La Generalitat durà a terme una migració massiva de les seves dades a un núvol públic sobirà
El Govern inverteix 481 milions per protegir informació crítica d'àmbits com la salut i la seguretat i millorar els serveis públics, tot reduint la dependència dels EEUU i la Xina
El conseller Albert Dalmau considera "important que les dades estiguin en sòl europeu, a Catalunya"
Més informació: La Generalitat dona per fet que Europa adjudicarà a Catalunya la gigafactoria d'IA, encara que contempla un pla B
La Generalitat de Catalunya ha licitat aquest dimarts un núvol públic sobirà per avançar cap a l'autonomia del territori en la gestió de dades crítiques, tant públiques com privades. Al llançament del contracte, que s'adjudicarà a finals d'any, el seguirà una migració massiva d'informació per a la millora de l'autonomia tecnològica del territori i dels serveis públics, especialment en salut i seguretat.
Amb una inversió de 481 milions d'euros sota l'impuls del Departament de Presidència que lidera Albert Dalmau, el projecte entrarà en funcionament el tercer trimestre de 2027, per garantir que la informació crítica es gestioni sota el marc regulador europeu. Que no s'emmagatzemin en països com Estats Units o Xina, reduint així la dependència tecnològica de jurisdiccions i operadors externs.
Autonomia europea
"Saben que el món és cada cop més inestable, amb dos gegants econòmics que estan en una competició sistèmica en matèria de tecnologia, i que des de fa un temps ha començat la reivindicació que Europa també ha d'obrir-se camí", ha explicat el conseller en una atenció als mitjans.
"I per això, Catalunya vol fer un pas endavant en l'àmbit de la recerca, amb el BSC i el superordinador quàntic, en la col·laboració publicoprivada per a l'impuls de la gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova, i també des de la mateixa administració pública", en paraules seves.
En sòl català
Dalmau ha assegurat que la transformació dels serveis públics, a més d'agilitzar els tràmits i apropar l'administració a la ciutadania, també aposta per la millora de la seguretat de les dades dels catalans que utilitzen serveis com La Meva Salut, presten activitats econòmiques o demanen llicències ambientals, entre molts altres supòsits.
"Creiem en la tecnologia europea i en la protecció de les dades sota els paràmetres de la jurisdicció europea. És important que aquestes estiguin en sòl europeu, concretament en el sòl de Catalunya, i per això llancem la iniciativa més ambiciosa de la Generalitat de Catalunya per assegurar que aquestes dades estiguin en una infraestructura situada al territori", ha afegit el conseller de Presidència.
Migració massiva
Quan estigui habilitada aquesta infraestructura, que permetrà reduir la seva dependència de proveïdors externs no comunitaris, la Generalitat durà a terme una migració massiva de milions de dades.
El núvol sobirà estarà connectat directament a la xarxa pública de fibra òptica de la Generalitat i formarà part d'un ecosistema híbrid que inclourà també el núvol públic convencional i el núvol privat. Actualment, els serveis de l'Administració es concentren en un 80% en el núvol privat i un 20% en el núvol públic convencional.
El nou núvol públic sobirà allotjarà inicialment el 40% dels serveis i dades, convertint-se en la peça central per garantir el control de la informació i el compliment del marc regulador europeu. Complirà amb el nivell més alt de sobirania digital que es pot acreditar actualment, el SEAL 3, el que garanteix que el servei pot continuar operant amb autonomia davant possibles interrupcions externes o dependències de tercers.
En un allotjament o altre segons les necessitats
Per la seva banda, la infraestructura pública convencional creixerà fins al 30% i el núvol privat caurà al 30%, 50 punts menys, mantenint únicament aquells sistemes que tinguin necessitats específiques de seguretat o de control operatiu. Aquesta migració serà dinàmica i progressiva, i el núvol sobirà s'anirà incrementant en funció de les necessitats de l'administració i de l'impuls de nous projectes.
Cada sistema o aplicació migrarà a l'opció tecnològica més adequada depenent de la seva criticitat, la sensibilitat de les dades que gestioni i els seus requisits operatius, d'acord amb l'ESTRATEC, l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya aprovada pel Govern al Consell Executiu d'aquest dimarts.
![Los potenciales centros de datos que puede ganar Cataluña y su ubicación por comarcas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/541418.jpg?p=w:320\/h:240&h=YiUx3gX_"])
Millors serveis davant pics de demanda
L'altíssima protecció de la nova infraestructura és especialment important per a la gestió de dades crítiques en àrees sensibles com la salut i la seguretat. També reforça la resiliència dels sistemes d'informació que sostenen els serveis essencials, el que millora la continuïtat, qualitat i confiança en els serveis públics.
Així mateix, aportarà una gran agilitat a l'hora d'implementar nous serveis o d'adaptar ràpidament la capacitat tecnològica davant pics de demanda. Si un servei digital experimenta sobtadament un augment massiu d'usuaris, el sistema permetrà adaptar de manera dinàmica la ubicació i capacitat dels sistemes segons sigui necessari. Això evitarà que les aplicacions es col·lapsin i garantirà que el servei segueixi funcionant amb normalitat durant aquests moments crítics.
Moment clau
D'aquesta manera, l'administració catalana treballa per crear l'entorn adequat per al desenvolupament de solucions digitals avançades i d'alt valor afegit, promovent alhora la transparència i la innovació en un moment clau per al territori.
La Comissió Europea (CE) ha de resoldre la línia de subvencions per a la construcció d'unes cinc gigafactories d'IA, i la Generalitat i els governs d'Espanya i de Portugal han presentat públicament la seva candidatura, amb Móra la Nova (Tarragona) com a escenari.
