Catalunya ‘colonitza’ Espanya
"La Diada és una festa usada amb fins polítics, governi qui governi"
Hi ha certs sectors desubicats amb alguns dels moviments de Salvador Illa. No és per menys.
Mentre uns aprofiten qualsevol motiu per fer una nostàlgica reivindicació de la estelada, és aquest Govern qui porta Catalunya per Espanya.
Primer va ser amb el Sant Jordi a Madrid i, ara, amb la Diada a Extremadura. Fora de data, però Diada al cap i a la fi.
Són les coses de la globalització… i la suposada reconciliació entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Una reconciliació que, per cert, encara no s'ha produït entre catalans, tot i que la capacitat del temps de treure ferro a les coses hagi fet de les seves.
Sigui com sigui, cada lloc té el seu. I la Diada és de Catalunya. La intenció és bona, però grinyola el moment.
Si ja són pocs els catalans que celebren l'11S, què celebrarà un extremeny aquesta festivitat? Pensem si a l'inrevés funcionaria la qüestió.
Segurament hi ha millors maneres de celebrar la pluralitat de la societat que organitzar la Diada a Càceres i Badajoz com a agraïment a l'aportació extremenya a Catalunya.
L'operació té lògica política. Després de anys de confrontació, el Govern vol projectar una Catalunya oberta, integradora i disposada a recuperar espais perduts.
La qüestió és si la reconciliació ha de necessitar un calendari de festivitats catalanes per tot Espanya.
Tampoc necessita que la Generalitat expliqui a la resta del país com ha de celebrar Catalunya les seves festes.
Potser la millor manera de normalitzar Catalunya no sigui convertir cadascuna de les seves tradicions en una operació institucional de relacions públiques.
De totes maneres, abans d'exportar res, convindria fixar-se en alguns exemples d'èxit.
Gaudí, Dalí, el Barça, Rosalía, el chupachups, Ferran Adrià, el cava, els castells, el pa amb tomàquet… Bé, el pa amb tomàquet no l'hem sabut explicar.
Fora de Catalunya s'ofereix una llauneta de tomàquet ratllat per untar el pa. És el mateix. Però no ho és.
Per la resta, aquests noms han portat Catalunya molt més lluny que qualsevol campanya institucional.
I no perquè ningú els hagi imposat, sinó perquè algú, en algun moment, va trobar alguna cosa que valia la pena compartir.
En el fons, la Diada és una festa usada amb fins polítics. Governi qui governi.
Catalunya no necessita que Espanya celebri la Diada per sentir-se integrada a Espanya.
I Espanya tampoc necessita una Diada per demostrar que s'ha reconciliat amb Catalunya.
