Els sindicats tensionen la butxaca dels docents catalans
Mestres i professors es reparteixen les vagues per no perdre els 600 euros que deixarien de guanyar si secundessin totes les protestes convocades contra l'acord educatiu
Més informació: La ‘vaga minvant’ d'educació: així s'han desinflat les protestes dels docents catalans
Notícies relacionades
Després de finalitzar la cinquena reunió entre el Govern de la Generalitat i els sindicats sense entesa, els col·legis i instituts catalans viuen aquest dimecres una nova vaga encoratjada per docents de la primària i la secundària públiques.
Es tracta de la segona vaga del cicle de mobilitzacions contrari a l'acord educatiu, que ja s'està desplegant per incrementar el salari de les plantilles i els recursos dels centres.
Nova proposta
L'última proposta de la consellera d'Educació, Esther Niubó, de generalitzar la pujada dels complements per tutoria tampoc no ha satisfet les organitzacions bel·ligerants, Ustec, Aspepc, CGT i Intersindical. I, amb la d'aquest dimecres, la comunitat educativa ja haurà celebrat 10 de les 17 jornades de protestes que han agitat el final de curs dels alumnes.
Els docents tornen a sortir avui vestits amb la popular samarreta groga per alterar el trànsit i la normalitat dels centres en la segona de les tres vagues generals previstes a Catalunya; l'última tancarà la tanda de manifestacions el divendres 5 de juny, si un pacte no ho remeia abans.
"Esperem que la via del diàleg, que és on es troba el Govern, tingui èxit i, en els pròxims dies o setmanes, permeti no només desescalar el conflicte, sinó donar-lo per tancat satisfent la comunitat educativa en el seu conjunt", va desitjar la consellera i portaveu de l'Executiu socialista, Sílvia Paneque, cinc hores abans de la nova reunió de la taula sectorial, la cinquena sense acord.
Una docent demana més dotacions per als centres educatius en una manifestació a Barcelona Barcelona
Fins a 120 euros per dia de vaga
Les dimensions del cicle de vagues, no obstant això, tensionen la capacitat econòmica dels docents catalans. Raül —nom fictici per evitar assenyalaments— era un participant habitual en les aturades prèvies a la signatura del pacte educatiu per part del Govern, CCOO i UGT que mobilitza 2.000 milions d'euros. Cada dia de protesta li suposava perdre 120 euros.
Una xifra que varia segons l'etapa educativa i els complements als quals té dret cada professional, i que els obliga a triar amb mesura no només si tanquen els llibres de text per exigir millors salaris i més recursos per als seus centres, sinó quants dies es poden permetre fer-ho sense posar en risc la butxaca i el pagament de les seves factures.
Cosa que, alhora, pot ser un dels motius pels quals les xifres de seguiment cauen a cada convocatòria.
Vagues en cadena
Així, han proliferat les "vagues en cadena", que consisteixen a repartir-se les diferents convocatòries per evitar sortir-ne més malparat econòmicament del conflicte. "D'aquesta manera, sempre hi ha algú de vaga i tu no pringues cada dia", expliquen veus del sector educatiu, que asseguren que "la majoria" dels docents que secunden les mobilitzacions segueixen aquesta pràctica.
En donen fe no només els professors de secundària, sinó també els mestres de primària i infantil. L'Estefanía exerceix en un centre educatiu del districte de Les Corts, a Barcelona, i encara que "el sou és secundari" per a ella i les seves reivindicacions —prioritza la reducció de ràtios i la mobilització de recursos per als alumnes amb necessitats especials—, no participa en la vaga d'aquest dimecres perquè no s'ho pot "permetre".
Sacrifici econòmic
De fet, el sacrifici econòmic és encara més evident a la primera etapa educativa, col·lectiu que pateix de sous sensiblement més baixos, que en molts casos a penes superen el miler d'euros. Per això, aquesta educadora infantil només haurà participat en una de les cinc jornades a les quals cada col·lectiu està cridat, entre protestes generals i territorials.
A l'altre extrem, hi ha l'Àlex, que recorda que "fer vaga és una qüestió ideològica" i no es perd cap convocatòria. Tot i que reconeix, però, que una altra cosa seria si fos una vaga indefinida.
Caixes de resistència
Precisament alguns sindicats com la UGT i la CGT tenen a disposició dels seus vaguistes les anomenades caixes de resistència. Es tracta de fons finançats amb les aportacions voluntàries dels afiliats per compensar el cop econòmic d'abandonar el lloc de treball.
No obstant això, fonts sindicals asseguren que aquesta possibilitat només té sentit en conflictes laborals d'empreses petites o mitjanes. Quin és el motiu? Les caixes de resistència no tenen prou múscul financer com per cobrir les aturades de les desenes de milers de docents en vaga.
La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, es reuneix amb els sindicats a la Taula Sectorial d'Educació, a 14 de maig de 2026, a Barcelona
"Oportunisme"
Cal recordar, en aquest sentit, que la plantilla del Departament d'Educació i Formació Professional se situa al voltant dels 120.000 mestres i professors.
Els més crítics, així mateix, censuren l'"oportunisme" d'alguns discursos favorables al pols contra l'acord ja signat, que incrementarà els sous en 3.000 euros anuals al final del desplegament. Aquest, però, arrenca amb un augment d'uns 700 euros, quantitat que cobreix el cost aproximat de secundar totes les vagues.
"És un joc sindical: si surt bé, es penjaran la medalla, però si no, hauran de donar explicacions", anticipen altres veus consultades.
