Germà Gordó, líder de Convergents: "Artur Mas ha de tenir un paper important en la recomposició de Junts"
L'exconseller de Justícia acaba d'assolir un acord amb el partit de Carles Puigdemont per presentar-se conjuntament en fins a 58 municipis en les properes eleccions municipals, amb l'objectiu de que les seves propostes, que "tornen a estar de moda", continuïn guanyant terreny
Contingut relacionat: Jordi Martí forçarà primàries a Barcelona encara que Tatxo Benet doni el sí a Puigdemont
Germà Gordó (La Pobla de Segur, 1963) va ser un dels pesos pesants de la darrera etapa de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
El expresident Artur Mas li va confiar la conselleria de Justícia durant el seu segon mandat a la Generalitat (2012-2016), i va formar part de les llistes de Junts pel Sí a les eleccions catalanes de 2015, fins que va ser imputat pel cas 3% i va abandonar tant el PDECat (partit hereu de CDC) com el grup parlamentari, quedant com a diputat no adscrit. I donant suport, en aquestes condicions, a les il·legals lleis del Referèndum i de Transitorietat jurídica, entre d'altres.
Poc després, va fundar el partit Convergents reivindicant els valors de l'extint partit. I també la seva moderació, que aleshores semblava impossible en aquest espai després de la declaració unilateral d'independència (DUI), però que ara reivindiquen alguns dels que van donar suport a "mantenir la posició" en aquell convuls tardor de 2017.
Germà Gordó Barcelona
Nou anys després, i amb la modesta representació de 24 regidors i les alcaldies de Prat de Comte i Sant Jaume dels Domenys (Tarragona), Convergents acaba d'aliar-se amb Junts per compartir llistes, almenys, a les properes eleccions municipals, on busquen continuar creixent.
El seu líder, però, va més enllà de les sigles, i busca influir en la reconfiguració de la dreta nacionalista, que espera el retorn de Carles Puigdemont per prendre decisions respecte a un futur que, segons les enquestes i l'auge de Aliança Catalana, no sembla gaire prometedor.
Sobre això i altres qüestions, com el llegat d'un Jordi Pujol a qui considera "el millor president de la història de Catalunya des de 1714", Gordó reflexiona amb Crónica Global al petit despatx de Convergents al carrer Calàbria de Barcelona, just davant de la seu d'ERC.
- Convergents acaba de signar un acord amb Junts per concórrer conjuntament a 58 ajuntaments a les properes eleccions municipals. El seu partit està en el millor moment des que es va fundar el 2017?
Estem en el moment que tenim més musculatura, això és evident. Ha estat progressiu, vuit anys de creixement sòlid i continu.
- Torna a estar de moda ser convergent?
Jo crec que sí, i molts partits estan intentant portar-ho al seu terreny. Nosaltres ho hem estat sempre. Acabem de celebrar el tercer congrés des que vam iniciar aquest projecte, justament la mateixa data en què es va fundar CDC, un partit que mai s'hauria d'haver tancat. Els nostres estatuts han anat ratificant el que som: hereus de Convergència i hereus del president Pujol. Ara també torna a estar de moda sentir-se hereu o aplaudir la seva trajectòria política, però nosaltres ho hem fet sempre.
- Es defineixen com un partit de "gent d'ordre". Què vol dir "gent d'ordre"?
Ordre significa no caure en els populismes, però tampoc fer creure a la gent que els somnis sempre són possibles, perquè no ho són. Els somnis s'han de mantenir sempre, però cal fer-ho d'acord amb la realitat de cada moment. Això ens fa actuar amb ordre, ordre respecte a la legislació, no només l'espanyola, també la catalana, l'europea i la internacional, que veiem aquests dies com alguns països se la salten.
- Vol dir que el seu somni és la independència de Catalunya, però que renuncia a aconseguir-la?
No som un partit independentista, som un partit sobiranista. Creiem que el dret a l'autodeterminació és un dret que tenen tots els pobles, que tenim totes les nacions, i que per tant Catalunya ha de poder decidir el seu futur. Així ho especifica la nostra ponència ideològica. Entre la nostra militància hi ha sobiranistes independentistes i sobiranistes que no ho són. Som un partit de centre, de centre ampli. Tenim socialdemòcrates, democristians, socialcristians, liberals i socioliberals, que eren les famílies que aproximadament articulaven CDC.
- I quin és el somni, doncs?
El nostre somni és tenir un poble, un país, que sigui més lliure. Això passa pel dret a l'autodeterminació, per poder decidir lliurement el nostre futur. Però el somni no només són les llibertats col·lectives, també hi ha les llibertats individuals, que són molt importants. En aquests moments, per exemple, creiem que hi ha un autèntic atac a la propietat privada o als petits i mitjans propietaris.
Germà Gordó Barcelona
- La "gent d'ordre" està còmoda amb el Govern de Salvador Illa?
Hi ha gent que, en relació a la pau social, estan contents. Però un Govern no només és això, també cal governar bé. No crec que això estigui passant en un moment en què la xarxa ferroviària funciona com funciona, hi ha vagues de sanitaris, vagues de professors... No crec que estigui funcionant gaire bé.
