L’exconsellera de Junts Lourdes Ciuró ‘vampiritza’ el Col·legi d’Administradors de Finques
La bregada política, militant de Junts per Catalunya, enterboleix el lideratge del president Lorenzo Viñas i desperta recels a la institució pel seu excés de protagonisme
La seva retribució és la més alta que ha percebut mai un assessor en la història del Col·legi
Contingut relacionat: Les eleccions dels agents immobiliaris de Catalunya s’enverinen
Qui mana al Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL)? El seu president, Lorenzo Viñas, ocupa el càrrec des de desembre de 2022. Però entre els socis col·legiats es sospita que qui marca el pas institucional és l’exconsellera de Justícia de la Generalitat Lourdes Ciuró.
La política, encara militant de Junts, ha enterbolit i enfosquit el lideratge de Viñas en apoderar-se de la presa de decisions en detriment del seu president. La situació inquieta tant a membres de la junta directiva com al sector immobiliari català, segons expliquen alguns col·legiats a aquest mitjà.
Ciuró, advocada de Sabadell i quadre històric de l’espai postconvergent, va deixar el Govern a l’octubre de 2022 després de la ruptura de la coalició entre ERC i Junts. Només uns mesos després, el 29 de desembre d’aquell any, el Col·legi va anunciar la seva incorporació com a assessora en relacions institucionals i comunicació.
La contractació es va emmarcar aleshores en una onada de recol·locacions d’alts càrrecs de Junts que es van quedar sense despatx a la Generalitat: Ricard Font va recalar a BIMSA, Josep Maria Argimon, a la Fundació Pasqual Maragall, i Carles Sala, a la junta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària.
Segon càrrec
Quan se la va contractar, l’objectiu declarat era el de teixir relacions institucionals, és a dir, obrir portes a la Generalitat i a les administracions catalanes. Tres anys després, fonts internes de la institució sostenen que aquest objectiu mai s’ha complert —no consten gestions de calat que hagin desbloquejat expedients davant l’Administració— i que, en el seu lloc, Ciuró ha anat ocupant progressivament la gestió del Col·legi, fins a situar-se pràcticament en tots els àmbits del dia a dia.
A aquesta primera funció s’hi ha sumat després el seu nomenament com a assessora jurídica de la junta, un càrrec en què, segons les mateixes fonts, ella mateixa s’ha autocol·locat.
L’exconsellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una foto d’arxiu EUROPA PRESS
També se li atribueixen pràctiques polèmiques que han encès els ànims a la junta, com promoure que determinats membres s’absentin de certes comissions per facilitar que tirin endavant les propostes que a ella li interessen.
Sou elevat
Per a algunes d’aquestes fonts, l’operació tindria també una lectura de projecció personal. La seva retribució seria, segons indiquen, la més alta que ha percebut mai un assessor en la història del Col·legi, amb xifres que —encara que han desaparegut de la memòria anual de la institució— podrien fregar els 100.000 euros. A més, Ciuró ha aconseguit fer el salt de col·laboradora externa a empleada del Col·legi, formalitzant un vincle laboral que abans no existia.
A més, compagina aquest paper amb una presència mediàtica constant, amb aparicions tant a El Matí de Catalunya Ràdio com a Els Matins de TV3. Això l’ha convertit en la cara pública més reconeixible del Col·legi, per davant del seu president. I així es promociona igualment a la web, on és la persona més visible de tota l’entitat.
Els col·legiats observen amb una certa inquietud com l’agenda comunicativa i institucional del Col·legi sembla pivotar entorn d’una figura que va arribar per la porta de la política i no per la trajectòria professional dins de l’administració de finques. Alguns col·legiats la defineixen com una persona "sense formació i sense experiència en el sector".
Lourdes Ciuró, exconsellera de Justícia
En aquest retrat, el president Lorenzo Viñas apareix com una figura subordinada a les decisions de la seva assessora, amb qui conforma un tàndem constant en la vida pública i institucional del Col·legi.
A preguntes d’aquest mitjà, Ciuró ha exposat que “si algun col·legiat té aquesta percepció, la millor via per manifestar-ho és a través dels mecanismes de supervisió i control amb què compta estatutàriament el col·legi”.
Qui és?
Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1994, Ciuró ha exercit d’advocada durant 17 anys, especialitzada en dret civil i mercantil.
Abans de passar al CAFBL, va ocupar el càrrec de consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya entre 2021 i 2022, fins que va ser reemplaçada per Gemma Ubasart. També va ser diputada a les Corts Generals entre 2015 i 2019 i, anteriorment, regidora a l’Ajuntament de Sabadell (Barcelona).
‘Carpetes’ pendents
Mentrestant, el Col·legi viu temps relativament convulsos pel seu xoc amb les polítiques d’habitatge a Catalunya. La bandera del mandat actual ha estat la reivindicació que la veu dels administradors sigui tinguda en compte a l’hora d’elaborar polítiques d’habitatge, denunciant la manca de seguretat jurídica dels propietaris.
El Centre de Dades i Estudis Immobiliaris (CDEI), el think tank intern del CAFBL, ha detectat que un 29% dels contractes de lloguer que gestiona l’entitat s’estan prorrogant de forma automàtica mes a mes un cop esgota la durada legal i les seves pròrrogues, davant el 6% que representaven el 2015. El Col·legi interpreta aquesta xifra com un senyal de "precarització" del llogater per la manca d’oferta disponible.
