Nova Història torna a la càrrega amb la seva "universitat" d'estiu: de la "conquesta catalana d'Amèrica" al 'Mio Cid' català
L'entitat nacionalista insisteix a reivindicar el suposat origen català de Cristòfor Colom i un dels seus últims llibres sosté que Mèxic no el va conquerir Hernán Cortés, sinó un noble de Catalunya
Altres notícies | L'últim disbarat del nacionalisme revisionista català situa les aventures de ‘El Quixot’ entre Lleida i Tarragona
Institut Nova Història (INH), l'entitat que, des de fa dues dècades, reivindica el suposat origen català de personalitats històriques com Leonardo da Vinci, Santa Teresa de Jesús, Miguel de Cervantes i Cristòfor Colom —entre d'altres—, escalfa motors de cara a la celebració de la seva "universitat" d'estiu.
L'esdeveniment se celebrarà de l'1 al 5 d'agost al convent de Sant Francesc, a Montblanc (Tarragona), i el seu programa d'actes respon al seu habitual perfil ultranacionalista i revisionista. Unes teories que, els darrers anys, han suscitat la desaprovació no només d'altres historiadors a Espanya, sinó també a països com França i el Regne Unit, la premsa dels quals va denunciar fa un lustre la seva apropiació de l'escriptor anglès William Shakespeare.
El 'Mio Cid' català
Entre les activitats de la seva propera "universitat" d'estiu, figuren, en aquesta ocasió, una xerrada a càrrec de Jordi Bilbeny —una de les cares més conegudes de l'INH— que versarà sobre "L'original català perdut del Poema de Mio Cid", obra mítica de la literatura castellana del segle XIII i d'autoria anònima que narra la llegenda del cavaller castellà Rodrigo Díaz de Vivar.
El passat mes de desembre, Bilbeny ja va pronunciar una conferència sota aquest mateix títol al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, on, segons Història Lliure, s'hi havien d'exposar "descobriments" que apuntaven a la "possible procedència catalana del cèlebre poema èpic".
En aquest sentit, cal apuntar que, el 2015, un altre autor de l'òrbita de Nova Història, Lluís Maria Mandado, va publicar un llibre titulat El Cid de València era català, i reivindicava la catalanitat del mateix Díaz de Vivar.
De la "casa" de Colom a Barcelona a Hernán Cortés
Una altra de les conferències estrella de la Universitat d'estiu de Nova Història serà la presentació del llibre Gran Manual del Descobriment i Conquesta Catalanes d'Amèrica, del mateix Bilbeny, en el qual es recullen —entre d'altres— les "llegendes" orals sobre el suposat origen català del mariner genovès Cristòfor Colom i la seva "casa a Barcelona". Unes tesis a les quals, els darrers anys, també han donat crèdit dirigents nacionalistes com Jordi Puigneró i Joan Canadell —tots dos, de Junts—.
![El exvicepresidente de la Generalitat Jordi Puigneró, posando ante el texto de la declaración de independencia de Bolivia en Twitter / @JordiPuignero](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/13834.jpg?p=w:320\/h:240&h=5mH6YF6v"])
Així ho explica la ressenya de la pròpia entitat a la seva pàgina web, al·ludint a les seves teories conspiratives apuntant un suposat intent d'ocultar-ho a Espanya: "La majoria dels nostres historiadors, especialistes en temes americans i biògrafs colombins les menyspreen o, directament, les obliden. Però les llegendes hi són. I és molt estrany que, si Colom no hagués posat els peus a Catalunya, la gent se les hagués inventat. Molt probablement responen a un fons de veritat. A una veritat que, per les més que conegudes raons d'Estat, hagi estat esborrada i reescrita".
Una altra de les figures sobre l'origen de la qual ha especulat Nova Història és el conqueridor de Mèxic, Hernán Cortés, de qui Víctor Cucurull va arribar a dir el 2017 que no era extremeny, sinó de Catalunya, i que en realitat es deia "Ferran Cortés" ("Fernando Cortés", en català). No només això. I és que, segons aquest autor, era "un príncep de la Casa Reial Catalana".
![Jordi Canal](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/555586.jpg?p=w:320\/h:240&h=O4it3oW-"])
Més recentment, aquest estiu, Nova Història ha donat crèdit a la tesi que el conqueridor de Mèxic "no va ser un humil aventurer castellà" com Hernán Cortés, "sinó un membre destacat de la casa reial catalana" (sic). Una teoria del químic Carles Camp, publicada al seu llibre La conquesta catalana de Mèxic.
De l'"imperi dels gals catalans" a Gaudí i els "enigmes" de Montserrat
L'elenc de la "universitat" d'estiu de l'INH el completen una vintena d'actes i xerrades diverses. Entre ells, alguns amb temes com la visita d'Einstein a Catalunya el 1923, els "enigmes sobre la Mare de Déu de Montserrat", el "compromís nacional" de l'arquitecte Antoni Gaudí o "l'imperi dels gals catalans i la seva expansió europea".
L'esdeveniment comptarà també amb conferències d'influencers de l'ultranacionalisme català a xarxes com Diana Coromines, que recordarà el desè aniversari del tancament de les ambaixades catalanes després d'aplicar-se l'article 155 de la Constitució el 2017, i el filòleg Josep Maria Virgili, que presentarà el seu llibre Si m'ho permeteu.
![Recreación de la leyenda del origen de las cuatro barras de la 'senyera' catalana; a la derecha, portada del libro 'Cataluña, la Historia que no fue'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/404633.jpg?p=w:320\/h:240&h=AoHkqFA4"])
Així mateix, també hi tindran cabuda autors crítics amb la historiografia espanyola com Lluís Roldán, que presentarà el seu llibre "Reyno de España. Historia negada de la Nació Catalana".
'Patrocini' de la Diputació de Tarragona
Segons la web de Nova Història, el seu esdeveniment compta amb el "suport" de la Diputació de Tarragona i la "col·laboració i suport" de gairebé un centenar d'empreses, partits polítics i entitats. Entre elles, el Cercle Català de Negocis, Petrolis Independents, Solidaritat Catalana, Reagrupament, Patriota Català TV o Catalan Power, per citar-ne algunes.
El "curs complet", de cinc dies, costa 220 euros i, en cas de triar-ne només un dia, 60 euros. L'import total dels àpats ascendeix a 171 euros, i la "matrícula no inclou l'allotjament".
