Borràs acaba esquivant una investigació exemplar de l’‘elit’ dels Mossos
La mesura de gràcia posa el punt final al recorregut penal d’una causa que va començar per casualitat i que va acabar provocant una de les majors crisis internes en el si de la policia catalana
Contingut relacionat: El Govern indulta l’expresidenta del Parlament Laura Borràs
El Govern ha concedit aquest dimarts l’indult parcial a Laura Borràs i ha rebaixat la seva condemna de quatre anys i mig de presó a dos anys, evitant així el seu ingrés a presó.
L’expresidenta del Parlament manté, però, les penes d’inhabilitació i la multa imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la sentència del qual va ser confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem.
La decisió del Consell de Ministres posa punt final —almenys des del punt de vista penal— a una investigació que va començar fa gairebé nou anys de la manera més inesperada i que, pel camí, va provocar una profunda crisi interna dins la policia catalana, amb el cessament de l’aleshores cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, l’intendent Toni Rodríguez.
Una investigació per narcotràfic
L’origen del cas es remunta a finals de 2017. Els Mossos d’Esquadra investigaven Isaías Herrero dins d’unes diligències relacionades amb una presumpta organització dedicada al tràfic de drogues i la falsificació de moneda.
Durant aquelles indagacions van començar a aparèixer converses i documentació que no tenien res a veure amb l’objecte inicial del procediment i que van acabar destapant unes presumptes corrupteles en el si de la Institució de les Lletres Catalanes, en els anys en què havia estat presidida per Laura Borràs.
Laura Borràs, expresidenta del Parlament, a la cambra catalana
Amb autorització judicial, els investigadors de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), experts en corrupció, van analitzar el material informàtic intervingut a Herrero, inclosos els seus correus electrònics.
Va ser allà on va aparèixer l’esquema que, segons la posterior sentència, va permetre adjudicar de manera irregular una sèrie de contractes menors.
18 contractes a Isaías Herrero
Els investigadors van reconstruir un sistema basat en el fraccionament de contractes públics, obtenint com a resultat una causa rodona, sense cap fil per lligar.
De fet, i segons va quedar acreditat posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), diversos encàrrecs es dividien per no superar el límit econòmic previst per als contractes menors i s’incorporaven ofertes de tercers destinades a aparentar concurrència competitiva.
El resultat va ser 18 contractes adjudicats a Isaías Herrero per un import conjunt superior a 335.000 euros.
![Laura Borràs, presidenta suspendida del Parlament de Cataluña, durante el juicio / DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/14149.jpg?p=w:320\/h:240&h=sNTvMA4p"])
En mans d’investigació criminal
Amb l’obertura formal de la causa judicial, la investigació va quedar sota la direcció del Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona.
Els especialistes en corrupció d’Investigació Criminal van assumir el gruix de les diligències i, durant mesos, van reconstruir expedients administratius, van creuar documentació econòmica, van analitzar centenars de correus electrònics i van elaborar els informes que acabarien sustentant l’acusació.
Al capdavant de l’estructura d’Investigació Criminal es trobava aleshores l’intendente Toni Rodríguez, màxim responsable de la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC).
L’intendent Toni Rodríguez en una roda de premsa anterior
Bona part de la investigació va descansar sobre la documentació digital recuperada durant la instrucció.
Els correus van permetre reconstruir el procediment seguit per preparar els expedients administratius i documentar el sistema utilitzat per tramitar els contractes.
La política va entrar en escena
Tanmateix, mentre avançava la investigació, la situació processal de Laura Borràs va canviar en diverses ocasions a causa de la seva carrera política.
El 2019 va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats, cosa que va obligar a remetre la causa al Tribunal Suprem en adquirir la condició d’aforada.
Dos anys després, després d’abandonar Madrid i convertir-se en presidenta del Parlament de Catalunya, el procediment va tornar a Catalunya i va passar a ser competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Aquells canvis van endarrerir notablement la tramitació del procediment, encara que la investigació policial ja estava pràcticament conclosa.
I ho estava, malgrat la profunda crisi que, aquesta i altres investigacions sobre la corrupció dels 'indepes', van generar en el si de la CGIC.
El xoc dins dels Mossos
D’aquesta manera, mentre el cas seguia el seu recorregut judicial, molt abans d’arribar a judici, dins dels Mossos començaven a produir-se moviments que acabarien convertint-se en una altra batalla paral·lela.