El president Illa, per la seva manera de ser, transmet pau, i això és molt important. Hi ha coses que el Govern fa bé, i d'altres que no. Clarament, no és un Govern valent a l'hora de reclamar el que li correspon a Catalunya, com per exemple el concert econòmic. Seria impensable que el Partit Socialista d'Euskadi no defensés el concert basc. No entenc com hi ha partits catalans que no defensen que els diners dels catalans es recaptin i es gestionin aquí. Però, tornant a Illa, té la mateixa responsabilitat que els partits que li donen suport.
- Què s'ha de fer amb la immigració?
La gran majoria estem d'acord que la immigració és un fenomen necessari per al creixement econòmic i per al desenvolupament del nostre país. Ara bé, no pot venir tothom. És evident que aquí no hi cabem tots. Només cal passar-se un cap de setmana per la xarxa de trens catalana per veure que no donem l'abast. Tenim una realitat o una estructura pensades per a sis milions, som vuit milions i, si arribem a deu milions, els serveis públics col·lapsaran del tot. Cal regularitzar la immigració? Evidentment. A tots? Jo crec que no. Tots, no.
- Quin criteri utilitzaria vostè?
El normal. Les persones que tenen antecedents penals no es poden regularitzar, per exemple. Jo sempre he cregut en la contractació en origen, perquè el lògic és que tu acceptis els fluxos migratoris en funció de les teves necessitats.
En el context actual, estic d'acord amb la regularització, i només posaria el límit en els antecedents penals. Però també cal frenar que continuï venint tothom, perquè no hi cabem tots. Ha de venir més gent, així ho diuen tots els operadors empresarials, però no tothom que vulgui, perquè serà inviable.
Mentrestant, també, hem d'enfortir i preparar les infraestructures, el sistema educatiu, el sistema sanitari, el sistema universitari, l'estructura viària i l'estructura ferroviària. Són dos processos que s'han de donar de forma acompassada.
D'altra banda, el que no es pot fer són discursos d'odi. Jo estic absolutament d'acord amb el que diu el Sant Pare: la gent que emigra, ho fa buscant una oportunitat. Un cop són aquí, amb independència dels criteris que s'utilitzin per regularitzar o no, se'ls ha de tractar amb tota la dignitat humana que mereixen.
- Les enquestes apunten, en aquesta línia, a un auge sense precedents de l'extrema dreta. Concretament, Aliança Catalana passaria molt per davant de Junts, segons algunes enquestes que s'han publicat les darreres setmanes. La qüestió migratòria pot suposar el final de Junts?
No em crec enquestes com la que va publicar el Diari Ara (atorgava a Junts entre 11 i 14 escons al Parlament --ara en té 35--, i a AC entre 20 i 22 --ara en té 2--). He vist moltes enquestes, i el que diuen la majoria és que Junts, AC i ERC estan els tres entre 20 i 25 diputats, mentre el PSC estaria entre 30 i 35. El que sí que és cert és que la governabilitat serà molt complicada: les esquerres no sumen, i tant la suma de les dretes com la de l'independentisme resulta inviable per la irrupció d'AC, que de cap manera pactaria ni amb la CUP ni amb el PP o Vox. L'única sortida lògica seria sumar els socialistes, Junts i ERC. S'hauria de veure com s'aconsegueix, però sembla l'únic enteniment possible.
- Per tant, creu que Junts no hauria de pactar amb Aliança Catalana? Li ho pregunto perquè és probable que sumin majoria en molts municipis després de les properes eleccions municipals, i això dificultaria un possible acord posterior amb el PSC al Parlament.
No, jo no he dit això.
- Li ho pregunto.
No, no he dit això. El que dic és que, al Parlament de Catalunya, la suma independentista necessitaria la CUP, ERC, Junts i Aliança Catalana, i això és impossible.
- Li ho pregunto d'una altra manera: està d'acord amb el cordó sanitari?
No.
![El secretario general de Junts, Jordi Turull, en el Hotel Palace de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/08\/actualitat\/1003742749316_15934054_320x180.jpg"])
- Què hauria de fer Carles Puigdemont quan torni?
El primer que s'ha de fer quan torni el president Puigdemont és fer-li un homenatge, de la mateixa manera que es va fer quan els presos polítics van sortir de la presó. Això és el primer. I després, jo crec que ell haurà de reflexionar si és el millor president per a Junts i si és el millor cap de llista per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
- Vostè creu que ho és?
Jo crec que Junts ha de continuar virant cap a la centralitat, com crec que està fent. És evident que és la columna vertebral del sobiranisme de centre i que tot la resta som partits petits, com el nostre.
Crec que Junts ha de continuar apropant-se al que significava Convergència i Unió, d'una manera diferent perquè els temps han canviat, però reivindicant els drets individuals i nacionals que abans li comentava.
Potser no hauria de ficar-me a casa dels altres, però crec que el que han de mirar és si aquest gir a la centralitat requereix moviments des del punt de vista de qui ha de liderar el partit i de qui ha d'encapçalar les llistes a les properes eleccions.
