Èxits i infortunis de l'advocat Emilio Cuatrecasas
“A aquestes alçades, més que augmentar la fortuna, toca desfer l'embolic. Amb 71 anys complerts, ja no està per esperar una altra dècada perquè una inversió li surti malament”
El veterà jurista barceloní Emilio Cuatrecasas està d'enhorabona. El 2025, per segon exercici consecutiu, el seu holding personal va aconseguir amassar gruixuts beneficis, després d'un sexenni de pèrdues a mansalva. En aquesta ocasió, els guanys han estat de 20 milions, que es van destinar a enfortir les reserves.
Cal subratllar que una cinquena part de l'excedent no va correspondre a l'activitat ordinària, sinó a la venda d'un parell d'habitatges amb les corresponents plusvàlues.
La corporació desenvolupa una activitat principal, a saber, la compra de blocs d'oficines per al seu lloguer a tercers. Segueix així l'estela d'altres opulents empresaris catalans de variat pèl, que dediquen els seus diners a inversions en maons, perquè confien en la seva seguretat i rendibilitat a llarg termini.
Cuatrecasas posseeix, a més, un petit lot d'immobles residencials i naus logístiques. El valor en llibres del conjunt dels béns immobles que alberga el balanç ascendeix a la respectable suma de 280 milions, entre els terrenys, les construccions existents i les instal·lacions tècniques.
Una de les seves possessions més singulars és l'Empordà Golf Resort, situat al municipi de Gualta, de la comarca del Baix Empordà, que va adquirir fa una dècada per 20 milions. Disposa de dos camps per a la pràctica d'aquest esport, a més de l'hotel de quatre estrelles Terraverda.
L'establiment celebra alguns actes socials, promoguts pel mateix Cuatrecasas. El passat mes de gener, per exemple, va acollir una xerrada amistosa amb Sílvia Orriols, presidenta del partit ultra Aliança Catalana, fundat a Ripoll el 2020.
Totes les enquestes electorals publicades durant els darrers mesos revelen que la formació s'està “menjant” a passos agegantats Junts i el seu líder, el pròfug Carles Puigdemont.
Al marge de les tasques en l'àmbit patrimonialista, Cuatrecasas dedica alguns recursos financers a prendre participacions en firmes de sectors diversos. El propòsit d'aquestes actuacions rau a impulsar-ne el creixement i, a la primera oportunitat, propinar el conegut pelotazo mitjançant la cessió al millor postor.
El grup comptabilitza al tancament del passat exercici uns actius consolidats de 250 milions i un patrimoni de 165. Fa set anys, aquests guarismes eren el doble dels actuals.
La radical minva es deu a una incursió funesta realitzada a Elior, gegant francès de la restauració col·lectiva. La seva evolució a borsa ha estat un desastre. Cuatrecasas va haver de desprendre's de les accions en successives tandes, cadascuna més lesiva. El darrer paquet el va alienar l'any passat.
L'aventura parisenca es resumeix en una pèrdua acumulada de l'ordre dels 200 milions. Constitueix, sens dubte, l'aposta més ruïnosa que ha experimentat el jurisperit durant el seu gairebé mig segle d'activitats.
El quarter general de la corporació es troba en un edifici de la seva propietat, situat a l'avinguda Diagonal cantonada carrer Numància, als baixos del qual està allotjada la firma H&M, de peces de moda i complements.
El magnat administra l'imperi com a gerent únic. Els seus havers es van limitar el curs passat a un sou de 210.000 euros.
Fa un parell d'anys va designar com a consellera delegada la seva filla Inés. Encara que aquesta gaudeix de plens poders en el consorci familiar, es tracta d'un càrrec intern, ja que no consta inscrit com a tal al Registre Mercantil.
Prèviament, Inés havia fet els seus primers passos en el procel·lós món dels negocis. Va llançar a Espanya la marca de moda femenina sud-africana Mille Collins. La iniciativa va tenir un recorregut efímer i va desembocar en fallida als jutjats de Barcelona.
El potent conglomerat patrimonial d'Emilio Cuatrecasas recupera la calma i afronta ara una època més plàcida.
Un bienni de resultats positius permet donar per clausurada l'etapa anterior de calamitats. Això sí, el forat d'Elior encara projecta una ombra inquietant sobre el balanç, ja que recuperar els 200 milions esvaïts no serà tasca fàcil.
A aquestes alçades, més que augmentar la fortuna, toca desfer l'embolic. Amb 71 anys complerts, don Emilio ja no està per esperar una altra dècada perquè una inversió li surti malament. I després de les sinistres peripècies d'Elior, potser es conforma que les properes operacions siguin menys oneroses.
