L'apocalipsi en dos contes
"En aquesta Espanya apocalíptica, si consideres que el Govern és legítim, que la democràcia està consolidada encara que la legislatura sigui un sidral, ets un perillós partidari d'un canvi de règim"
Us explicaré dos contes. En el primer, la trama transcorre el 1969, en plena guerra del Vietnam. El coronel Walter E. Kurtz, de les Forces Especials de l'Exèrcit dels Estats Units, s'ha tornat boig i ara mana les seves pròpies tropes de muntanyencs, dins la neutral Cambodja, com un déu.
El coronel Lucas i el general Corman, cada cop més preocupats per les operacions de vigilància de Kurtz, assignen al capità Benjamin L. Willard, de la MACV-SOG, una unitat d'operacions especials altament secreta, una missió perquè "posi fi" al comandament de Kurtz.
En el segon, la trama transcorre el 2026, en plena confrontació política a Espanya, on no passa un dia sense una gran batalla. El president Pedro Sánchez pretén una revenja, al comandament de les seves hosts sanchistes, que han deixat de ser socialistes i a les quals dirigeix com un déu, amb l'objectiu de, ves a saber: posar fi a la segona restauració monàrquica instaurada en la persona del Rei Joan Carles; derogar la Constitució de 1978; abrogar el règim implantat per aquesta; derrocar el Rei Felip, per connectar directament amb la legalitat de la Segona República i instaurar una Tercera República presidencialista, plurinacional i confederal, que posi fi a Espanya com a nació.
Les intencions de Sánchez són denunciades per l'oposició política i per tots aquells "que poden fer i fan" per defensar el seu model d'Espanya. Tots s'encarreguen de llançar operacions especials en l'àmbit polític, mediàtic i judicial per posar fi al desgavell, que pot tenir el seu punt culminant a les eleccions de 2027. Si les guanyés, Espanya toca a la seva fi, s'afanyen a propagar els agitadors de bulos.
Els més maldestres segur que no han dubtat a reconèixer el primer conte com el guió d'Apocalypse Now, aquella meravellosa --i dura-- pel·lícula de Francis Ford Coppola que comptava amb un elenc que deixava sense alè, amb Marlon Brando i Martin Sheen i un paper estel·lar per a Harrison Ford, que se'ns va presentar com a coronel de la intel·ligència militar abans de ser Indiana Jones.
El segon conte és el que vivim diàriament en aquest país, on Espanya es trenca cada dia, ja sigui per culpa de la immigració o dels independentistes --sac variat on es troben catalans, bascos, gallecs o esquerrans en general, siguin o no independentistes--. Som un engendre bolivarià, els socialistes són una secta que controla antidemocràticament aquest país i la nostra democràcia corre un greu perill si no arriba al poder el Partit Popular de Núñez Feijóo amb el suport de “la molt democràtica i tolerant” extrema dreta de Santiago Abascal.
A aquest “Front Popular” s'uneixen, sovint, mentes pensants. Tenen tot el dret a fer-ho. Alguns que han estat federalistes, partidaris del dret a decidir, han estat pares d'una editorial conjunta en defensa de l'Estatut, ara es converteixen en portaveus d'un bulo apocalíptic. Hi insisteixo, estan en el seu dret, com està en el seu dret l'empresa que els té contractats com a articulistes a rescindir el seu contracte.
És la llei de l'oferta i la demanda, aquesta que tant defensen els més puristes de l'exèrcit antisanchista.
No es pot bufar i xuclar alhora. Una empresa està en el seu dret d'acomiadar qui consideri que atempta contra els seus interessos o simplement per conveniència. Milers de casos a l'any es produeixen a Espanya i, si el senyor López Burniol deixa d'escriure a La Vanguardia, segur que ho podrà fer en un altre mitjà perquè Espanya no és bolivariana i la llibertat d'expressió, i d'empresa, existeixen. El diari, recordo, també té llibertat d'expressió i una cosa que es diu línia editorial.
En aquesta Espanya apocalíptica, si consideres que el Govern és legítim, que la democràcia està consolidada encara que la legislatura sigui un sidral, que el Rei s'ajusta al seu paper de cap d'Estat d'una monarquia parlamentària, i si no censures a degolla el president del Govern, anomenant-lo president com correspon, i no l'insultes amb aquest lema tan intel·lectual com és “Pedro Sánchez, fill de puta”, ets un perillós partidari d'un canvi de règim que només existeix en la ment dels hereus del llegendari coronel Walter E. Kurtz.
Aquell que es va tornar boig i va perdre el món de vista. Les coincidències sempre són odioses. Ja ho sabeu, la informació crítica i l'opinió ponderada han mort per donar pas a l'agitació i la conspiració. I alguns s'apunten amb cura a la leva d'agitadors de mèrit per recuperar el seu protagonisme perdut.
