Per una Diada socialista i solidària
"La resposta lazi a les solidaritats socialistes ha estat lamentable: que si el cartell desnacionalitza la Diada, que si la itinerància de la festa la devalua (caldria portar-la a l'Alguer, a Mallorca, a la Catalunya Nord, també coneguda com a Pirineus Orientals o sud de França)…"
Se sol dir que el camí cap a l'infern està empedrat de bones intencions, però Salvador Illa no ho veu així, com demostren les seves últimes iniciatives al voltant de la Diada d'enguany: la deslocalització a Extremadura (on és de suposar que la festa nacional catalana els importa ben poc a la població) i el seu cartell, que, si no és el més lleig que s'ha vist a Catalunya des del difunt Lluís Prenafeta, poc li deu faltar.
Tots dos assumptes han tret de polleguera les hosts del lazisme, com era de preveure, i només per això mereixen ser contemplats amb certa benevolència, però la bona intenció dels sociates, que no poso en dubte, no harmonitza precisament amb els resultats.
Fins ara, l'exportació de la Diada només arribava a Madrid, on ens en sortíem com podíem inflant de botifarra i pa amb tomàquet als convidats oficials i muntant algun castell, amb el seu folre i les seves manilles.
Trufat de bona intenció, el nostre estimat líder ha decidit incorporar la transhumància a la Diada, de manera que, després d'Extremadura i fins que tornin a guanyar les eleccions els nacionalistes, els tocarà a totes les comunitats autònomes espanyoles una visita dels catalans amb la seva festiva festa nacional.
Però, tenint en compte la lògica mania que ens tenen gairebé totes per allò de la finançament singular (que beneficiarà tothom, segons Illa, com si els diners es poguessin estirar com un xiclet), no sé jo si l'aparició de les autoritats catalanes potenciarà precisament un ambient de xerinola generalitzada.
I, per cert, a l'hora de triar una comunitat en concret per iniciar la ronda de visites (que també podrien honorar el mític viatjant català que es recorria tot Espanya fa anys amb el seu mostrari de vetes i fils), per què s'ha optat per Extremadura?
Diu el Govern que per reconèixer l'esforç dels emigrants extremenys a l'hora de fabricar una Catalunya millor i més pròspera. Però el mateix es pot dir dels andalusos, que a més són més. O dels marroquins, encara que potser ara no és el millor moment per exportar la Diada a Rabat (només a Pedro Sánchez li semblaria una cosa raonable, convençut com assegura estar que el Marroc no va tenir res a veure amb la recent invasió de Ceuta).
Tinc la impressió que hi ha millors maneres de promoure la solidaritat amb la resta d'Espanya, com, per exemple, oblidar-se del finançament singular. O escoltar la versió de la Policia Nacional abans de llançar-se a condemnar les garrotades rebudes per un aficionat del Barça amb estelada a Elx. O mostrar una mica més de respecte cap a la llengua castellana, la més parlada a Catalunya, en l'àmbit de l'ensenyament.
Però s'ha optat per una maniobra de distracció perquè s'assabenti tot Espanya de com de simpàtics som els catalans quan ens hi posem.
Una altra bona intenció arruïnada en l'execució la podem detectar en el cartell de la Diada, obra de Javier Jaén. Ja sé que el missatge és que tots arremanguem per aixecar Catalunya, però calia il·lustrar el concepte amb centenars de empremtes dactilars que apunten, dedueixo, cap a un objectiu comú?
Em sembla bé la tesi que aquí cadascú és de son pare i de sa mare, però calia reduir-nos a una empremta digital? Aquesta immensa col·lecció de ditassos fa mal a la vista, i a més requereix explicacions per entendre què representa el cartell de marras.
Evidentment, la resposta lazi a les solidaritats socialistes ha estat lamentable: que si el cartell desnacionalitza la Diada, que si la itinerància de la festa la devalua (caldria portar-la a l'Alguer, a Mallorca, a la Catalunya Nord, també coneguda com a Pirineus Orientals o sud de França)…
Com era de preveure, ni una sola concessió a l'ètica i a l'estètica, però tranquils, que per això ja hi sóc jo, sempre disposat a recordar que el camí a l'infern està empedrat de bones intencions.