Fotomontaje de Salvador Illa y Pilar Alegría, con las Cortes de Aragón de fondo
Política

La nova finançament catalana juga la seva primera partida a Aragó

El canvi de model se sotmet a les urnes en una regió on les enquestes apunten a un PP que el rebutja, mentre que la candidata socialista ha basat la seva campanya en els ingressos addicionals que suposaria la reforma

Contingut relacionat: Les patronals catalanes s'inclinen perquè Junts negociï la nova finançament

Leer en Castellano
Publicada

El nou model de finançament autonòmic, impulsat pel PSC i ERC i pactat amb el PSOE, se sotmet per primera vegada a les urnes aquest diumenge a Aragó, la regió que quedaria en darrera posició en el repartiment d'ingressos per càpita segons la ordinalitat que promet el Govern.

Catalunya i les "cessions als independentistes" han tornat a ser protagonistes d'una campanya electoral en què els principals atacs a l'exministra Pilar Alegría, candidata dels socialistes, han anat per aquí. Acusant-la de posar per davant els interessos del Govern als aragonesos.

En contra d'altres barons com Emiliano García-Page o Adrián Barbón, ha defensat la reforma que va impulsar l'Executiu amb ella encara de ministra, reivindicant la injecció que rebria la seva comunitat autònoma en termes absoluts, d'uns 630 milions d'euros.

I tant l'actual president aragonès Jorge Azcón, del PP, com Vox i els partits regionalistes com el PAR, la Chunta o Aragón Existe s'han posicionat en contra en considerar "injust" que "els catalans rebin més". Deixant una ferotge batalla a l'esquerra del PSOE on també competeixen Izquierda Unida i Podemos, que sí que estan a favor del nou model de finançament.

Enquestes demolidores

Les enquestes, en aquest sentit, són molt clares. I les conseqüències són extrapolables a nivell nacional atès que Aragó –juntament amb la Comunitat Valenciana, encara que la negligent gestió de la DANA de Carlos Mazón li resta credibilitat– és la que més s'assembla al conjunt d'Espanya segons la demoscòpia electoral. 

Com ja va passar a Extremadura, el PP doblegaria de manera clara el PSOE però dependria una vegada més de Vox per assolir la majoria absoluta. Els populars millorarien lleugerament la seva representació però la ultradreta estaria molt a prop de doblar-la, fent-se forta a l'hora de negociar cadires i polítiques i complicant-los pactar, com li està passant a María Guardiola.

Pilar Alegría, en aquest cas, aconseguiria 18 diputats a les Corts pels 23 que va obtenir el difunt Javier Lambán el 2023 en el marc d'una facció regional que sí que va ser molt crítica amb les cessions de Pedro Sánchez amb l'independentisme català. Uns resultats, en qualsevol cas, demolidores especialment per al projecte liderat pel president del Govern.

Entre els partits minoritaris, en la mateixa línia, els regionalistes –especialment la Chunta Aragonesista de Jorge Pueyo, diputat de Sumar al Congrés– superarien les esquerres d'àmbit nacional. Podemos corre el risc de quedar fora i tots ells pagarien a les urnes no haver-se posat d'acord per a una coalició àmplia entre les diferents sensibilitats.

Finançament impopular

Pel que fa a la finançament, una àmplia majoria dels aragonesos rebutgen la nova proposta. I en aquesta clau es llegirà el fracàs d'Alegría si s'acaba materialitzant. Sent també un avís per a María Jesús Montero, que al juny es presenta com a candidata a la Junta d'Andalusia.

En el darrer Consell de Política Fiscal i Financera tots els governs autonòmics excepte el català van rebutjar el nou model, que tampoc sembla tenir-ho fàcil per a la seva aprovació al Congrés amb partits com Compromís o la mateixa Chunta en contra i un Junts, decisiu, que considera insuficient qualsevol model que no sigui un concert econòmic com el basc.

El proper pas previst, mentre el Govern assegura que la finançament singular serà una realitat, és el traspàs de l'IRPF a Catalunya, la condició indispensable que ha posat ERC al PSC per seure a negociar els pressupostos de la Generalitat, que també continuen pendents.

Però també requereix una majoria absoluta a Madrid que per ara no existeix. I la legislatura s'esgota, amb un govern PP-Vox a la cantonada –que també auguren els sondejos– i una nova promesa de l'Executiu de Salvador Illa que es complica.

Anticatalanisme

L'independentisme català, d'altra banda, tampoc ha perdut l'oportunitat de denunciar anticatalanisme en aquesta campanya electoral aragonesa, on també s'han tractat temes rellevants per a Catalunya com el traspàs de l'Ebre que defensa Vox o la protecció de la llengua a l'anomenada Franja de Ponent, que sí que comparteixen regionalistes i partits d'esquerres.

I tots, sense excepció, han celebrat la sentència judicial que insta la Generalitat a retornar els murals de Sixena, exposats al Museu Nacional de Montjuïc. Els experts desaconsellen el seu trasllat per qüestions tècniques, però tampoc han faltat les acusacions creuades d'"espoli" i la qüestió segueix a l'aire.