El pecat de Trapero: saber massa de policia
"El gravíssim pecat de Josep Lluís Trapero per ocupar la Direcció General de la Policia és saber massa de policia"
Un ambientòleg pot dirigir la policia catalana. Sap de policies? En principi, el mateix que un policia de ciències ambientals (és a dir, res). Però no passa res. Pot ocupar la Direcció General de la Policia, seure al capdamunt polític dels Mossos d'Esquadra i prendre decisions sobre el futur d'un cos del qual mai no ha format part.
Ara bé, que un policia faci de polític per dirigir políticament la policia... Això, pel que sembla, és una barbaritat. Almenys, per a Oriol Junqueras.
I és que el president d'ERC ha tornat a reclamar el cap de Josep Lluís Trapero amb un argument difícil de prendre seriosament: “El director general de la policia ha de canviar: un policia no pot fer de polític”.
Trapero no pretén ser conseller d'Agricultura ni secretari d'Estat de Turisme —i encara que tampoc no passaria res—, resulta que és el director general de la Policia. I resulta que, a més, és policia. Més concretament, Major dels Mossos d'Esquadra, la màxima categoria professional del cos després d'haver recorregut durant dècades pràcticament tot el seu escalafó.
És a dir, el gravíssim pecat de Trapero per ocupar la Direcció General de la Policia és saber massa de policia.
Curiosament, aquest problema no existia amb el seu predecessor, Pere Ferrer, llicenciat en Ciències Ambientals i home de confiança dels anteriors governs republicans. Pere Ferrer sabia de policies, quan va assumir el càrrec, probablement el mateix que Trapero de ciències ambientals. I això no l'inhabilitava.
De fet, aleshores Oriol Junqueras no semblava especialment preocupat perquè qui ocupava un dels principals càrrecs polítics d'Interior no hagués patrullat mai un carrer, dirigit una investigació criminal o format part de l'estructura policial que havia de gestionar.
Però els republicans fa mesos que reclamen el seu cap després que transcendís la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de professors durant les protestes educatives del passat mes de maig. L'actuació va ser polèmica, desproporcionada i difícilment defensable tenint en compte els antecedents i el nivell de conflictivitat que s'esperava.
Però fins i tot Trapero ho va reconèixer.
El director general va comparèixer juntament amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, va donar explicacions públicament i va admetre que aquella operació “no era oportuna”.
També va explicar que l'objectiu dels agents era obtenir informació sobre els moviments previstos pels vaguistes i possibles talls per intentar anticipar incidents posteriors. I aquests, per cert, finalment es van produir.
Els Mossos no van poder preveure alguns moviments dels manifestants i es van registrar talls i incidents durant les protestes.
Això justifica la infiltració? No necessàriament. Impedeix criticar-la? En absolut. Una democràcia ha de poder preguntar-se on són els límits de les actuacions policials i exigir explicacions quan aquests es posen en dubte.
Però les explicacions van arribar. I van arribar, a més, de boca del mateix Trapero.
ERC pot considerar-les insuficients. Pot exigir responsabilitats polítiques. Pot reclamar canvis en els protocols i fins i tot demanar el relleu del director general si considera que aquella actuació va trencar definitivament la seva confiança en ell.
El que resulta força més difícil de sostenir és que d'aquell episodi se'n desprengui que “un policia no pot fer de polític”. On s'estipula aquesta premissa?
Costa evitar la sensació que a ERC no li molesta tant que un policia faci de polític com quin policia està fent de polític i qui l'ha col·locat allà. Pere Ferrer, votant republicà, pot arribar a la Direcció General sense saber ni papa de policies, però Trapero, que en sap i molt, sembla molestar-los força més.
Pensaria Oriol Junqueras el mateix si el director general fos un conegut excomissari afí a les polítiques dels anteriors governs indepes?
La trajectòria policial de Trapero no el converteix en intocable. Tampoc significa que totes les seves decisions siguin encertades ni que hagi de romandre eternament en el càrrec. Fiscalitzar-lo és sa, criticar-lo és legítim i exigir-li responsabilitats forma part de les obligacions de l'oposició.
Però convertir la seva professió com a policia en una mena d'incompatibilitat sobrevinguda resulta força més complicat de defensar. I més, si parlem del director general de la POLICIA.
