Governar sense risc
"La fiabilitat fins ara de Junqueras havia sorprès el PSC, així que la incògnita no era si es deixaria arrossegar pels seus complexos, sinó quan ho faria"
Catalunya ha entrat de nou en un tot o res en què es dona per fet que tot es decidirà a l'últim moment, per no perdre el costum. Però aquesta vegada, els aires són diferents.
Si bé en l'equació torna a aparèixer Oriol Junqueras com a sospitós habitual, són els socialistes de Salvador Illa els qui han redoblat l'aposta, rendits a l'evidència que governar Catalunya sense assumir riscos no és possible.
La missió pressupostos mereix arriscar-se al fracàs. Aquest és l'únic any amb possibilitats reals d'actualitzar uns comptes que van caducar fa tres. Dues eleccions --municipals i nacionals-- sacsejaran el tauler el 2027, i les catalanes faran el mateix el 2028.
Però a la plaça de Sant Jaume es neguen a passar de puntetes per la primera legislatura postprocés.
En aquest any i mig de legislatura, als socialistes els ha sorprès la fiabilitat de qui abans fou el segon del Govern de Carles Puigdemont. Per la qual cosa la incògnita no era si els republicans es deixarien portar pels seus històrics complexos, sinó quan ho farien.
Aquest preavís ha permès que els socis s'hagin refet ràpidament del xoc que va suposar la negativa de Junqueras a seure a negociar. Això sí, la confiança es va esquerdar de la manera més abrupta.
Però governar sense riscos hauria suposat seguir sotmetent les arques als designis d'uns socis que ja han arrencat la prohibició de la compra d'habitatge per especular i un nou model de finançament autonòmic que enfronta el PSOE amb els seus barons.
A banda de la ja encarrilada hisenda catalana, quants gripaus quedarien per empassar si se seguissin lliurant els comptes de la Generalitat als designis d'ERC i Comuns a canvi de més suplements de crèdit.
Els republicans presenten aquesta alternativa com un mal menor, i fins i tot intenten vendre la moto que Illa i la consellera Romero poden aconseguir més recursos mitjançant aquest mecanisme.
"Els del PSC són uns mals gestors", maniobren des de l'ombra veus del partit independentista. Però els suplements haurien estat, definitivament, un mal negoci.
No només perquè els comptes dissenyats comporten un increment que dobla el que va aportar aquest sistema l'any passat. Sinó també perquè la pròrroga pressupostària hauria colpejat la credibilitat de la Generalitat en un moment clau.
El Govern torna a signar crèdits bancaris 14 anys després que se li tanquessin els mercats per l'escassa fiabilitat que retornés el seu deute. Els ratings milloren, l'estalvi corrent és el més positiu en dècades i arriba a nivells històrics de despesa social sense incrementar l'endeutament.
Aquest tot o res no es respira com els del procés. Avui, els prop de 50.000 milions d'euros pressupostats pesen més que el conformisme d'uns i el bloqueig dels altres. Amb tot, Illa i Junqueras tenen dues boles de partit: el 20 de març i el 24 d'abril.
