El cas Borràs: ni justícia ni equitat
"Em convé indultar aquesta absurda per complaure el meu 'Puchi'? Doncs ho faig i que surti el sol per Antequera. Això sí, li mantinc la inhabilitació perquè no es vingui massa amunt. I la separació de poders (¡Foti's, senyor Montesquieu!) me la passo per salva sigui la part"
La nostra entranyable Geganta del Pi, Laura Borràs, acaba de ser indultada pel govern de les mangutàncies amb diners públics que va dur a terme quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per beneficiar el seu amiguet Isaías Herrero.
Segons el nostre benèfic i incorruptible govern, l'indult s'ha concedit per justícia i equitat, demostrant una vegada més que, a més de pixar-se diàriament en la població espanyola, també té el valor de dir que plou.
L'indult es deu, en realitat, a la necessitat de satisfer i mimar Carles Puigdemont, perquè, quan torni a Espanya, continuï sostenint la seva catastròfica administració amb els set vots dels seus infiltrats al Congrés dels Diputats.
Sánchez va dir fa anys que li repugnaven els indults relacionats amb la corrupció, però sembla que ara li agraden si li serveixen per conservar la cadira. Va mentir aleshores i menteix ara quan parla de justícia i equitat.
És un mort vivent, però creu que encara és a temps de ser reelegit diverses vegades més, ja que per a alguna cosa és l'escut que ens defensa del feixisme.
En comptes de besar per on trepitja el seu benefactor, Laura Borràs s'ha mostrat contrariada (si Sánchez creu en la seva reelecció permanent, Borràs creu en la seva innocència: el que compta és la il·lusió!), sobretot perquè no li han aixecat els tretze anys d'inhabilitació, i assegura que continuarà lluitant pel seu honor (quin honor?) i per la independència de Catalunya: a més de corrupta, desagraïda.
Per arribar a aquesta conclusió, l'home profundament enamorat de la seva esposa (¡els mangants també tenen sentiments!) s'ha passat pel forro els veredictes del TSJC i del Suprem, que, pel que sembla, insisteixen a no apuntar-se al que més li convé al senyoret.
En aquest sentit, ha anat més lluny que els companys de partit de La Geganta del Pi, que, quan aquesta va intentar que la incloguessin en la sol·licitud d'amnistia, li van informar que una cosa és que la prenguin amb tu per patriota i una altra, molt diferent, que ho facin per corrupta i mangarranes.
Em convé indultar aquesta absurda per complaure el meu Puchi? Doncs ho faig i que surti el sol per Antequera. Això sí, li mantinc la inhabilitació perquè no es vingui massa amunt. I la separació de poders (¡Foti's, senyor Montesquieu!) me la passo per salva sigui la part.
Tot sigui per frenar l'avanç imparable del feixisme des del costat correcte de la història! Què faríeu sense mi, papanates?
Per afegir la nocturnitat i la traïdoria a la seva maniobra, Sánchez va deixar passar l'últim Consell de Ministres i després va informar la plebs de la seva decisió. A finals de juliol, quan tothom està pensant en les seves vacances, merescudes o no.
Total, el poble espanyol ho aguanta tot: els meus secretaris generals, el meu aizkolari preferit, la meva dona, el meu germà, la meva Leyre, les grolleries dels meus ministres (¡Ets un crack, Òscar!)…
Així doncs, ara que estan fent les maletes per anar a Benidorm, què més els donarà que indulti una corrupta de manual per justícia i equitat (enteses a la meva manera)?
Fa anys que el govern espanyol està instal·lat en la desvergonyiment. I es comporta com aquell pinxo que cada dia es permet més alegries a costa dels qui l'envolten. O com cantaven els Manic Street Preachers: If you tolerate this / I wonder what will be next (Si toleres això / Em pregunto què vindrà a continuació).
Que el previsible relleu polític (això que Pedro I anomena feixisme) faci bastant fàstic, no treu que el que tenim sigui francament lamentable.
Bones vacances a tothom!