El retorn d'Antoni Vives, el 'Lawrence d'Aràbia' català que va ser imputat, inhabilitat i condemnat
El polític torna a Barcelona per presentar 'Al país secret', les seves memòries sobre la seva experiència al Golf Pèrsic
Més informació: El Líban destitueix el seu cònsol a Barcelona després de mesos de polèmiques
Imputat pel cas del 3%, condemnat pel cas Barcelona Regional i inhabilitat per a la política, a Antoni Vives (1965) li quedaven poques opcions més que fer les maletes el 2018.
Tanmateix, al mapamundi hi havia molt on triar, i no va escollir precisament un país on redimir-se de les seves males pràctiques polítiques, sinó més aviat un on aquesta forma part del paisatge: Aràbia Saudita.
Sis anys ha passat a la gran petromonarquia saudita qui va ser tercer tinent d'alcalde de Barcelona amb Xavier Trias i responsable d'Hàbitat Urbà i Urbanisme (2011-2015).
Torna d'allà amb unes memòries publicades, Al país secret (Pòrtic Edicions), a més d'una retribució, ell mateix ho confessa en una entrevista al Diari Ara, “diferent de tot el que havia conegut abans”.
Portada de 'Al país secret' Pòrtic
Neom, el megaproyecte urbà
És possible que no fos només el sou el que va enlluernar Vives. Ha treballat per al príncep Mohammed bin Salman a Neom, el megaproyecte urbà, econòmic i tecnològic impulsat pel Govern saudita en ple desert.
Hi torna, com el controvertit Lawrence d'Aràbia —Neom és, dit sigui de pas, al nord-oest d'Aràbia Saudita, no gaire lluny del desert jordà de Wadi Rum, escenari d'algunes de les seqüències més famoses de la pel·lícula de David Lean—, fascinat per un país on assegura haver-se sentit millor acollit que en cap altre.
Tanmateix, entre totes aquestes històries fantàstiques, dignes sens dubte de ser explicades, no està de més recordar, al seu retorn, els assumptes més prosaics —encara que igual d'opacs— que el van ocupar aquí.
![Montaje con el edificio de Mediapro y su nuevo logo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/566032.jpg?p=w:320\/h:240&h=j62F3uZf"])
Els contractes de Barcelona Regional
L'any 2015, amb l'arribada d'Ada Colau a l'ajuntament, Barcelona Regional (BR), l'entitat pública dedicada al planejament i el desenvolupament urbà, va començar a acumular sospites d'irregularitats.
El govern municipal va encarregar una auditoria i va portar les seves conclusions a la Fiscalia, que va acabar investigant dos contractes lligats a Antoni Vives, aleshores president de BR.
Un d'ells va ser el de Jesús Arévalo, de la malaguanyada Unió, escollit alcalde de Cervelló el 2011. A l'eufòria d'arribar a l'alcaldia li va seguir aviat el disgust de descobrir que cobraria menys que com a arquitecte municipal a Sant Feliu de Llobregat, així que va recórrer al seu partit perquè l'Administració l'ajudés a completar la seva remuneració.
Segons la Fiscalia, Vives, que presidia BR, es va posar d'acord amb l'aleshores director general, Guillermo Müller, per contractar-lo fictíciament.
Un treball fictici
El contracte establia que Arévalo treballaria a jornada completa en un projecte sobre dispersió de contaminants i li assignava un sou de 34.000 euros anuals. Tanmateix, la Fiscalia va sostenir que no va participar en aquest projecte ni en cap altre de BR, i que va cobrar 155.067 euros entre 2012 i 2015 sense prestar cap contraprestació.
El cas va acabar amb Vives acceptant una condemna de dos anys de presó, que no va implicar el seu ingrés a la presó, i dos anys més d'inhabilitació. Els tres condemnats també es van comprometre a restituir els 155.000 euros cobrats per Arévalo, mentre que Vives va ser condemnat a més a pagar una multa de 5.400 euros.
L'altre enchufe pel qual va ser investigat Vives va ser el d'Antoni Miquel Cerveró, Leslie, vocalista de Los Sírex i exregidor de CiU a Barcelona. La Fiscalia el va acusar de cobrar de BR per una feina que no havia fet, tot i que ell va sostenir que, en realitat, treballava com a assessor i mediador veïnal per a Vives a Les Corts. L'assumpte va quedar en una negligència administrativa, sense condemna penal.
Media Urban
Segons fonts properes a Vives en aquells anys, quan va esclatar el cas de BR i va ser imputat, a Vives li va costar deixar l'acta de regidor: sobretot perquè significava renunciar a la targeta oficial de l'Ajuntament de Barcelona, que utilitzava a l'estranger per obrir-se portes empresarials.
Després de la seva sortida de la política municipal, es va aliar amb l'arquitecta Maria Sisternas per llançar Media Urban, una consultora impulsada per Jaume Roures i vinculada a l'estructura de Mediapro.
Seu de Mediapro a l'avinguda Diagonal de Barcelona
Cal interpretar aquest suport de Roures, expliquen les mateixes fonts, com un intercanvi de favors: mentre Vives havia estat el responsable municipal de supervisar les empreses públiques implicades en el desenvolupament del 22@, Mediapro havia deixat de pagar els seus compromisos financers amb l'ajuntament.
Com va explicar aquest mitjà, el deute que la filial del grup audiovisual mantenia amb el consistori pel cànon de l'edifici Imagina ascendia el 2016 a dos milions d'euros.
Però el paper de Vives al capdavant de la consultora també es va veure compromès a mesura que avançaven les causes judicials contra ell per la seva etapa com a tinent d'alcalde, i va haver de cedir el lideratge a Sisternas el 2018.
'Per aspera ad astra'
Tots aquests revessos, al final, no van resultar estèrils. Els contactes que va fer durant la seva etapa a l'ajuntament i a la consultora li van servir després per treballar a la cort d'un dels prínceps més poderosos del món i en un dels majors projectes urbanístics, no del Golf Pèrsic, sinó del planeta.
I, de passada, per tornar ara a Barcelona amb unes fascinants memòries sota el braç.
