Auge, caiguda, resurrecció i dimissió del major Trapero
"Després de la seva sobreactuació espanyolista davant la justícia, el nostre heroi va perdre l'admiració dels sobiranistes que, a partir d'aleshores, el van considerar un traïdor a Catalunya, quan en realitat no era cap d'aquestes coses, sinó només un oportunista que es va passar de llest amb el 'prusés'"
Fins aquí hem arribat, es va dir el major Trapero abans de presentar la seva dimissió. Amb el que sempre li ha agradat prosperar al sol que més escalfa i tallar el bacallà, cal preguntar-se si estem davant d'una jubilació comuna i corrent o davant d'una oferta aliena al cos d'aquelles que no es poden rebutjar.
Trapero sempre ha tingut un punt tèrbol i oportunista que, quan el maleït prusés, a punt va estar de portar-lo a la presó. Es va salvar sobreactuant de constitucionalista que fins i tot tenia un pla per detenir Puigdemont a l'espera que un jutge li donés el vistiplau, amb la col·laboració de la seva advocada, qui, donant un gran exemple de professionalitat, es va posar a plorar en ple judici.
Trapero ha estat amunt i avall, in and out, diverses vegades, obeint sempre les forces dominants del moment. Quan el prusés se li va anar una mica l'olla en embolicar-se amb les jerarquies policials. Animat per les paelles a Cadaqués de Pilar Rahola, a les quals assistia amb camisa hawaiana de mercat i guitarra amb la qual s'afegia a les coples que cantava Puchi, l'home es va apuntar a interpretar el paper de lazi, la qual cosa va fer que augmentés exponencialment el seu predicament entre les turbes independentistes.
Quan els necessaris cops de porra de l'1 d'octubre, es va posar de perfil (ell i tots els seus subordinats) perquè la Policia Nacional carregués amb les culpes si queia ferida alguna iaia que hauria fet millor quedant-se a casa mirant TV3. No va complir ordres, es va fer el suec i no va semblar ser conscient que la seva mandra podia tenir conseqüències penals (com així va ser).
![Ferran López, nuevo director general de Mossos d'Esquadra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/565906.jpg?p=w:320\/h:240&h=4SjH4zL8"])
Sense que es notés gaire, Trapero va ajudar que l'assonada de Puchi i el beat Junqueras sortís bé, però no va ser suficient, i ja sabem com va acabar tot: Puchi fotent el camp després de quedar amb tot el seu Govern al seu despatx i el beat i uns quants més, a la presó.
Després de la seva traïdoria a l'Estat, Trapero hauria d'haver rebut una condemna exemplar, però se les va empescar per fer veure que ell mai no va aprovar el cop i que de constitucionalista i espanyol de bé no el guanyava ningú. Sorprenentment, l'estratagema va funcionar, i el nostre home va sortir lliure al carrer. No li van tornar el càrrec (d'això se n'encarregaria una mica després el sempre comprensiu i dialogant Salvador Illa) i hi van posar Ferran López perquè els indepes li pengessin el sambenito de comissari del 155.
![El presidente Salvador Illa, junto a la 'consellera' Núria Parlon, Ferran López y Sílvia Catà](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/565928.jpg?p=w:320\/h:240&h=AaOLRxt6"])
Després de la seva sobreactuació espanyolista davant la justícia, el nostre heroi va perdre el suport i l'admiració dels sobiranistes que, a partir d'aleshores, el van considerar un traïdor a Catalunya, un botifler, un venut i un cara girada, quan Trapero no era cap d'aquestes coses, sinó tan sols un oportunista que es va passar de llest amb el prusés i que després va interpretar tan convincentment en el seu judici (amb l'ajuda de la seva lacrimosa advocada), el paper de penedit que li va servir per acabar sortint més o menys de franc.
Quan Illa el va rescatar, va començar la seva nova vida de policia exemplar, català sense sobreactuacions i espanyol sense exagerar. O sigui, el perfil perfecte PSC. No sé què l'haurà portat a presentar la seva dimissió després de només dos anys en el càrrec. Potser ha vist la llum i s'ha cansat de la seva vida d'actor capaç d'interpretar qualsevol paper que li convingui per prosperar en l'ofici, però em sembla poc probable. Per molts papers que interpreti, un actor és sempre el mateix ésser humà.
Em pregunto de què anirà la seva pròxima actuació, però intueixo que estarà millor pagada que les anteriors. I aprofito per felicitar des d'aquí a el seu substitut, Ferran López, el comissari del 155.