De la foto de Waterloo a l'indult a Laura Borràs: els 10 triomfs que Puigdemont ha arrencat al Govern
La reunió entre l'avui condemnat Santos Cerdán i l'expresident català a Bèlgica va marcar l'inici d'una negociació que ha condicionat tota la legislatura
Més informació: El Govern indulta Laura Borràs
La legislatura de Pedro Sánchez no es pot entendre sense els set diputats de Junts per Catalunya, moguts des de Waterloo per Carles Puigdemont. Es tracta d'una relació de conveniència malgrat les desconfiançes mútues, i que ha beneficiat especialment el màxim responsable de l'1-O.
Pocs han sabut rendibilitzar tan poc pes al Congrés com Puigdemont i els seus escassos diputats, alhora necessaris per col·locar, primer, i mantenir, després, Pedro Sánchez a la cadira. I quan el distanciament semblava insalvable, l'expresident català ha aconseguit una nova concessió. L'última, l'indult parcial de Laura Borràs.
1. La foto de Waterloo
El primer gran gest va arribar amb el viatge de l'aleshores secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, fins a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb Carles Puigdemont.
La fotografia difosa després de la trobada va suposar un gir d'enorme calat polític. El PSOE acceptava negociar directament amb l'expresident de la Generalitat, fugit de la justícia espanyola des de 2017, i el convertia en un interlocutor imprescindible per a la governabilitat del país.
Santos Cerdán (PSOE) i Carles Puigdemont (Junts), reunits a Brussel·les
2. La llei d'amnistia
L'amnistia va ser la principal condició imposada per Junts per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i constitueix la major concessió política de tota la legislatura.
La norma extingeix la responsabilitat penal, administrativa i comptable de centenars de persones relacionades amb el procés, entre elles Carles Puigdemont i bona part dels dirigents independentistes encausats.
Durant la seva tramitació parlamentària, el text va ser modificat per incorporar exigències plantejades per Junts, que fins i tot va arribar a tombar una primera versió en considerar que no oferia prou garanties.
3. Un verificador internacional per supervisar els pactes
Com a part de l'acord d'investidura, PSOE i Junts van acceptar que les negociacions entre ambdues formacions fossin supervisades per un verificador internacional.
La figura del mediador, inèdita en la política espanyola entre partits d'àmbit nacional, va ser una exigència expressa de Puigdemont per garantir el compliment dels compromisos adquirits pel Govern.
4. L'impuls institucional del català
L'Executiu també va assumir diverses reivindicacions relacionades amb la promoció del català.
Entre elles destaquen la reforma del Reglament del Congrés per permetre l'ús habitual de les llengües cooficials durant els debats parlamentaris i el compromís del Govern de defensar davant la Unió Europea el reconeixement del català com a llengua oficial comunitària, una iniciativa que segueix pendent del suport unànime dels Estats membres.
5. Més presència del català a RTVE
La radiotelevisió pública també ha experimentat un reforç dels continguts en català durant la legislatura.
El Govern ha ampliat la producció audiovisual en aquesta llengua i ha impulsat nous espais específics dins de RTVE Catalunya. Tot i que l'Executiu sosté que respon a una estratègia d'impuls de les llengües cooficials, l'oposició considera que forma part de les concessions pactades amb els seus socis parlamentaris.
6. La cessió de competències en immigració
Un dels acords de més calat institucional ha estat el compromís per transferir a la Generalitat noves competències en matèria d'immigració.
El pacte contempla ampliar les funcions dels Mossos d'Esquadra i reforçar la participació de l'Administració catalana en la gestió dels fluxos migratoris, una reivindicació històrica del nacionalisme català.
7. Mesures econòmiques i fiscals
Les negociacions entre PSOE i Junts també han inclòs compromisos econòmics.
Entre ells figuren la publicació dels balanços fiscals, noves inversions per a Catalunya, la reforma normativa per facilitar el retorn d'empreses que van traslladar la seva seu social fora de la comunitat després de la tardor de 2017 i diferents acords pressupostaris lligats a infraestructures.
A això s'hi suma la condonació parcial del deute de la Generalitat dins del mecanisme aprovat pel Govern per a les comunitats autònomes, una mesura negociada inicialment amb ERC, però de la qual Catalunya és una de les principals beneficiàries.
8. La influència en organismes i empreses estratègiques
L'oposició ha denunciat durant la legislatura una creixent capacitat d'influència de Junts en el repartiment institucional de l'Estat.
Diversos nomenaments de perfils propers a l'àmbit polític i econòmic català en organismes públics i empreses participades per l'Estat han alimentat aquest debat. No obstant això, no existeix un acord públic que reservi quotes de representació per a Junts.
El periodista Sergi Sol
9. L'indult parcial a Laura Borràs
L'última decisió que ha reobert el debat sobre la relació entre l'Executiu i Junts ha estat la concessió de l'indult parcial a l'expresidenta del Parlament Laura Borràs.
El Consell de Ministres ha acordat reduir la pena de presó imposada pel cas de fraccionament de contractes, tot i que manté tant la inhabilitació com la multa. El Govern justifica la mesura en la proposta formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia considerat excessiva la pena privativa de llibertat.
10. El traspàs de Rodalies
Un altre dels compromisos més rellevants assumits per l'Executiu durant la legislatura ha estat el desenvolupament del traspàs de Rodalies a la Generalitat.
Tot i que l'acord inicial es va tancar amb ERC, Junts ha donat suport i ha reivindicat l'avenç d'aquesta transferència, que contempla la creació d'una nova estructura de gestió compartida i la cessió progressiva de recursos, personal i competències.
Es tracta d'un dels majors traspassos competencials plantejats per l'Estat en els darrers anys i d'una de les demandes històriques del nacionalisme català, tot i que el seu desenvolupament continua sent gradual i no ha estat exempt de dificultats tècniques, polítiques i sindicals.
Una legislatura condicionada per Junts
Des de la investidura de Pedro Sánchez, cada votació rellevant al Congrés ha reforçat el paper de Junts com a àrbitre de la legislatura.
L'amnistia, el verificador internacional, les noves competències, l'impuls al català, el desenvolupament del traspàs de Rodalies o el recent indult parcial a Laura Borràs formen part d'una relació política que ha redefinit l'estratègia del PSOE respecte a l'independentisme i que continua marcant el rumb de la política espanyola.
Per al Govern, aquests acords responen a una estratègia de desjudicialització i normalització institucional. Per als seus detractors, constitueixen el preu polític que Pedro Sánchez ha acceptat pagar per mantenir-se a la Moncloa.