El desembre de 2021, amb Joan Ignasi Elena (ERC) al capdavant del Departament d’Interior, es va apartar Toni Rodríguez de la prefectura de la Comissaria General d’Investigació Criminal i el van destinar a la comissaria de Rubí (Barcelona).
Una decisió que va ser interpretada per sindicats policials i per l’oposició com una purga dins la cúpula policial.
L’exconseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Barcelona
I és que Rodríguez va sostenir que durant anys s’havia negat a facilitar informació reservada sobre investigacions sotmeses a secret judicial i que afectaven directament els polítics independentistes.
Fins i tot va arribar a denunciar ingerències polítiques en procediments especialment sensibles que afectaven aquests dirigents públics. Entre ells, Laura Borràs o Miquel Buch.
![Pedro Ariche, el teniente fiscal de la Fiscalía Superior de Cataluña, ve inadmisibles las injerencias en Mossos y pide unidades adscritas / PARLAMENT](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/24883.jpg?p=w:320\/h:240&h=5Innk47-"])
L’intendent va recórrer judicialment el seu trasllat. I, anys després, el 2025, un jutjat del Contenciós-Administratiu va anul·lar la decisió en considerar que la Generalitat no havia motivat prou les raons del seu cessament i va ordenar restituir els seus drets professionals i econòmics.
La resolució, però, no va entrar a valorar si van existir les ingerències polítiques denunciades pel comandament policial.
La confessió d’Isaías Herrero
Amb tot, el judici va començar al febrer de 2023 davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Un dels moments més rellevants va arribar quan Isaías Herrero va arribar a un acord amb la Fiscalia i va reconèixer el funcionament del sistema de contractació investigat.
La seva declaració va coincidir amb bona part de la documentació electrònica ja incorporada al procediment i va reforçar la tesi acusatòria sostinguda pel Ministeri Públic.
![La expresidenta del Parlament de Cataluña Laura Borràs / ANDREA DALMAU - EFE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/12593.jpg?p=w:320\/h:240&h=7dNrDSHq"])
Laura Borràs, per contra, va mantenir durant tot el judici que era víctima d’una persecució política i va negar haver comès cap delicte.
Una condemna poc habitual
El 30 de març de 2023, el TSJC va condemnar Laura Borràs a quatre anys i mig de presó, a més de les corresponents penes d’inhabilitació i multa, pels delictes de prevaricació i falsedat documental.
Però la mateixa sentència ja contenia aleshores un element extraordinàriament poc freqüent.
L’expresidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, al costat del seu advocat, Gonzalo Boye
Els magistrats consideraven que l’aplicació estricta del Codi Penal els obligava a imposar aquella pena, encara que al mateix temps entenien que l’ingrés a presó resultava desproporcionat pels fets jutjats.
Per això, van anunciar que promourien un indult parcial un cop la condemna adquirís fermesa.
![La presidenta del Parlament, Laura Borràs](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/270775.jpg?p=w:320\/h:240&h=nv0WavWJ"])
El Suprem ho va confirmar
El febrer de 2025 el Tribunal Suprem finalment va confirmar íntegrament la sentència del TSJC.
Amb la condemna ja ferma, el tribunal superior català va elevar formalment al Govern la petició d’indult parcial i va suspendre temporalment l’ingrés a presó mentre l’Executiu resolia l’expedient.
La Fiscalia es va oposar a la mesura de gràcia en considerar que Borràs no havia mostrat penediment ni reconegut els fets.
Laura Borràs i Carles Puigdemont, en una trobada a Brussel·les
El desenllaç
Tres anys després d’aquella sentència, el Consell de Ministres ha acceptat finalment la proposta plantejada pel mateix TSJC i ha commutat la pena de presó fins a deixar-la en dos anys.
La decisió evita previsiblement l’ingrés a la presó de Laura Borràs, encara que manté intactes les restants penes imposades pels tribunals.
Gairebé nou anys després que una investigació per narcotràfic conduís de manera fortuïta fins als contractes de la Institució de les Lletres Catalanes, el cas conclou: amb una condemna confirmada pel Tribunal Suprem; una petició excepcional d’indult formulada pel mateix tribunal sentenciador; el cessament —posteriorment anul·lat per la justícia— del màxim responsable d’Investigació Criminal dels Mossos; i, finalment, amb una decisió política que posa el punt final al recorregut penal d’una de les causes de corrupció més rellevants de la darrera dècada a Catalunya.
