura entre els de Carles Puigdemont i el Govern els ha permès negociar lleis i mocions i tombar propostes de l'Executiu de Pedro Sánchez de la mà de Vox, s'ha fet evident també aquesta setmana al Parlament, on tots dos s'han aliat per dilatar la prohibició de la compra especulativa d'habitatge.
Salvador Vergés i Lorena Roldán, portaveus dels postconvergents i els populars respectivament, van anunciar ahir que les seves formacions portaran la llei impulsada pels Comuns al Consell de Garanties Estatutàries del Parlament, que disposa de fins a un mes per pronunciar-se sobre la seva constitucionalitat.
L'informe del Consell no és vinculant, però sí que té la capacitat de paralitzar, de facto, el recorregut d'una de les reformes més rellevants per a la majoria progressista de la Cambra, amb la qual el Govern busca combatre la crisi habitacional "per tots els mitjans". La proposta, que havia de tirar endavant en l'últim ple del període de sessions després de tramitar-se per lectura única, haurà d'esperar, amb tota probabilitat, fins a octubre.
El sector immobiliari, al darrere
Aquesta pretesa reforma, que forma part de l'acord pels pressupostos entre les forces progressistes, no compta amb l'aval del sector immobiliari, que la considera ineficaç per abordar el problema de fons de l'accés a l'habitatge i un atac a un dret fonamental com la propietat privada, segons van assenyalar Junts, PP i també Vox, que no porta la llei al CGE perquè diu no reconèixer la legitimitat de l'ens.
El sector, en aquesta línia, lamenta que la llei impedeixi als particulars comprar una tercera residència en municipis tensionats, així com l'obligació de destinar els habitatges heretats al lloguer si no es venen o s'utilitzen com a residència habitual.
Els grans tenidors, aquells que posseeixin més de cinc immobles, no podrien comprar habitatges per "especular" en aquestes zones, sinó adquirir edificis sencers per destinar-los íntegrament a lloguer residencial a preu topat. Com a persones físiques, només podrien comprar per viure-hi, extrem que haurien d'acreditar mitjançant declaració responsable davant notari i empadronament en 12 mesos.
Junts, per la seva banda, més enllà d'al·legar aquesta vulneració del dret de propietat, ha lamentat que la llei dels Comuns envaeix les competències municipals en traslladar als ajuntaments la responsabilitat d'aplicar-la.
Salvador Vergés, diputat de Junts al Parlament
David Cid, portaveu dels Comuns, ha anat més enllà acusant directament Junts d'actuar per encàrrec del sector immobiliari: "La patronal mana i Junts executa", sosté. I afegeix que "a Junts no li preocupa si la gent vol o no pagar el lloguer, o si es pot comprar o no un pis. Li preocupa que la gent pugui continuar acumulant més pisos per fer negoci".
El sector, en 'guerra' contra PSC i Comuns
Per al sector immobiliari, aquest darrer moviment és la culminació d'un "populisme antieconòmic" que s'ha instal·lat al Parlament, impulsat pels Comuns i la CUP i assumit com a propi per part de PSC i ERC.
Des de fa un lustre, els enfrontaments entre Govern i el sector immobiliari han estat constants. Alguns dels estira-i-arronses han arribat per declarar Catalunya zona d'habitatge tensionada, rebaixar el llindar de gran tenidor a cinc immobles o posar un topall de preu als nous contractes, mesures que el sector titlla d'"ineficaces i populistes", sense que hagin tingut un efecte real en augmentar l'oferta o reduir el preu dels pisos.
La patronal ho veu "inconstitucional"
En aquesta ocasió, la patronal Som Habitatge ha estat la primera a moure fitxa, presentant un informe jurídic que sosté que la norma és inconstitucional. Segons l'informe, que signen el catedràtic de dret civil de la URV Sergio Nasarre Aznar i el professor de la mateixa universitat Héctor Simón Moreno, la llei vulnera el dret a la propietat i la llibertat d'empresa.
A més, els autors apel·len al marc comunitari, que exigeix un just equilibri entre la propietat privada i la intervenció en interès públic. I alerten que la prohibició generaria grans diferències territorials entre municipis limítrofs i una discriminació indirecta envers ciutadans no espanyols.
La presidenta de 'Som Habitatge. Unió de propietaris de Catalunya', Núria Garrido
Hi hauria un últim problema: el competencial. El legislador català no tindria competències per tramitar aquestes iniciatives, ja que una norma que prohibeix i condiciona l'ús de l'habitatge a través de lleis d'urbanisme desborda l'àmbit i la capacitat autonòmica.
A preguntes d'aquest mitjà, el reputat notari i professor Javier Serrano Copete situa la norma "en consonància amb la política legislativa dels últims temps", una finalitat "bonista" que, però, "vol dinamitar el dret de propietat sense cap garantia". Al seu parer, es tracta d'una reforma "inconstitucional perquè, per començar, no competeix al Parlament", i a més a més "soscava la competència bàsica de la igualtat".
Segons explica, aquest tipus de normes "entorpeixen més les transmissions" sense que es tradueixin "en cap baixada del preu", i generen "inseguretat jurídica sense aportar cap solució".
Inseguretat jurídica
Des de l'àmbit empresarial, Mercedes Blanco, vocal del Consell Assessor de l'Habitatge, membre de la Comissió d'Habitatge de la Cambra de Comerç i CEO de Veïns Feliços, posa l'accent en l'efecte de la norma sobre la inversió.
"El mercat necessita seguretat perquè propietaris, compradors i inversors prenguin decisions a llarg termini. Cada nova restricció genera més dubtes sobre les regles del joc, i això acaba endarrerint operacions i inversió, just quan Catalunya necessita atreure capital per augmentar el parc residencial".
Blanco reclama un debat més ampli abans d'aprovar una reforma amb capacitat per alterar el funcionament del mercat residencial durant els propers anys, i afegeix que "l'habitatge necessita estabilitat normativa i consens, no reformes accelerades que puguin acabar generant litigis i inseguretat".
![Pancartas colocadas en los balcones de la llamada Casa Orsola de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/467419.jpg?p=w:320\/h:240&h=IbgyyhfF"])
Carles Ribes, CEO i fundador de The Barrio, és més diplomàtic, i admet que qualsevol pràctica purament especulativa pot dificultar l'accés a l'habitatge. Ara bé, adverteix que "és un error pensar que la situació actual pot explicar-se únicament per l'especulació, o que limitar determinades operacions de compra resoldrà el problema".
Per a Ribes, l'arrel del problema és que Catalunya "continua arrossegant un important desequilibri estructural entre l'oferta disponible i la demanda existent. Mentre es continuïn construint menys habitatges dels que necessita la població, la pressió sobre els preus seguirà present".
De fet, sosté que "la pròpia especulació tendeix a intensificar-se precisament en mercats on existeix escassetat d'oferta, per la qual cosa abordar únicament els seus efectes sense actuar sobre la causa difícilment permetrà corregir el problema de fons".
Imatge aèria de l'Eixample de Barcelona
Tots els experts immobiliaris coincideixen que el camí legislatiu serà lent, però la norma no tirarà endavant. Ja hi ha precedents. L'últim d'ells, que el Tribunal Constitucional ja ha admès a tràmit un recurs del PP contra la llei que regula el topall als lloguers de temporada i d'habitacions.
Per la seva banda, un comitè d'experts d'Illa sí que ha avalat la constitucionalitat de la mesura, en considerar que la Generalitat té marge legal per condicionar l'adquisició d'habitatge per raons d'interès general si es compleixen criteris de proporcionalitat, temporalitat i focalització territorial.