El que està clar és que s'ha de fer amb el vistiplau del president Puigdemont. Ell ha de pensar quina és la millor aportació que pot fer a Catalunya i al partit. El lògic és que el partit triï com a cap de llista qui pot treure millors resultats, i entenc que, com tothom, ho valoraran en aquesta clau.
- Ho dic perquè sembla complicat relacionar Puigdemont amb centralitat, sent una figura tan vinculada al procés.
Cal deixar-li marge perquè decideixi què vol fer. Junts està virant cap a la centralitat, des del meu punt de vista. Al president Puigdemont el vam conèixer quan es van donar uns fets determinats, que evidentment van ser de molta radicalitat, encara que tinguessin la majoria del Parlament de Catalunya al seu favor. No és una persona que doni una imatge de centralitat entre la societat catalana, però crec que les decisions les ha de prendre ell, i crec que ho farà. Estic convençut que quan torni, que no sabem quan serà, farà aquestes reflexions i prendrà decisions.
Germà Gordó Barcelona
- Quin paper hauria de jugar l'expresident Artur Mas en el futur de Junts i d'aquest espai convergent?
Crec que en la recomposició del que és aquest espai sobiranista, de centre ampli, el president Mas ha de tornar a tenir un paper significatiu.
- En quin sentit?
En aquest moment està tenint un paper únicament institucional, com a expresident de la Generalitat. Però està començant a anar a alguns actes més significatius des del punt de vista del color polític, últimament. I crec que en aquesta recomposició de l'espai polític ha de tenir un paper important, no a nivell institucional, sinó clarament com a representant d'aquest espai polític.
- Aquesta refundació, aquests canvis, requereixen un canvi de nom, un canvi de marca?
Bé, això s'ha de valorar. No es poden tornar a fer malament les coses. El gran error del procés va ser llençar a les escombraries la marca de CDC. Jo ja ho vaig dir en el seu moment: mai s'havia d'haver liquidat. Per tant, si ara es fa un canvi, s'ha de fer d'una manera millor de la que es va fer. No es pot repetir el mateix error que quan es va crear el PDECat. Evidentment, el nom que a mi m'agrada és Convergents, perquè una part molt important de la societat catalana es considera convergent, però segur que es discutirà i decidirà en el marc d'aquesta recomposició.
- Si parlem de Barcelona concretament, les enquestes per a les eleccions municipals de 2027 també són força dolentes per a Junts, que continua sense decidir el seu candidat. Què haurien de fer?
Un dels municipis en què ens presentarem amb Junts és Barcelona. És cert que és un acord marc i que falten molts serrells per tancar. És un acord ampliable, però també laminable, poden ser més de 58, però també menys.
- Quin candidat li agrada més, dels noms que sonen?
Tothom sap que jo sóc amic de Jordi Martí [actual president del grup municipal de Junts, proper a l'exalcalde Xavier Trias, encara que no el favorit de la direcció del partit, que aposta pel també regidor i diputat Josep Rius]. Ens coneixem des de l'any 1979, quan tots dos ens vam incorporar a CDC. És amic meu de tota la vida i no he de pensar-m'ho: si em pregunten, ho tinc claríssim: Jordi Martí.
![Carles Puigdemont, en Perpiñán](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/24\/politica\/1003742726281_15638443_320x120.jpg"])
- I vostè? Li agradaria tornar a la política institucional d'alguna manera?
No.
- Ho descarta completament?
Sí, sí. Per ara, la veritat és que no tinc cap intenció. Compagino la meva tasca professional com a advocat amb el partit i amb, com estic fent, ajudar a recompondre aquest espai polític sobiranista de centre i d'ordre. Jo intento treballar en aquesta línia. Si vostè em pregunta si m'agradaria tornar a ser conseller o diputat... no m'agradaria.
- Com creu que Catalunya recordarà el president Pujol, ara que ja no serà jutjat?
Per nosaltres és el millor president que ha tingut Catalunya des de 1714, i així esperem que se'l recordi. Crec que s'ha guanyat una plaça i un carrer, encara que estic en contra de donar places i carrers a la gent quan encara està viva.
- Com creu que acabarà el judici contra la seva família, contra els seus fills?
De moment, ell està fora. Jo fa molt temps que ho deia, tant si el jutjaven com si no ho feien. Estem molt contents per això, i jo espero que a la resta de la família Pujol que continua en el judici, i també als empresaris, els vagi el millor possible. Ho espero com a persona i també com a representant de Convergents.
Germà Gordó Barcelona
- El judici per la finançament irregular de CDC arrenca a principis de 2027, i la Fiscalia Anticorrupció li demana 18 anys i 10 mesos de presó per delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències, prevaricació i blanqueig de capitals. Se'n penedeix d'alguna cosa?
No, jo crec que vaig actuar 100% dins de la legalitat. I crec que, per tant, això anirà bé.
- Si tornés enrere, tornaria a fer exactament el mateix? Canviaria alguna cosa?
No hi he pensat, la veritat. Però crec que anirà bé.
- Li fa por entrar a la presó?
Ni tan sols entra en les meves previsions. No hi penso, perquè crec que no passarà.
