El brindis dels hereus

Freixenet, centenària firma de cava, és l'última d'una llarga llista d'empreses que renuncien a les seves arrels a canvi d'un bon grapat d'euros i, sobretot, de pau. La venda del 100% de la companyia al gegant alemany Henkell no hauria de sorprendre'ns; és només l'últim capítol d'una desconnexió silenciosa que ve de lluny.

Abans n'hi va haver d'altres. Sense anar més lluny, Codorníu, competència directa encara que molt més antiga, ja es va llançar als braços del fons nord-americà Carlyle. El mapa de la "descatalanització" és un degoteig incessant que hauria de fer-nos reflexionar: Seat, Cirsa, Pronovias o Applus+ van passar pel mateix peatge del capital estranger.

Per què venem en lloc de créixer? La resposta és tan crua com real: manca de pulmó i excés d'hereus. L'empresa familiar catalana pateix el mal crònic de la tercera generació.

Resulta esgotador discutir amb germans i cosins perquè cadascú té la seva recepta màgica per seguir. Entre l'angoixa de la gestió i la pau mental de viure de rendes, la burgesia local ho té clar: trien la caixa.

És la cultura del pelotazo davant de l'esforç. És més còmode ser el "gestor de confiança" del fons de torn que el capità que arrisca el patrimoni en una expansió asiàtica.

Hem passat d'industrials a rendistes. De creadors d'imperis a col·leccionistes de family offices.

L'impacte no és només un canvi de bandera al pal; és la pèrdua del cervell. Quan la seu se'n va, l'ecosistema s'esfondra.

Els advocats, consultors i creatius publicitaris deixen de contractar-se a Barcelona per decidir-se a Frankfurt o Londres. Ens estem convertint en una excel·lent sucursal, brillant i eficient, però sucursal al cap i a la fi.

A això s'hi suma una fatiga institucional de cavall. Durant anys, la política catalana es va centrar en quimeres identitàries mentre descuidava el sòl que trepitjava. Es van vendre relats mentre s'esllanguien les seus.

Avui, els hereus han venut les joies de l'àvia per pagar la festa. Brinden amb cava, però les factures ja es signen en alemany. Prost!