Moncloa i Govern fixaran les grans infraestructures de la dècada a Catalunya amb el consorci d'inversions
Un pla plurianual marcarà el rumb del consorci, que executarà obra pública mitjançant una societat mercantil pròpia
Més informació: El Govern participarà en la governança d'El Prat "de forma força immediata"
La col·laboració entre la Moncloa i la Generalitat a l'hora d'abordar grans infraestructures és l'excepció, més que la norma. Ho ha posat de manifest la presentació del consorci d'inversions, cosa que es tradueix en obres eternitzades i parcel·les on no entra una grua en anys.
El Govern va executar 456,6 milions d'euros el primer semestre de 2024, el 20% dels 2.276 milions pressupostats per a Catalunya. La xifra tradicionalment se situa per sota del 50%, cosa que porta de cap als agents econòmics, especialment quan ho comparen amb els nivells d'execució a Madrid.
El Cercle d'Economia, la Cambra de Barcelona, Pimec, FemCat i el RACC van donar suport ahir al Govern i a Esquerra Republicana (ERC) en un acte celebrat a Barcelona, que eleva el pressing sobre Junts perquè els neoconvergents votin a favor de la tramitació del consorci al Congrés el 28 d'abril.
cercle
Els impulsors centraran els pròxims set dies a explotar els espais de diàleg a Barcelona i a Madrid per moure el partit de Carles Puigdemont del no al sí.
Una missió complicada per a la qual encara no existeix cap garantia d'èxit, segons reconeixen les veus implicades. Aquestes s'encomanen a la finestra d'oportunitat que suposa dotar la Generalitat de poder de decisió sobre les principals inversions del Govern a Catalunya.
Les obres de la dècada
L'organisme pretès permetrà al Govern que avui presideix Salvador Illa fixar juntament amb el Govern de Pedro Sánchez les prioritats en infraestructures de la pròxima dècada que depenen de les competències d'ambdues administracions.
Entre elles hi figuren el Pla de Rodalies --amb 8.037 milions d'euros previstos--, la connexió de terminals de l'Aeroport d'El Prat amb el tren, el desdoblament de la via per al transport de mercaderies per Lleida, i la línia ferroviària que ha d'unir l'arc metropolità, de Sitges a Mataró, sense passar per Barcelona.
Obres a l'estació de la Sagrera, a 28 d'agost de 2024, a Barcelona
Pla d'inversions
Un cop constituït, els ministeris de Transports i Hisenda, i els departaments de Territori i Economia iniciaran les converses per definir un Pla Plurianual d'Inversions. Un document que recollirà les grans actuacions a dur a terme a deu anys, com ho és avui l'estació de La Sagrera.
L'enclavament ferroviari que s'aixecarà al nord de Barcelona va començar la seva construcció el 2010 i, recentment, ha agafat velocitat de creuer per obrir al trànsit de passatgers de l'alta velocitat espanyola el 2032. Aquest és un dels "pocs" --insisteixen-- exemples que serveixen de referència per a ambdós executius.
L'exemple de La Sagrera
Si bé Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) gestiona el pressupost de la futura estació, de 1.500 milions d'euros, el consorci d'inversions tindrà una societat mercantil exclusiva per licitar, adjudicar i executar les obres de les futures infraestructures de l'Estat.
Estarà participada pel Govern i la Generalitat, i rebrà la consideració de mitjà propi de l'Estat. Davant d'altres mecanismes, aquesta figura comporta procediments més àgils que permeten accelerar l'adjudicació d'obra pública.
Personal de Serveis Ferroviaris treballant durant una visita a la nova fase de l'estructura central de la coberta de l'estació de La Sagrera, a 12 de març de 2024
"Que sigui reconegut com a mitjà propi retalla molt els terminis", ha incidit el director general d'ERC, Lluís Salvadó, exdirector general del Port i el negociador dels independentistes amb el Govern en matèria d'infraestructures.
Així, doncs, el Govern transferirà els recursos necessaris perquè el consorci planifiqui les inversions i les derivi a la seva societat. "És l'instrument que ha de permetre a Catalunya ser més competitiva", va celebrar per la seva banda la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero.
Primers projectes, el 2027
Altres projectes que inspiren el consorci són la construcció dels accessos per carretera i per tren al Port de Barcelona --que va mobilitzar un protocol i un conveni de finançament-- i els encàrrecs de gestió pels quals el Govern va cedir a la Generalitat les obres pels nous accessos de l'AP-7 i AP-2, la Ronda Nord que es projecta al Vallès i la pacificació de la N-II al Maresme.
L'organisme tindrà una representació paritària i la seva creació passa necessàriament pel Congrés dels Diputats. La proposició de llei d'ERC va rebre la setmana passada l'informe de conformitat per part de l'Executiu i, si supera la presa en consideració, iniciarà una tramitació que es demorarà de l'ordre de tres o quatre mesos fins a la votació definitiva.
El Congrés dels Diputats
Fonts coneixedores aclareixen que el consorci és un projecte "a mig termini". Aquest any es crearà al Congrés i se li dotarà d'uns estatuts, pactats en una futura comissió bilateral entre la Generalitat i el Govern per a la qual encara no hi ha data. S'espera que assumeixi els primers projectes i comenci a agafar múscul l'any vinent, i que funcioni a ple rendiment més enllà de 2027.
